Actualitzat 15/05/2014 12:51

Els candidats catalans atribueixen la desafecció cap a Europa a la gestió de la crisi

J López (PSC) S Fisas (PP) R Tremosa (CiU) J M Terricabras (ERC) E Urtasun (ICV)
EUROPA PRESS

Admeten que cal canviar formes d'actuar però discrepen sobre les receptes a seguir

BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -

Els candidats catalans de PSC, PP, CiU, ERC i ICV-EUiA a les eleccions europees han reconegut aquest dijous que en aquesta campanya detecten desafecció ciutadana cap al projecte europeu i temen una baixa participació, la qual cosa han atribuït a la gestió de la crisi.

En un debat organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i el diari 'Ara', els cinc candidats han reconegut que Europa no ha actuat de la millor manera possible d'ençà que es va generar la crisi del deute sobirà, i això trasllada als ciutadans una imatge del projecte europeu vinculada gairebé en exclusiva als ajustos econòmics i l'austeritat.

Javi López (PSC) ha atribuït la pèrdua de confiança ciutadana en les institucions comunitàries a l'aposta pel dèficit zero i la forma de prendre les decisions, i ha instat a "reconciliar poder i legitimitat" durant els anys vinents per combatre la desafecció.

Des de CiU, Ramon Tremosa ha lamentat que moltes vegades els governs estatals "nacionalitzin èxits europeus i europeïtzin fracassos nacionals", i ha subratllat que els catalans que volen ser un nou Estat han de ser els primers interessats a votar massivament en aquest comicis, perquè més Europa significa menys Espanya.

Santi Fisas (PP) ha admès: "És veritat que aquesta crisi ens ha allunyat dels ciutadans", i reconeix que el sistema és imperfecte, però reivindica la importància del projecte europeu i el progrés que ha permès per a tots els països durant els últims 75 anys.

El candidat d'ERC, Josep Maria Terricabras, ha atribuït la desafecció a les polítiques econòmiques dels últims anys, però també ha apuntat a l'escassa percepció que tenen els catalans del pes quotidià de les decisions europees: "Hem d'explicar a la gent que sí, que Europa té molta importància en la seva vida".

Ernest Urtasun (ICV-EUiA) ha reconegut que "mai havia vist tanta desafecció" cap al projecte europeu, per la qual cosa demana una reflexió profunda sobre el funcionament de les institucions, i reformar els tractats internacionals per recuperar la bandera de la democràcia.

DISPARITAT DE MODELS

Tot i que els cinc coincideixen que les polítiques econòmiques han allunyat Europa dels ciutadans, no han mostrat la mateixa sintonia amb la recepta econòmica per als pròxims anys: PSC, ERC i ICV-EUiA s'han distanciat amb matisos de l'austeritat, mentre que CiU i PP han defensat les bondats de l'equilibri pressupostari, també amb matisos.

Així, els cinc reconeixen que es van fer les coses malament en aspectes com el rescat a Grècia, però discrepen sobre el 'full de ruta' a seguir des del 25 de maig i sobre el paper de les institucions europees en el futur.

Terricabras, després de carregar contra les polítiques d'austeritat, ha advocat per refundar el Banc Central Europeu (BCE) perquè no vetlli sol per la inflació, sinó també per un creixement sostenible i per combatre l'atur.

Urtasun ha carregat amb duresa contra les polítiques que han portat a terme populars i socialdemòcrates a l'Eurocambra, i ha posat èmfasi en la necessitat que Europa no aspiri a guanyar competitivitat al mercat internacional devaluant les condicions laborals i els salaris.

Javi López (PSC) ha afirmat que "ningú dubta sobre l'equilibri pressupostari", però ha diferenciat entre vetllar per no desviar-se molt en els pressupostos i comprometre's amb el dèficit zero, una aposta que contribueix a augmentar les desigualtats, segons ell.

Li ha replicat Tremosa: "No necessàriament més dèficit és menys desigualtat social", i ha esgrimit que a països com Holanda i Alemanya --que han apostat per la consolidació-- la desigualtat social ha crescut menys que a altres com França i Espanya.

Fisas s'ha centrat a defensar les actuacions del Govern espanyol al·legant que permeten que Espanya entrevegi ara la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball.

CORREDOR MEDITERRANI

Com és habitual en els debats sobre Europa a Catalunya, el Corredor Ferroviari del Mediterrani ha irromput en la discussió entre els candidats, i un altre cop Fisas ha reivindicat que va ser el Govern de Mariano Rajoy qui va incloure aquest eix entre les prioritats europees.

A aquesta asseveració hi han replicat la resta de candidats, que han criticat els populars que segueixin defensant al seu programa electoral la inclusió, entre les prioritats europees, de l'eix ferroviari de la Travessia Central dels Pirineus (TCP).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés