Actualitzat 01/02/2013 18:48

AMP.- Barcelona dóna suport a la declaració de sobirania i Jordi Martí s'absté malgrat el 'no' del PSC

Pleno del Ayuntamiento de Barcelona
EUROPA PRESS

Martí no se sent qüestionat malgrat trencar la disciplina de vot i acatarà la reacció del partit

BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -

L'Ajuntament de Barcelona ha mostrat aquest divendres al ple el seu suport a la declaració de sobirania que va aprovar la setmana passada el Parlament amb 20 vots a favor, 16 en contra i l'abstenció del líder municipal del PSC, Jordi Martí, quedant-se sol davant dels altres set regidors socialistes presents, que han votat en contra, mentre els tres restants no hi eren.

La votació ha estat nominal i ha suscitat les mateixes postures que al Parlament, de manera que a favor hi han estat el govern de CiU, ICV-EUiA i UpB --que integra a ERC, DC i Rcat-- i el PP i el PSC han votat en contra, a excepció de Martí, mentre que també ha faltat la regidora d'Educació, Gerard Ardanuy (UDC) --C's i CUP no tenen representació--.

Martí, que aquesta setmana ha confessat que hagués votat 'sí' al Parlament, ha afirmat que el text és "perfectament acceptable" per als qui creuen que l'encaix de Catalunya i Espanya passa per un model federal, però s'ha abstingut perquè la declaració ja l'ha aprovat la Cambra catalana, que té més rang que el consistori, i per respecte a l'opinió majoritària del seu grup municipal i en virtut del seu paper de president.

Al ple ha intervingut per part del PSC el seu portaveu adjunt, Guillem Espriu, que ha afirmat que malgrat respectar profundament la presentació de la declaració, no entenia l'objectiu perquè no aportava cap element nou al debat i no ha aconseguit la unitat de forces a favor del dret a decidir, i ha expressat que el grup votaria en contra.

Malgrat trencar la disciplina de vot i quedar-se sol en el seu grup --segons Martí, han faltat Gabriel Colomé i Joan Trullén per motius acadèmics, i Jordi William Carnes per indisposició--, Martí ha assegurat no sentir-se qüestionat, afegint que trobarien "molts altres" temes en els quals no pensen igual, i ha afirmat que ho han tractat en dues reunions amb un debat més que cordial.

Després que el líder del PSC, Pere Navarro, esperés aquest dijous després del ple de la Diputació barcelonina que a l'Ajuntament els socialistes votessin tots a una contra la declaració, Martí ha dit respectar molta la seva posició, ja que "un dels seus principals objectius ha de ser el de remar per la unitat del socialisme català", i creu que ha posat les bases per generar un punt comú.

Després de preguntar-li per si de cas espera alguna sanció, ha afirmat que assumirà "qualsevol reacció que el PSC cregués que hagués d'impulsar", i també ha considerat lògic que per qualsevol qüestió de certa transcendència i importància es pugui demanar que la votació sigui nominal --això és, individual de cada regidor--, com quan s'investeix a l'alcalde després de les eleccions.

VOTACIÓ NOMINAL

El líder d'UpB, Jordi Portabella (ERC), que ha presentat el text de suport a la declaració i ha proposat la votació nominal --fórmula avalada per tots els grups--, ha destacat als mitjans que estava "vinculada a l'aprofundiment democràtic", i preveu en el proper ple de l'1 de març presentar l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Al ple, Portabella ha defensat la votació nominal perquè la declaració té "una part important de consciència de cada regidor", i que no va en contra de ningú sinó a favor del poble de Catalunya que, segons la seva opinió, amb la independència viuria en un estat democràtic, més modern, més just i capaç d 'eradicar la corrupció.

El primer tinent d'alcalde i responsable de presidència, Joaquim Forn (CiU), ha subratllat que amb la posició que ha adoptat l'Ajuntament "Barcelona exerceix la capitalitat sense cap complex", i creu que el dret a decidir no exclou ningú, de la mateixa manera que Isabel Ribas (ICV-EUiA), que considera que el procés mesurarà si l'Estat té cultura democràtica.

Alberto Fernández Díaz (PP) ha considerat que el text suposa una proposta unilateral d'independència mitjançant una trampa anomenada dret a decidir, i ha apostat per modernitzar el sistema autonòmic sense una ruptura de Catalunya i Espanya: "Nostre 'no' al dret a decidir i a la independència és un 'sí' a Catalunya i Espanya".

Contingut patrocinat