BARCELONA 11 febr. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat pel director d'Investigació Clínica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, ha demostrat l'eficàcia d'un fàrmac basat en nanopartícules d'àcid ribonucleic d'interferència (ARN) en el tractament de pacients amb càncer, a l'aconseguir silenciar gens que codifiquen proteïnes implicades en el desenvolupament i el creixement de cèl·lules tumorals.
Aquesta troballa, publicada a la revista 'Cancer Discovery', representa un "gran pas" per desenvolupar nous tipus de teràpies més personalitzades, ha informat l'hospital en un comunicat.
L'estudi també ha permès trobar un sistema efectiu que envolta les nanoparítucules perquè les molècules d'ARN arribin a l'interior de les cèl·lules tumorals i puguin actuar inhibint la síntesi proteica, cosa que fins ara no podria aconseguir-se perquè no eren prou resistents.
El principal problema que presenta l'ARN és la via d'administració, tenint en compte que es necessita que penetri en teixits i cèl·lules en una concentració terapèuticament efectiva i per aconseguir-ho, cal fer algunes modificacions que li proporcionin més resistència.
En aquest estudi, s'ha aconseguit desenvolupar un sistema de nanotecnologia capaç de fer arribar dos d'aquestes molècules dirigides a dues proteïnes implicades en el desenvolupament de cèl·lules tumorals (VEGF i KSP), amb l'objectiu d'inhibir la seva activitat.
Aquest sistema s'ha traduït en un fàrmac (ALN-VSP), format per molècules d'àcid ribonucleic d'interferència dins d'un embolcall de nanopartícules lipídiques (LNPs), que protegeix les molècules i permet que penetrin a les proteïnes en una concentració adequada, per alliberar-les després.
ASSAIG CLÍNIC
L'estudi presenta els resultats d'un assaig clínic de fase I fet amb 41 pacients amb càncer avançat amb metàstasi en el fetge, als quals se'ls va administrar el fàrmac dues vegades per setmana amb dosis d'entre 0,01-1,5 mg/kg per via intravenosa.
En 11 de 37 pacients que van participar a l'estudi, i en els que es va mesurar la resposta al fàrmac, la malaltia no havia progressat o s'havia estabilitzat després de 6 mesos de tractament i, fins i tot, en alguns casos de pacients amb metàstasi en el fetge o en els ganglis limfàtics abdominals, es va aconseguir una regressió completa de la metàstasi.
A l'estudi també han participat altres centres internacionals com el Dana-Farber Cancer Institute o el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, així com dos centres espanyols, l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla i l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva de València.