BARCELONA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -
Els sòls forestals espanyols acumulen el carboni equivalent a l'emissió de diòxid de carboni (CO2) de 29 anys, cosa que suposa 2.544 milions de tones de carboni, segons ha calculat per primera vegada un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha estat publicat en la revista 'Biogeoscience'.
El secretari de Medi Ambient de la Generalitat, Josep Enric Llebot, i un dels autors de l'estudi, Enrique Doblas-Miranda, han presentat aquest dijous el treball, que s'emmarca en el projecte Montes-Consolider (2008-2013), que busca "entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global" per determinar la millor manera d'utilitzar la gestió dels boscos per adaptar-se als seus efectes, ha explicat l'investigador.
Doblas-Miranda ha afirmat que fins ara el terra era un gran oblidat en l'estudi del canvi climàtic, per la qual cosa aquesta investigació és "molt important", ja que un futur més calorós i sec pot provocar que es redueixin les reserves de carboni i fer que els sòls es converteixin en emissors de CO2.
El sòl és la reserva de carboni natural més gran del medi terrestre, perquè pot capturar més carboni del que emet i el pot retenir durant molt temps, per la qual cosa és una de les vies per evitar que la concentració de CO2 en l'atmosfera arribi a "nivells excessius", i es fa necessària una adequada gestió forestal, ja que si no poden sorgir plagues i incendis.
En aquest sentit, Llebot ha explicat que l'estudi és "una eina amb base científica que té repercussió sobre la gestió", a partir de la qual podran determinar les zones més vulnerables pels canvis ambientals, per bé que ha afegit que, a més d'aquesta foto fixa, cal conèixer l'evolució d'aquestes dades per actuar amb més precisió.
PER COMUNITATS
L'estudi revela que el carboni es reparteix de manera desigual segons el tipus de vegetació --prat, matoll o bosc-- i el clima de la zona: les més forestals com Astúries --11,6 quilos per metre quadrat--, Galícia --11,4--, Cantàbria --11,1-- i el País Basc --11-- tenen més reserves de carboni, mentre que Andalusia -6,9--, Extremadura -6,8-- i Múrcia --6,5-- en disposen en menor quantitat.
A Catalunya, les reserves són 15 vegades les emissions de CO2 d'un any --segons dades del 2011--, cosa que correspon a 189,9 milions de tones --el 7,47% de tot l'Estat--, amb una mitjana de 8,8 quilos de carboni per metre quadrat, una xifra molt pròxima a la del conjunt de la península, que s'explica per la seva "barreja d'ecosistemes".
La combinació d'ecosistemes alpins i mediterranis de Catalunya fa que pugui ser "un exemple per a altres comunitats" en la gestió forestal per conservar el carboni, ja que l'emmagatzematge natural és un procés molt lent, mentre el seu alliberament és molt més ràpid i podria accelerar-se per una gestió incorrecta.
TENSIONS D'EMPRESES
Llebot ha lamentat que aquest dimarts el Congrés dels Diputats votés en contra, amb els vots de PP i PSOE, la proposició no de Llei de CiU perquè el Govern territorialitzi, com a mínim, el 50% dels recursos obtinguts per la subhasta de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle (GEI), que s'hauran de destinar a reduir aquestes emissions i a pal·liar el canvi climàtic.
Ha recalcat la falta de recursos de les comunitats per fer polítiques de gestió de les emissions difoses, malgrat tenir les competències, i ha exemplificat: "Hi ha una visió de fer una gestió global per a tot l'Estat quan l'estudi diu que la zona atlàntica i la mediterrània són diferents, i cal, per tant, actuar adaptant-la al territori", ja que així les actuacions són més àgils.
