MADRID, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decretat aquest dilluns llibertat amb mesures cautelars, tals com a compareixences quinzenals i retirada del passaport, per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, segons indica en un acte en el qual precisa que la seva actuació en els fets dels dies 20 i 21 de setembre a Barcelona "no apareix prou perfilada" fins al punt de vincular-li directament amb els incidents.
No obstant això, la magistrada li recorda que es tracta de fets "molt greus" que revesteixen caràcter de delicte de sedició, penat amb fins a deu anys de presó, i que existeixen elements que el vinculen amb l'estratègia "de finalitat independentista" del Govern català.
En concret, es refereix a les converses telefòniques autoritzades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona "en les quals s'albira una activitat de contravigilància per protegir a determinades persones enfront de possibles actuacions de la Policia o la Guàrdia Civil".
PENDENT D'INVESTIGAR LA PASSIVITAT DELS MOSSOS
També al·ludeix al contingut del document EnfoCat trobat durant el registre del domicili del número dos d'Economia del Govern, Josep Maria Jové Lladó, i a la passivitat, encara per investigar, que s'atribueix als Mossos en els fets ocorreguts durant la celebració del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
El citat acte justifica les mesures adoptades --compareixences quinzenals en el jutjat més proper, retirada de passaport, prohibició de sortida del territori espanyol, indicació d'un telèfon de contacte on estigui localitzable "immediatament" i indicació d'una persona perquè rebi qualsevol tipus de notificació-- per Trapero encara que justifica la seva mesura de llibertat en què compta amb residència i domicili reconeguts i treball estable.
També descarta la reiteració delictiva en la qual el Ministeri Fiscal fonamenta la seva sol·licitud de presó incondicional, ja que considera que aquesta possibilitat no apareix delimitada, sense perjudici de les possibles ampliació que puguin realitzar-se en el perímetre objectiu i subjectiu de les presents diligències.
Segons expliquen fonts jurídiques, el Ministeri Públic sol·licitava presó incondicional per al major dels Mossos a causa de la gravetat del delicte de sedició que se li imputa, la gravetat dels fets en tractar-se d'un comandament policial i per la possibilitat de reiteració delictiva.
La magistrada relata en el seu acte que durant tot el temps que van durar els registres i les detencions de membres del Govern que preparaven el referèndum il·legal, la Guàrdia Civil va demanar "de forma reiterada" la intervenció dels Mossos a través de la intendent Teresa Laplana, a qui també ha deixat en llibertat amb les mateixes mesures cautelars després de la seva declaració judicial d'aquest dilluns.
DANYS DELS COTXES PER VALOR DE 135.630 EUROS
L'objectiu era que els auxiliessin per retirar els vehicles de la Guàrdia Civil "destrossats" pels manifestants i la danyats xifra dels quals en 135.630 euros, relata la jutge que apunta que el tinent de la Guàrdia Civil de la Unitat de Policia Judicial de Catalunya va advertir Laplana de la situació i li va demanar que mobilitzés a les unitats necessàries fent un cordó de seguretat.
Ella va respondre que no apreciava aquest risc perquè "no semblava una massa violenta" pel que no procediria a mobilitzar aquestes unitats. Aquesta mateixa petició es va formular en repetides ocasions al llarg del matí i de la tarda quan els manifestants ja estaven pujats als vehicles dels agents i llançant objectes.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer va contactar directament amb Trapero i li va ordenar que "al més aviat possible" establís un dispositiu que permetés la sortida de la lletrada de l'Administració de Justícia i dels agents de la Guàrdia Civil que havien practicat les diligències requerides a l'edifici. Va ser ja a mitjanit quan els Mossos van adoptar les mesures oportunes per evacuar-los.
SEGONA DECLARACIÓ JUDICIAL
Es tracta de la segona ocasió en la qual Trapero i Laplana declaren davant la jutge de l'Audiència Nacional després de les noves dades que van aportar els atestats de la Guàrdia Civil lliurats poques hores abans de la seva primera compareixença el passat 6 d'octubre.
Igualment Lamela va tornar a citar els presidents d'ANC, Jordi Sánchez i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també imputats per delicte de sedició en la causa en considerar-los responsables de "encoratjar a la massa" cridant la protesta tant enfront de la Conselleria d'Economia com davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
