L'expulsió se substitueix pel màxim període de suspensió possible
MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat aquest dijous, després de més de vuit hores de discussió, imposar una sanció de tres anys de suspensió --la màxima possible-- al magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal per una falta disciplinària molt greu, concretament per vulnerar el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic al participar en l'elaboració d'una Carta Magna catalana. La sanció imposada comporta la pèrdua de destí.
La decisió ha suposat una evident fractura a l'òrgan de govern dels jutges, ja que ha estat adoptada per 12 vots front a nou, els de la majoria conservadora i el president Carlos Lesmes davant de l'oposició dels vocals de l'anomenat "bloc progressista", que han anunciat vot particular, i als quals s'ha sumat el vocal designat a proposta del PNB Enrique Lucas.
Malgrat que fins ahir es donava gairebé per segur que una majoria abonaria la proposta d'expulsió defensades per la fiscalia i pel promotor de l'Acció Disciplinària, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, finalment la falta d'un consens ampli que abonés aquesta mesura tan contundent ha derivat en la imposició d'un càstig disciplinari una mica menor.
Fins a poc abans de votar-se els tres anys de la sanció, el ponent de la proposta que es discutia al ple del Consell en relació amb aquest expedient, Rafael Fernández Valverde, havia suggerit reemplaçar la sanció d'expulsió de la Carrera per la de suspensió per dos anys del magistrat.
Aquest canvi en el pla inicial era conseqüència de la retirada, per assentiment de tot el ple, d'una de les acusacions que el Promotor de l'Acció Disciplinària d'aquest òrgan ha fet contra Vidal, la de fer activitats incompatibles amb el càrrec de jutge --prevista a l'article 417.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ)--.
El ple havia optat, també per 12 vots front a nou, per mantenir la segona de les faltes molt greus de disciplina atribuïdes a Vidal, la regulada 417.14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, per ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials.
DIVISIÓ EN TOTES LES VOTACIONS
El Consell porta tot el dia votant diferents propostes en relació amb aquest expedient, i totes elles han evidenciat la forta divisió existent en aquest òrgan en relació amb el cas Vidal.
En primer lloc els vocals van discutir sobre una qüestió de procediment, per validar si la proposta del promotor havia d'anar com ho va fer directament al ple o si havia d'haver passat prèviament pel filtre de Comissió Disciplinària, guanyant els primers per la mateixa proporció de vots (12-9). Els vocals que van votar en contra han anunciat també un vot particular al respecte d'aquest assumpte.
Seguidament, els vocals han discutit sobre la possible prescripció de l'expedient, i el resultat de la votació sobre aquest assumpte ha estat de 13 front a 8, segons han informat fonts del Consell. Pel que fa a la indefensió al·legada per Vidal, ha estat també rebutjada per 14 vots front a 7.
Després de dirimir aquestes qüestions, i després d'un recés per menjar, els membres del CGPJ van començar a abordar el fons de la qüestió. El relat de fets fet pel promotor, que ha estat defensat pel vocal Rafael Fernández-Valverde, va obtenir el suport de 12 dels vocals front a nou.
Han votat a favor d'imposar la sanció, a més de Lemes, els vocals Juan Manuel Fernánez, Gerardo Martínez Tristán, Àngels Carmona, Nuria Díaz, Rafael Ferández Valverde, Fernando Grande-Marlaska, Vicente Guilarte, Carmen Llombart, José María Macías, Juan Martínez Moya i Wenceslao Olea.
En contra s'han posicionat Mar Cabreras, Álvaro Cuesta, Roser Bach, Victòria Cinto, Enrique Lucas, Clara Martínez de Careaga, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda.
La proposta del promotor justificava l'expulsió de Vidal perquè considera provat que "ha participat activament, i al marge de qualsevol cobertura, en un grup de treball de composició heterogènia tenia per objecte elaborar i redactar una 'Constitució catalana'" i que a més ha admès de manera pública que la seva intenció era posar-la a disposició o que servís de model per als qui promoguessin la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya.
A això s'afegia, segons el promotor, que el magistrat havia efectuat "de manera reiterada declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya i, alhora, ha recolzat i participat activa i públicament en iniciatives polítiques que adoptaven institucions públiques catalanes i entitats privades sobre un procés per i per a la independència de Catalunya".
