Defensen les seves postures sobre ocupacions després de la situació als edificis de la Bonanova
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall; el de Junts, Xavier Trias; la de Cs, Anna Grau; el del PP, Daniel Sirera, i la de Valents, Eva Parera, han retret a l'alcaldessa i candidata de BComú, Ada Colau, i a l'exprimer tinent d'alcalde i candidat del PSC, Jaume Collboni, que la ciutat "està molt pitjor" després del seu mandat.
Els alcaldables de les grups que han format part de l'oposició durant els últims quatre anys en el consistori han criticat durant el debat electoral de RTVE Catalunya d'aquest dimecres la gestió del govern municipal de comuns i socialistes, que creuen que ha contribuït a que Barcelona sigui una "ciutat incòmoda", ha especificat Trias.
"L'evidència és clara: portem quatre anys i la ciutat no ha anat en la direcció correcta, és una ciutat trista i decebuda", ha lamentat Maragall, que ha citat qüestions com la pujada del preu de l'habitatge, la neteja, la seguretat i la mobilitat.
Són qüestions en què han coincidit Sirera, que ha criticat que "Barcelona és la millor ciutat del món però té al pitjor govern de la història"; Grau, que ha incidit en el problema d'ordre públic que creu que hi ha a la capital catalana; i Parera, que ha opinat que la ciutat actual és víctima del procés i de l'extrema esquerra, ha dit textualment.
"DISCURS APOCALÍPTIC"
Davant aquestes crítiques, Colau ha lamentat el "discurs apocalíptic" que considera que tenen la resta de candidats i ha defensat que la ciutat té problemes i reptes, però que actualment té un model de futur que funciona perquè assegura que la formació que lidera està fent una ciutat més justa i més amable.
Collboni veu els retrets com una "referència a la Barcelona que funcionava, que va ser la que van liderar els alcaldes socialistes"; ha dit que la ciutat ha estat 12 anys sotmesa a l'independentisme, i ha destacat que el PSC ha recolzat el govern municipal amb BComú per fer front a les conseqüències de la pandèmia.
LA RUÏNA I EL KUBO
Durant el primer bloc del debat, centrat en el balanç del mandat, els candidats han mostrat les seves postures sobre la situació dels dos edificis ocupats a la plaça de la Bonanova: la Ruïna i el Kubo.
Grau i Parera han insistit en el desallotjament dels edificis mitjançant la intervenció policial perquè consideren que hi ha un problema d'ordre públic, mentre que Trias ha defensat "aplicar la llei tenint lideratge".
Sirera ha apel·lat al candidat de Junts dient-li textualment que va permetre ocupes a Can Vies, i Trias li ha replicat: "Vaig parar el tirar Can Vies a terra. Ho vaig fer i no he rebut la solidaritat dels partits aquí existents", i ha dit textualment que Can Vies no té res a veure amb la Bonanova perquè els ocupes eren diferents.
EL "MAGNÍFIC TREBALL" DE BATLLE
Davant la situació en la Bonanova, Colau ha reivindicat la feina del tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle (PSC), amb qui diu que està en contacte diari, i ha explicat que també ha parlat amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena: "Estan enfocant tot això amb idea de prevenció i mediació, i no com els partits de dreta, intentant incendiar el conflicte".
Collboni ha dit: "Em solidaritzo amb els veïns i veïnes de la Bonanova. Tenen el nostre suport, del PSC i de Batlle, que ha fet un magnífic treball", i ha reivindicat que els socialistes (al capdavant de l'àrea de Seguretat aquest mandat) van ser els qui es van comprometre a augmentar els agents de la Guàrdia Urbana i que així ho han fet amb 1.000 agents.
COLAU I TRIAS CONFRONTEN DADES
Colau i Trias han confrontat les seves dades sobre la gestió de tots dos com a alcaldes; en concret, en la gestió de les guarderies municipals (l'alcaldessa ha retret a l'exalcalde deixar-ne tres "en situació de privatització") i en l'atur (ha criticat que Trias va deixar un atur del 14% i que ara està en el 8%).
Davant aquestes xifres, el candidat de Junts ha acusat Colau de mentir: "Vaig entrar a l'Ajuntament amb un 24% d'atur i em vaig anar amb un 12%", i ha apuntat també que durant la seva etapa un 19% dels barcelonins consideraven la mobilitat el problema més greu i que ara està en el 24%.
