BARCELONA 9 gen. (EUROPA PRESS) -
El 15% dels graduats en Formació Professional (FP) a Catalunya el 2011 no va trobar feina el 2012, respecte del 50% del conjunt de joves d'entre 16 i 24 anys i el 22,16% de la taxa d'atur catalana, segons es desprèn de l'estudi 'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals'.
A l'acte de presentació, presidit per la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, i el president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, Miquel Valls, a la Llotja de Mar de Barcelona, el director general d'FP inicial, Melcior Arcarons, ha celebrat la xifra a l'indicar que "es constata la utilitat de l'FP amb diferencial positiu respecte a l'ocupació general i a la situació dels joves".
L'enquesta s'ha realitzat a 25.330 joves de la promoció del 2011 després de sis mesos d'haver-se graduat, i els resultats demostren que el 29,81% ha trobat feina el 2012; el 13,97% combina estudis amb treball; el 40,62% continua estudiant i el 15,60% està a l'atur.
Segons l'evolució de l'atur, la taxa juvenil ha passat de 13% el 2007 al 50% el 2012, i la taxa d'atur general a Catalunya, de 6% al 22%, mentre que el nombre d'aturats formats a FP també ha crescut, tot i que menys, del 7% --graduats mitjans-- i 9% --graduats superiors-- al 15% aproximadament.
La situació laboral segons la família professional denota que els estudis artístics superiors de disseny, dansa, música, art dramàtic i conservació i restauració de béns culturals (CRBC) són, amb un 70%, els que més inserció laboral ofereixen, davant dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), estudiants dels quals aconsegueixen feina al voltant d'un 10%.
En relació amb el tipus de contracte, l'estudi conclou que predominen els temporals --és un primer treball i són joves--, amb el 57% el 2012 --58% el 2011--, respecte del 31% de contractes indefinits --la mateixa xifra que el 2011--, i amb un augment d'un punt, del 3,48% al 4,48%, dels contractes per tasques a compte pròpia.
L'informe del 2012 també ha llançat llum sobre les edats dels estudiants d'FP, ja que una quarta part dels joves tenien més de 25 anys, dels quals estan treballant prop de la meitat, i el 15,74% comparteix estudi i treball, amb una inserció laboral del 64%.
Arcarons ha conclòs que les dades constaten la "prolongació del procés d'inserció laboral" per la conjuntura econòmica, si bé s'ha observat una tendència a allargar els estudis, relaxar l'exigència dels treballs --tot i que no tinguin molta relació amb els estudis cursats-- i sense que representi un sacrifici retributiu.
I és que l'enquesta no ha detectat diferències notables en els sous percebuts, ja que es mantenen en totes les franges, excepte en els contractes menors de 600 euros --passen del 4,19% al 2,58%-- i els d'entre 900 i 1.200 euros que augmenten de 44,11 al 46,5%.
APOSTA DE LA CONSELLERIA
Rigau creu que aquestes xifres avalen la gestió de la Conselleria perquè tot i que ha reconegut que han aplicat "mesures poc amables" amb l'augment d'hores lectives a les escoles, per exemple, això els ha permès créixer a l'àmbit de la Formació Professional.
"Hem reorientat els recursos del sistema a favor de l'FP", ha justificat, a l'afegir que l'acomiadament de 1.300 interins que han passat a ser substituts --respecte dels 4.500 andalusos, ha recordat--, ha permès mantenir els llocs de treball dels docents i impulsar l'FP, perquè s'ha matriculat més gent i durant més temps, i han fomentat l'afany emprenedor.
També ha advocat per garantir un bon ensenyament a Primària i Secundària, tenint en compte que "sense el graduat d'ESO no hi ha futur", i alhora ha defensat reduir el nombre d'alumnes amb mals resultats i impulsar un protocol d'alumnes amb altes capacitats.