Publicat 13/06/2015 19:58

Ada Colau, d'activista a primera alcaldessa de Barcelona en menys d'un any

BARCELONA, 13 juny (EUROPA PRESS) -

Ada Colau (3 de març de 1974) va iniciar la seva carrera política el 15 de juny de 2014 amb la creació d'un projecte polític hereu del moviment 15M a Catalunya, que va desembocar en la seva candidatura de BComú i que, en menys d'un any, s'ha convertit en la guanyadora de les eleccions.

Li agrada recordar que va néixer unes hores abans de l'execució de Salvador Puig Antich per part del règim franquista, cosa que la seva mare li ha recordat cada aniversari, i que aquest fet ha marcat "el seu compromís pel canvi social".

Veïna del barri del Guinardó durant la seva infantesa, va estudiar a la cooperativa de professors Àngels Garriga, que va acabar convertint-se en col·legi públic a final dels 70 després d'unes manifestacions, que van suposar les primeres protestes en les quals va participar.

Durant l'adolescència, va estar al centre concertat Acadèmia Febrer, tot i que confessa que "hagués preferit" anar a l'escola pública; va ser voluntària d'Amnistia Internacional i Amics de la Gent Gran, va tenir accés al seu primer col·lectiu polític --Moviment de Crítica Radical-- i, als 18 anys, va ingressar a la Universitat de Barcelona per cursar Filosofia.

Des de l'Assemblea de Filosofia va participar en tancaments i vagues contra les successives reformes i en el "desmantellament de la universitat pública", i va fer una beca a Milà (Itàlia), on va aprendre italià, idioma que parla amb fluïdesa, a més d'entendre i expressar-se en anglès i francès.

Entre les seves múltiples tasques hi ha disfressar-se de gat i de Pare Noel per donar globus als nens, impartir classes particulars, fer tasques en una consultoria, producció televisiva i traducció i interpretació d'italià, llocs de treball que assegura haver desenvolupat des de la "precarietat laboral".

Les mobilitzacions contra el Banc Mundial (2001), contra l'Europa del Capital (2002) i contra la Guerra d'Iraq (2003) la van portar a formar part d'experiències locals com 'Miles de Viviendas' i 'Espai Social Magdalenas', des d'on es va impulsar el 'taller' contra la violència immobiliària i urbanística que, més tard, va acollir el moviment 'V de Vivienda' i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

PORTAVEU DE LA PAH

Colau va ser fundadora de la plataforma i la seva portaveu durant cinc anys i, a través d'aquest lideratge, va entrar en contacte amb els moviments veïnals: primer, com a sòcia de l'Associació de veïns del Nucli Antic; més tard, com a membre de les juntes de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) i de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb).

El 2007 va conèixer la seva actual parella i va tenir un fill quatre anys després --amb qui viu al carrer Còrsega--, i va començar a treballar a l'Observatori Desc com a tècnica de cooperació i com a responsable de l'Àrea de Dret a l'Habitatge i la Ciutat.

A la primavera de 2014 es va embarcar en el projecte polític Guanyem Barcelona, al qual "van usurpar" el nom --assumpte que és als jutjats--, raó per la qual s'ha presentat a les eleccions amb el nom Barcelona en Comú (BComú), en què conflueixen també ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés