BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, ha anunciat aquest dimecres que presentarà un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem (TS) contra els autes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que rebutgen els recursos de la Generalitat, els centres afectats i les Ampes, i que ratifiquen l'obligatorietat d'impartir el 25% de l'ensenyament en castellà en cinc centres amb nens de famílies que han demanat educació bilingüe.
En roda de premsa, la consellera ha explicat que tenen 10 dies per presentar aquest recurs, en què defensaran el model d'immersió lingüística, argumentaran que aquest percentatge és "inaplicable", i demanaran suspendre l'execució del TSJC, que torna a donar un mes als centres afectats --quatre concertats i un públic-- per complir el mandat judicial.
"Esgotarem totes la possibilitats", ha expressat Rigau, i ha dit que la defensa del model educatiu en català requereix persistència, constància i serenitat, a més d'anunciar que es reunirà aquest dimecres amb les famílies dels centres afectats per abordar la situació.
Preguntada sobre si prendrà alguna mesura per complir les resolucions del TSJC mentre no hi hagi resposta del Suprem abans del 2 de juny, ha sostingut que la posició del Govern és anar "fase a fase" i ha afegit que no avançarà cap resposta, després de la trajectòria de tres anys de conflictes judicials per garantir la immersió.
Ha reiterat que el model d'escola catalana no exclou el castellà i garanteix la seva presència, però "no de manera homogènia ni lineal amb un percentatge determinat", com el fixat per primera vegada pel TSJC, que justifica la seva posició a partir de les sentències del Tribunal Constitucional (TC) i el TS, que estableixen que el castellà sigui vehicular en un percentatge mínim suficient.
També ha assegurat que el Govern procurarà, com ha fet fins ara, que "no s'hagi d'actuar judicialment contra els directors", ja que les resolucions del tribunal català es dirigeixen a ells com a responsables del centre i no a les titularitats de les escoles concertades ni a la Generalitat.
Amb vista al curs que ve, la consellera ha apuntat que el seu departament està treballant per al "tractament integral de les llengües, però no en percentatges", ha insistit, i ha advocat per no fragmentar els temps escolars, sinó treballar en metodologies que permetin un abordatge integral.
"LÍNIA OBERTA" A ESTRASBURG
Ha admès que hi ha una "línia oberta" per elevar aquests casos al Tribunal d'Estrasburg si el TS i el TC resolguin en el mateix sentit, a l'argumentar que l'Estat ha de complir amb la protecció de les llengües i determinades mesures poden alterar un model educatiu que garanteix la transmissió del català.
Sobre la impossibilitat d'aplicar el recurs, Rigau ha afirmat que no es pot canviar d'escola castellana a catalana a mig curs, ja que el fet educatiu té unes particularitats que es basa en la programació i en la preparació de materials: "No és el mateix posar un examen que identifica la 'tija' o que identifica el 'talle'", ha exemplificat.
