L'Oficina Municipal de Dades presenta els resultats de la primera Enquesta Sociodemogràfica
BARCELONA, 14 abr. (EUROPA PRESS) -
Un 19,6% dels habitants de Barcelona viuen per sota del llindar de la pobresa, ja que disposen d'una renda inferior al 60% de la mitjana d'ingressos anuals disponibles --que a la ciutat equival a 11.520 euros nets--, i que afecta especialment a famílies amb nens, menors de 24 anys i majors de 74.
L'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona ha presentat els resultats definitius de la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESB), que també ha indicat que el 7,5% de les persones sofreixen privació material severa, un fenomen que afecta al 25% dels residents en el districte de Nou Barris.
En el conjunt de la ciutat, les privacions alimentàries registren un 3,9%, mentre que el 15% no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada i més d'un 30% no poden fer front a despeses imprevistes, i la suma d'indicadors mostra que el 24,4% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social.
L'enquesta, prevista pel Pla d'Estudis Sociològics 2016-2019, i que s'ha fet en col·laboració amb l'Àrea de Drets Socials, ha mostrat que el percentatge de risc de pobresa o exclusió social és lleugerament superior en les dones --25,6%-- que en els homes --23,2%--, i, entre grups socials, aconsegueix un 30,1% de les famílies.
El consistori ha destacat que l'estudi utilitza el format enquesta per estimar amb precisió el volum, perfil sociodemogràfic i les condicions de vida de les llars barcelonines i els seus residents, a diferència del padró, que és un registre administratiu basat en el domicili.
El treball consisteix en tres mòduls: habitatge, sobre configuració física, nombre, gènere i edat dels residents i la seva relació; llars, que tracta el règim de tinença i el cost de l'habitatge i el nivell d'ingressos, i persones, que analitza el perfil sociodemogràfic, empadronament, situació laboral i procedència, entre uns altres.
POBLACIÓ REAL
Barcelona tenia, en el primer trimestre de 2017, un total de 727.256 habitatges, 31.903 de les quals estan buides o té altres usos--, i a tota la ciutat hi ha 1.682.318 persones residents --89.862 no empadronades-- xifra que, sumada a les persones en hospitals i residències d'ancians, arribaria als 1,7 milions.
L'enquesta també ha permès estudiar el fenomen dels pisos multi-llar, amb dos o més nuclis que mantenen una separació d'economies, i que suposa el 2,9% del total, una situació que a Ciutat Vella es troba en el 7% dels habitatges i en l'Eixample, en el 5,7%.
ESTRANGERS I HABITATGE Mentre que l'estudi determina que a Barcelona hi viuen 197.087 persones de nacionalitat estrangera, el padró en té registrades 288.675, una qüestió que fa pensar al consistori que les enquesten infraestimen aquest col·lectiu --per una menor disponibilitat a contestar-- o que si és el padró el que les sobreestima --per la dificultat de detectar persones inscrites que ja no viuen a la ciutat--.
En relació a l'habitatge, el 57,6% de les llars de Barcelona tenen l'habitatge en propietat, encara que el 60% encara paga hipoteca, i el 38,2% viu de lloguer, dels quals més d'un 70% tenen un contracte a termini, i el cost mitjà de la hipoteca --672 euros al mes-- i el lloguer --659 euros al mes-- són semblats, encara que en el cas del lloguer a terminis el preu mitjà arriba als 744 euros mensuals.
El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona
