MADRID, 3 (EDIZIONES)
La sisena filla de Sigmund Freud, Anna Freud va nèixer el 3 de desembre del 1895 a Viena (Austria), fa ara 119 anys. Va treballar amb el seu pare en el desenvolupament de la teoria psicoanalítica, tot i que va destacar especialment per haver subministrat les bases del camp de la psicologia infantil, on va ser pionera.
El seu 119 aniversari el celebra aquest dimecres Google, que ha creat un 'doodle' en honor seu: la paraula 'Google' surt de la ment d'un nen, tot ple de colors i formes geomètriques.
La principal obra d'Anna, 'El yo y los mecanismos de defensa' (1936) s'ha convertit en un clàssic de la psicologia. Aquest llibre descriu com funcionen les 'defenses' de les persones, prestant especial atenció als adolescents.
Anna Freud va tenir una relació molt especial amb el seu pare; aquest l'anomenava 'dimoni negre' per la seva personalitat aventurera i 'Anna Antígona', en referència a la filla d'Edip que, quan era cec, el guiava per Grecia. A més, Sigmund va ser també el seu psicoanalista durant diversos anys i les seves teories és d'on parteixen els treballs d'Anna, tot i que aviat va trobar el seu propi camí: l'anàlisi de nens i adolescents.
La psicoanalista va observar que la relació del pacient amb el seu terapeuta no és igual en nens i adults, pel que tampoc ho és la forma de comunicar-se amb ells. Així, va determinar que el psicòleg no podia ser un substitut del pare, però tampoc un company de jocs: havia de convertir-se en una figura d'autoritat però trobar el seu lloc entre l''amic' i el 'pare'.
Una altra de les principals aportacions d'Anna Freud és que els nens tenen problemes 'més inmediats', pel que la seva forma d'expressar-los és totalment diferent a la dels adults. Mentre que aquests utilitzen uns mecanismes més simbólics, els nens són més clars i mostren els seus problemes a través de la seva conducta i les seves emocions.
També va contribuir a fundar la publicació anual de l'Estudi Psicoanalític del nen el 1945, i va crear diversos centres per a nens, entre els quals destaca el Hampstead Child Therapy Course and Clinic (1947) de Londres, on va desenvolupar la majoria de les seves contribucions a l'estudi de la personalitat dels menors.
Anna va viure a Londres des del 1938, any en què es va exiliar amb Sigmund després de l'invasió de Viena per part de les tropes de Hitler. Allà es va dedicar a cuidar el seu pare fins la seva mort el 1939 i, després d'això, va continuar dedicant-se als nens. Va morir el 9 d'octubre del 1982.
