Garanteix que només li interessa l'Alcaldia i no pas crrecs en altres institucions
BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha apostat aquest divendres per treballar per promoure el treball conjunt metropolit i per passar dels 36 municipis actuals de l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) als 164 de la regió metropolitana, per la qual cosa ha demanat la collaboració "dels agents socials i econmics".
L'AMB agrupa aquests 36 municipis i el 43% de la població de Catalunya --3 milions--; en canvi, la regió metropolitana implicaria 164 municipis, el 68% de catalans --5 milions-- i al 79% del seu PIB, ha dit en clausurar el cicle 'Pensar Barcelona' amb el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, i el de Barcelona Global, Pau Guardans.
Colau ha dit que crear una divisió administrativa generaria reticncies i podria veure's com una amenaa per part d'alguns municipis --com una voluntat "expansionista del centralisme" barceloní--, per la qual cosa aposta per marcar estratgies comunes i objectius compartits.
'HORITZÓ 2030'
Així, ha defensat la creació d'un "instrument consorciat de governana" amb la collaboració dels agents econmics i socials, perqu el lideratge d'aquest espai ha d'anar més enll d'un mbit administratiu, mitjanant un projecte que proposa anomenar 'Horitzó 2030', per ser un període realista en el primer pas per avanar cap a la regió metropolitana.
S'ha comproms a convocar els alcaldes de la regió metropolitana i els agents econmics i socials, si surt reelegida en els comicis municipals del maig, per generar una taula de reflexió i de debat amb la finalitat de "pensar una cogovernana" de la regió, cooperant i no des de la desconfiana.
REPETIR COM A ALCALDESSA
Colau ha ressaltat que li faria molta illusió ser reelegida per "consolidar els projectes innovadors i de canvi" impulsats aquest mandat, i garanteix que li interessa ser alcaldessa de la ciutat en comptes d'optar a altres crrecs en altres administracions, perqu és una municipalista convenuda, i encara més ara que quan va iniciar el mandat.
"Només aspiro a ser alcaldessa de Barcelona, perqu per a mi és el més estimulant que podria fer ara mateix", per la qual cosa no pensa en altres opcions, segons Colau, que ha destacat la rellevncia que estan adquirint les ciutats i s'ha declarat municipalista en clau europea i global.
Quan li han preguntat si prefereix ser l'alcaldessa d'una capital d'Estat o de la segona ciutat d'Espanya, ha respost que no té problema en ser-ho de la segona, que manté bones relacions amb Madrid i és pont amb altres regions, i ha afegit que, sense deixar de ser la capital catalana, veu Barcelona com un node amb ciutats globals que treballa en xarxa amb d'altres.
GESTIÓ ECONMICA
Colau ha sostingut que al principi del mandat ningú no dubtava del seu compromís i la capacitat d'afrontar els problemes socials, per que alguns van posar en dubte si el seu equip podria fer-se crrec de l'economia de la ciutat, mentre que, quatre anys després, "l'Ajuntament, sense cap tipus de dubte, ha estat un gran factor d'estabilitat".
BARCELONA GLOBAL
Pau Guardans (Barcelona Global) ha defensat que Barcelona necessita un projecte collectiu que la porti a un nou impuls i a un nou cicle --reptes que la ciutat té al marge de la situació política, segons ell--.
A més, Guardans ha demanat evitar batusses inútils i trobar grans consensos, per la qual cosa considera que els alcaldables de cara a les municipals han de buscar "consensos en la política i la societat".
Juan José Brugera (Cercle d'Economia) ha dit que Barcelona est ben posicionada per ser una ciutat de referncia global, encara que el sentiment de positivisme a la ciutat ha donat pas a un mar de dubtes sobre el futur i una prdua de rellevncia, i ha avisat: "Barcelona tirar cap endavant si hi ha un bon enteniment público-privat".
