Decidirà si demana imputar Bartomeu i Faus després d'escoltar Rosell i el representant legal del club
MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat que el pare del futbolista brasiler Neymar declari com a testimoni en la causa en la qual s'investiga el seu fitxatge pel Futbol Club Barcelona, al qual s'imputa un delicte fiscal per deixar d'abonar un mínim de 9,1 milions d'euros a Hisenda.
Així consta en un escrit tramès al jutge Pablo Ruz, instructor del procediment, en què el fiscal José Perals rebutja demanar la imputació de l'actual president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i el vicepresident econòmic, Javier Faus, "en espera de les diligències acordades" per al pròxim 22 de juliol, dia en el qual declararà l'expresident de l'entitat Sandro Rosell i el representant legal del club, Antoni Rossich.
El representant del Ministeri Públic vol que el pare del jugador, Neymar Da Silva Santos, aporti les factures de l'any 2013 corresponents al 5% de comissió sobre els ingressos fixos i variables del futbolista i de la societat que el representava, N&N, que es va derivar del contracte de representació i gestió que es va signar a Barcelona el 3 de juny del 2013.
INFORME SOBRE ELS COMPTES
Perals també supedita la imputació dels dos directius del Barça a una sèrie de diligències que sol·licita en el seu escrit, entre les quals es troba la designació d'un perit que s'encarregarà de fer un informe sobre els comptes del club relatives als anys en els quals es va procedir a pagar la remuneració i els contractes derivats del fitxatge de Neymar.
L'expert també haurà d'indicar si aquests pagaments es van incloure en els comptes oficials i, si no es va fer així, "el perjudici econòmic" que aquesta decisió va ocasionar al club.
D'igual manera, el fiscal demana que el Barça detalli al jutge qui eren els administradors de fet i de dret de l'entitat entre els anys 2011 i 2013, quan es va portar a terme el fitxatge, i que aporti els estatuts del club que eren vigents en el moment del traspàs.
Finalment, reclama l'acta de l'Assemblea General de l'entitat que es va fer el 5 d'octubre del 2013, en què es va abordar el traspàs, i que un altre perit designat pel Jutjat Central d'Instrucció número 5 procedeixi a gravar en CD i unir a les actuacions el vídeo corresponent a aquesta reunió, que està penjat a internet.
POSSIBLE FRAU
Ruz va citar com a imputats Rosell i el representant legal del Barça després de rebre un informe de l'Agència Tributària que assenyalava que l'entitat hauria deixat d'abonar un mínim de 9,1 milions d'euros en relació amb l'Impost sobre la Renda dels No Residents (IRNR) i l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
En concret, l'organisme tributari assenyalava que el delicte de frau fiscal, que el Barça hauria comès al no tributar per pagaments per valor de 37,9 milions que es van incloure en els contractes que l'entitat va subscriure el 2011 i 2013, ascendiria a 2,4 milions en el primer exercici i 6,7 milions en el segon.
A més, els tècnics constaten una possible defraudació d'uns altres 2,6 milions d'euros corresponent a l'exercici del 2014, "sense perjudici de les excepcions consignades a l'informe respecte d'aquest últim import així com de les obligacions de retenció i rendes meritades addicionals que poguessin derivar-se de l'anàlisi de les retribucions pendents de verificació".
"ENGINYERIA FINANCERA"
El titular del Jutjat central d'Instrucció 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener passat, dia en el qual va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.
El passat 23 de febrer la Junta Directiva del Barça va acordar per unanimitat presentar una declaració complementària a Hisenda per la qual pagava 13.550.830,56 euros, a fi de "saldar qualsevol possible deute" derivada d'aquesta operació.
La Fiscalia sosté que les transaccions econòmiques que van sustentar el fitxatge de Neymar es van basar en "contractes simulats" i operacions d'"enginyeria financera" que no responien a la realitat i amb les quals es pretenia "cometre l'engany" a la Hisenda Pública.
