BARCELONA, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha absolt la presidenta de l'Associació de Nens al Congo (Adic), Anna María S., i la seva directora, María Cintia A., acusades de simular adopcions al Congo, perquè considera que no van actuar amb intenció d'enganyar, sinó que, en tot cas, van actuar amb "falta de professionalitat".
Segons la sentència, que no es poguessin portar a terme les adopcions --que els pares adoptius ja havien pagat a Adic-- "no comporta necessàriament des de la perspectiva del dret penal que s'hagi produït un engany", com sostenia el fiscal, tot i que el jutge sí que ha acreditat que les responsables van gestionar malament les adopcions.
A més, la seva declaració en el judici que va començar el 14 d'abril a l'Audiència va ser "totalment exculpatòria", i les explicacions dels testimonis i membres de la policia tampoc van provar que Anna María S. i María Cintia A. sabessin, a priori, que les adopcions no es realitzarien.
L'Audiència ha considerat que la dificultat de controlar des de Catalunya aquestes adopcions "sembla més que evident", i ha apuntat que el que va passar va ser que les absoltes van assumir uns compromisos que no van tenir capacitat per complir, el que va provocar la conseqüent frustració i perjudici --tant econòmic com moral-- a les famílies.
També ha destacat que aquesta "falta de control" ja es va penar administrativament al seu moment, quan l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció de la Generalitat va revocar l'acreditació d'Adic per tramitar adopcions.
L'ACUSACIÓ DEL FISCAL
Adic, amb seu a Sabadell, es va crear a principis del 2006 i va portar a terme adopcions amb èxit, però va incomplir el 2007 amb un grup de pares que havien demanat adoptar: es van detectar irregularitats en els expedients, ja que alguns nens no responien al nom de l'adopció, tenien pares en la República del Congo i la República Democràtica del Congo o ni tan sols existien.
Segons va mantenir el fiscal durant tot el judici, Anna María S. i María Cintia A. "van estafar" deu pares adoptius --als quals van cobrar uns 10.000 euros per adopció-- amb intenció de lucrar-se, aprofitant la credibilitat que els donava treballar sota una associació acreditada.
Així, es quedaven amb els diners de les adopcions --que la Generalitat va haver de tornar a les famílies-- i van fer "un negoci" amb la il·lusió de la paternitat, pel que va demanar que se les condemnés a quatre anys de presó.
