Publicat 20/01/2015 17:41

Un dels joves condemnats pel 4F acusa els urbans d'anar contra ells per ser sud-americans

Uno de los jóvenes acusado por el caso 4F, Rodrigo Laza
EUROPA PRESS

Una participant del documental assegura haver estat acomiadada i l'empresa ho nega

BARCELONA, 20 gen. (EUROPA PRESS) -

Un dels joves condemnats pel cas 4F, Rodrigo Lanza, considera que els agents de la Guàrdia Urbana els van acusar d'haver deixat invàlid un agent el 2006 per un motiu racista: 'On són els 'sudacas' de merda?', diu que va sentir cridar un dels policies.

"Sóc conscient que van anar contra nosaltres perquè érem sud-americans. És més fàcil condemnar tres sud-americans que tres catalans", ha dit en roda de premsa aquest dimarts, i ha lamentat que mai s'hagin investigant les tortures que diuen que van patir per part d'agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra.

Ha estat acompanyat de la seva mare, Mariana Huidobro, el codirector del documental 'Ciutat morta' --que aborda els fets-- Xapo Ortega, la representant de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), Laia Serra, el portaveu de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, Andrés García, el d'Amnistia Internacional, Daniel Vilaró, i Silvia García, amiga de la jove que es va suïcidar després de ser condemnada, Patricia Heras.

Lanza considera que la seva innocència ha quedat demostrada des del primer dia: "Està provat i més que provat. A dia d'avui segueixo sent culpable d'aquest delicte que no he comès", ha dit emocionat.

La seva mare ha carregat contra l'actitud del llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos, contra l'encara titular del jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, que es va encarregar del cas, i contra l'Audiència de Barcelona, que, segons ella, ja tenia la sentència clara abans del judici.

"Portem anys cridant a un mur. Aclarir la veritat no li tornarà ni un dia del que ha patit, però té dret a recuperar la innocència", ha reclamat la mare, que ha lamentat que el llavors alcalde mai l'hagués rebut.

Tampoc ho va fer el que en aquell moment era responsable de seguretat, Jordi Hereu, per justificar per què suposadament es van esborrar proves al carrer Sant Pere Més Baix i que, segons la seva opinió, podrien descartar la responsabilitat dels acusats en la lesió de l'urbà que el va deixar en cadira de rodes.

ACOMIADADA DESPRÉS DEL DOCUMENTAL

Silvia García, advocada de professió i amiga de la condemnada Patricia Heras --que es va suïcidar--, ha assegurat que dilluns la van acomiadar del seu lloc de treball a l'empresa de l'àmbit de la seguretat privada Segur Ibérica; segons ha dit, l'han acomiadat per participar al documental 'Ciutat morta' --l'emissió del qual ha tornat a posar sobre de la taula el cas 4F--, per la qual cosa preveu presentar una denúncia.

L'empresa ha negat en un comunicat que hagi estat acomiadada, i ha afirmat que la seva relació amb Segur "es limita a una setmana de prova a la seu central de la companyia a Madrid".

La companyia ha afirmat que dilluns "no es va incorporar al seu lloc de treball a Barcelona, al·ludint la seva participació al documental i anunciant la seva participació en una roda de premsa", i que està estudiant la conducta per si pogués tenir incidència disciplinària.

Silvia García ha mostrat, a més, la seva solidaritat amb l'urbà que va resultar greument ferit i la seva família, i ha considerat que la mort de la seva amiga "ja només pot servir per aconseguir que casos com el 4F no tornin a succeir mai".

ANONIMAT D'UN TESTIMONI

Sobre el testimoni que en el documental s'esmenta que sap qui va llançar un test des de l'edifici ocupat i que va ferir l'agent --cosa que exculparia els condemnats que no eren a l'immoble--, Xapo Ortega ha dit que de moment en respectaran l'anonimat, però que la Fiscalia "fa temps que sap que aquest testimoni existeix".

"Després del suïcidi, va creure oportú dir-ho perquè no volia suportar més aquesta càrrega. Ell en cap cas va voler que la seva imatge transcendís", ha afegit el codirector del documental.

Tant Laia Serra com Andrés García han exigit a l'Ajuntament i a la Urbana obrir una investigació, i consideren també que investigar no és responsabilitat dels familiars, sinó de Mossos d'Esquadra i Fiscalia "amb els indicis d'aquest documental", malgrat que el Ministeri Públic ja ha dit dilluns que la pel·lícula no és en si mateixa una prova jurídica.

El portaveu d'Amnistia Internacional, Daniel Vilaró, ha acusat les institucions que segueixen sense reconèixer que les tortures policials són "un problema persistent al qual ningú posa fre", i que no s'investiguen adequadament.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés