Publicat 28/01/2014 13:56

L'ACA redueix el seu dèficit un 28,5% i preveu inversions per valor de 800 milions a partir del 2017

El director de la Agencia Catalana del Agua (ACA), Jordi Agustí
EUROPA PRESS

El director Jordi Agustí aposta per un cànon més progressiu però descarta canvis el 2014

BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aconseguit reduir el seu dèficit un 28,5% i ha tancat el 2013 amb un deute de 1.000 milions d'euros respecte dels 1.400 del 2010, per la qual cosa confia a poder emprendre les inversions del Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (Psaru) a partir del 2017, amb un cost aproximat de 800 milions d'euros.

El director de l'empresa pública, Jordi Agustí, ha explicat que el bon ritme en la reducció del dèficit atorga a l'agència "certa possibilitat negociadora" amb els bancs, després d'uns retorns anticipats empresos gràcies a les successives pujades del cànon, i que posposen fins al 2017 o 2018 la recuperació de la capacitat inversora.

Agustí ha assistit a la presentació d'un informe sobre infraestructures hidràuliques del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), òrgan consultiu de la Generalitat, on ha explicat que l'ACA està definint el nou Psaru, que preveurà invertir 200 milions d'euros a estructures ja existents i 600 milions més a un nou miler de sistemes, cosa que permetrà ampliar la depuració de les aigües des del 96% de la població actual a la pràctica totalitat del territori.

El director de l'agència ha indicat que la crisi ha obligat a retallar fins al 30% la despesa interna, cosa que ha generat "cert estrès" --més enllà del relleu de Leonard Carcolé, el procés de privatització de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) i la possibilitat d'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que finalment no va cristal·litzar--, tot i que ha assegurat que no es preveuen canvis en la composició del cànon per a aquest any, l'estructura de la qual ja està aprovada en els pressupostos del Govern.

Agustí sí que ha considerat que l'estructura del cànon per trams de consum "possiblament no és l'adequada" i hauria de ser més progressiva, potser amb un sistema de repercussió per metre cúbic i una altra part fixa, tot i que ha afegit que després d'un any en el qual els comptes de la Generalitat es van prorrogar no era prudent canviar l'estructura de l'impost, ja que això hauria de fer-se de comú acord amb tots els actors del sistema.

Preguntat sobre la possible concessió a empreses privades de la gestió de les 450 depuradores que hi ha a Catalunya, Agustí ha ratificat que aquesta possibilitat segueix en estudi, i ha defensat la necessitat de solucionar una disfunció històrica i canviar un model "esgotat", ja que els ajuntaments tenen la competència en el sanejament d'aigües però la planificació i les inversions les emprenen les administracions autonòmiques, ha explicat.

SERVEI DEFICITARI

L'informe del Ctesc, que ha estat presentat pel president de la institució, Josep Maria Rañé, evidencia que el preu que paguen els ciutadans per l'aigua "continua sent deficitari", tot i que el consum urbà ha caigut un 20% entre el 2005 i el 2011 i l'àrea metropolitana de Barcelona és una de les zones del món on menys aigua es gasta de tot el món.

La raó d'aquest desfasament, segons el Ctesc, són les inversions empreses a partir del 2008, quan Catalunya va travessar una important sequera i es va fer evident la necessitat de modernitzar les infraestructures, tot i que el percentatge que representa el cànon sobre els comptes de l'ACA ha passat del 30% al 59,3% entre el 2011 i el 2012.

L'informe indica que el subministrament d'aigua a Catalunya és deficitari en un 49% en el clavegueram, un 24,2% en el proveïment en alta i un 22,5% en el sanejament, per la qual cosa "el model de finançament està esgotat" i caldria redefinir-lo, també incloent aspectes socials, ha assegurat Cañas.

Catalunya va gastar el 2011 uns 2.373 hectòmetres cúbics, dels quals un 69% es va destinar a usos agrícoles, un 20% a urbans i un 11% a industrials, en un context en què va ser pionera en l'aplicació de la directiva europea de l'aigua i, malgrat els problemes de finançament, "ha fet els deures", ha indicat Agustí.

Entre les assignatures pendents, l'informe indica la possibilitat de modernitzar més els sistemes de regadiu; una distribució de competències entre administracions més clara --la ponent ha apuntat la dualitat entre conques internes i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)--, i la revisió del pla de conca, actualment en curs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés