BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat Contenciós 2 de Barcelona ha anul·lat l'acord del ple de l'Ajuntament de Cabrils (Barcelona) en què s'aprovava la cessió de les dades del padró municipal a la Generalitat per a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya.
En la sentència, recollida per Europa Press, la jutge considera que la cessió de dades a la Generalitat, quan aquesta ho reclami per a la consulta, no està prevista per una norma amb categoria de llei, requisit que exigeix la Llei Orgànica de Protecció de Dades per a la cessió de dades entre administracions sense autorització de l'interessat.
El jutjat ha estimat el recurs presentat per un veí de Cabrils perquè considera que en cedir les dades del padró, sense que aquesta possibilitat vingui prevista per una norma amb rang de llei, "vulnera el dret dels veïns del municipi a la protecció de dades, i en conseqüència, és un acte nul de ple dret".
El text afirma que la cessió de les dades del padró "únicament és possible per a processos electorals o per a la celebració d'un referèndum, per al qual la Generalitat no té competència".
La sentència no és ferma i contra ella es pot interposar recurs d'apel·lació davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El recurs ha estat presentat pel veí de Cabrils Alejandro Rusiñol i al·legava que l'Ajuntament no té competència per cedir les dades, que no està legalment prevista, que la Generalitat no té competència per convocar una consulta sobre la independència de Catalunya i que, en definitiva, "no hi ha llei ordinària ni orgànica que habiliti la cessió de les dades del padró".
En la mateixa línia, la Fiscalia es va pronunciar després afirmant que "no existeix llei que empari la cessió de dades del padró per a la celebració d'una consulta popular per decidir sobre el futur polític de Catalunya".
Per la seva banda, l'Ajuntament i l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, codemandada, van al·legar que l'acord del ple municipal era, segons recull la sentència, "una mera declaració d'intencions, sense cap efecte jurídic, i molt menys immediat, qualificant-lo d'acte polític que, en conseqüència, no pot ser recorregut".
EFECTES JURÍDICS
Tot i això, per al jutjat la decisió del consistori, del 27 de març del 2014, "és un acte administratiu amb voluntat de tenir efectes jurídics" i que afecta la protecció de dades dels veïns del municipi, ja que amb ell, l'Ajuntament assumeix l'obligació de cedir les dades del padró quan la Generalitat li ho demani.
Segons la sentència, tal com està redactat l'acord, una vegada la Generalitat reclami les dades a l'Ajuntament, aquest ja no podrà negar-se'n, però "aquesta obligació no pot assumir-se en l'actual règim constitucional i legal" perquè cap llei preveu la cessió de dades per a la consulta.
"És cert que actualment no s'ha convocat cap consulta, convocatòria que requeriria l'aprovació d'un acte administratiu que acordi el contingut i abast de la mateixa i la seva posterior publicació en butlletí o diari oficial", raona el tribunal, però apunta que ja s'ha fet públic un acord tancat per alguns grups del Parlament per realitzar-la, pactant les preguntes a fer.
