LLEIDA, 20 jul. (EUROPA PRESS) -
Diputació de Lleida, Generalitat, sindicats, cooperatives, l'Agrupació de Defensa Vegetal de Ponent, la Federació de Cooperatives Agràries, Afrucat, consells comarcals i ajuntaments de les zones més afectades pels pedriscos aquest estiu han abordat aquest dissabte a una reunió convocada per la corporació provincial la necessitat d'obrir un debat científic sobre l'ús de iodur de plata contra la calamarsa, que es materialitzarà en una jornada el setembre amb experts a favor i en contra.
L'obertura d'aquest debat planteja estudiar la possibilitat de tornar a utilitzar cremadors de iodur de plata que van deixar d'utilitzar-se el 2005 com a mesura addicional a la necessària contractació d'assegurances i a la implantació a poc a poc de xarxes anticalamarsa, la mesura que assegura el 100% de la fruita i que no s'utilitza en altres cultius.
El president de la Diputació, Joan Reñé, ha avançat que serà l'Agrupació de Defensa Vegetal de Ponent l'entitat que busqui les veus dels experts a favor i en contra d'aquest sistema, molt utilitzat al sud de França i en àrees de l'Aragó, amb l'objectiu de plantejar una jornada el setembre, durant la fira agrària de Sant Miquel.
"Fa falta posar el debat sobre la taula, no ens podem permetre el luxe de defugir-lo", ha assenyalat Reñé, que planteja el debat com una proposta que s'afegeix a l'ús de xarxes i d'assegurances en resposta a les peticions de molts alcaldes i regidors de Lleida que són pagesos.
Segons la directora tècnica de l'ADV Terres de Ponent, partidària de l'ús dels cremadors de iodur de plata, la calamarsa tenia abans la mida d'una cirera --amb caràcter excepcional del d'una nou--, mentre que des que es van deixar d'utilitzar els cremadors de iodur de plata el 2005, supera la mida d'una pilota de tenis.
Per part de la Generalitat, hi ha assistit la directora del servei de predicció agrícola, Rosa Pedrol, i de la Conselleria de Governació, el director d'Administració Local Jordi Souto.
Algunes de les aproximadament setanta persones que han assistit a la reunió, convocada per la Diputació, han expressat la seva inquietud i angoixes pels danys de les quatre tempestes de pedregada d'aquest any a Lleida, que han destrossat uns noranta milions de quilos de fruita.
El director d'Afrucat, Manel Simon, ha defensat l'avaluació de l'efectivitat dels cremadors i ha remarcat que l'aposta número u del seu sector està en les xarxes que cobreixen els arbres, també la principal aposta de la Conselleria d'Agricultura, perquè assegura que la fruita pugui arribar al mercat sense perdre clients.
En la seva intervenció, ha demanat al Govern de l'Estat que mantingui la seva aportació a l'assegurança perquè sigui atractiu.
Antoni Borràs, d'Unió de Pagesos, ha valorat l'encert d'afrontar una aproximació científica, mentre que Juan Carles Massot (JARC) ha defensat obertament els cremadors, una posició en la qual l'ha seguit Pere Roqué d'Asaja, qui ha xifrat en 2.000 els llocs de treball perduts aquest any a Lleida per les destrosses de la pedregada en la fruita.
Per la seva banda, Ramon Sarroca, representant les seccions de fruita, horta, cítrics i cereals de la Federació de Cooperatives Agràries ha agraït el debat impulsat per la Diputació i ha assenyalat que el sector al qual representa deixa el iodur de plata com a última opció.
"Per a nosaltres és primordial la col·locació de xarxes, sabem que a Lleida la implantació n'és escassa. Hem de fer alguna cosa perquè vagi a més, estem preocupats pels pagesos i per les nostres empreses", ha afirmat Sarroca.
