MADRID, 9 Nov. (EDIZIONES) -
Tot i que hi ha grans llibres que s'han convertit en adaptacions cinematogràfiques en els últims anys, moltes de les grans obres de la literatura encara es mantenen a les prestatgeries.
Molts són els cineastes que han mostrat interès en aquestes grans obres, però l'alt cost o els grans reptes narratius que suposa l'adaptació a la gran pantalla, ha dificultat l'arribada a bon port d'aquests projectes.
Aquestes són 10 de les obres estrella de la literatura que molts lectors i admiradors del setè art esperen veure des de les seves butaques en un futur... no gaire llunyà.
MEMÒRIES DEL SUBSÒL (1864)
El talent de Fiodor Dostoievski queda demostrat en el retrat profund i l'estudi psicològic del protagonista d'aquesta novel·la, un antiheroi inadaptat de Sant Petersburg. El sadomasoquisme del protagonista de 'Memòries del subsòl', constitueix, amb les seves oscil·lacions entre patir i fer patir, l'estructura que apareix en tot el relat. La visió del món des del subsòl, des de les profunditats de l'ànima humana és una cosa que caracteritza el novel·lista rus.
L'intimisme humà i la turbulència de l'època poden ser algunes de les causes per les quals la seva adaptació cinematogràfica no hagi arribat a produir-se, ja que els valors clàssics d'aquesta novel·la combinats amb l'esperit metafòric en el qual submergeix al lector, seria una cosa molt complicada i costosa de traslladar en imatges.
EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL (1951)
Els intents de portar a la gran pantalla la novel·la de J.D. Salinger no han parat, però la reticència de l'autor a cedir els drets de l'obra en vida és el que n'ha dificultat el procés. L'autor ermità ha rebutjat ofertes de Billy Wilder, entre d'altres.
La novel·la està protagonitzada per Holden Caulfield, un adolescent pijo i confús, que es va escapar de l'internat el 1951 per anar-se'n a fer el pòtol per Nova York. Des d'aleshores, les aventures literàries han meravellat adults i joves de tot el món.
CENT ANYS DE SOLITUD (1967)
El Nobel de Literatura colombià Gabriel García Márquez ha declarat en alguna ocasió que no permetrà que 'Cent anys de Solitud' sigui portada a la gran pantalla, ja que destruiria la il·lusió amb la qual els lectors imaginen els personatges de la novel·la, a més que podria arribar a ser una producció molt cara.
La novel·la està protagonitzada per les generacions de la família Buendía, que dura quatre-cents anys, i parla dels innombrables avantpassats de José Arcadio i de la seva dona Úrsula, a qui afecta una maledicció per haver tingut un fill sent cosins.
UNA CONFABULACIÓ D'IMBÈCILS (1980)
Escrita per John Kennedy Toole i guanyadora d'un Premi Pulitzer, 'Una confabulació d'imbècils' és una novel·la de culte que moltes productores han posat en el seu punt de mira però que encara no s'han atrevit a portar a la gran pantalla. La complicadíssima adaptació cinematogràfica es deu al fet que és un text poc transferible en imatges a causa d'una forta ironia i humor.
El protagonista, que així el definia Toole, era "una barreja d'Oliver Hardy delirant, Don Quijote gorto i Sant Tomàs d'Aquino pervers, reunits en una persona", que als 30 anys encara viu amb la seva mare i que per una inesperada necessitat s'embarca en llocs de treball d'allò més absurds.
MERIDIÀ DE SANG (1985)
Aquesta faula moral sobre la naturalesa de la violència i la justícia escrita per Cormac Mccarthy s'ha intentat portar a la gran pantalla -sense èxit- per directors de renom com Todd Field i Ridley Scott, qui ja va adaptar 'La carretera', una altra novel·la del mateix autor i amb la qual va obtenir el premi Pulitzer. Una altra de les seves novel·les que ha tingut més repercussió per la seva adaptació cinematogràfica va ser 'No és país per a vells', a càrrec dels germans Cohen.
Un dels motius principals pels quals 'Meridià de Sang', ambientada als territoris de la frontera entre Mèxic i els Estats Units a meitat del segle XIX, no ha estat portada a la gran pantalla és perquè la història que narra, massa violenta, n'encariria els costos de la producció cinematogràfica.
CITA CON RAMA (1973)
La novel·la escrita per Arthur C. Clarke és una de les obres de ciència-ficció més guardonades i té com a punt de partida l'impacte d'un asteroide anomenat Branca que destrueix completament Pàdua i Verona. El monstruós Rama planteja als científics de la Terra uns enigmes a estudiar i resoldre abans que abandoni el nostre sistema planetari i torni a les profunditats de l'insondable espai còsmic.
El mes de març del 2002 es va anunciar de manera oficial que David Fincher es faria càrrec de l'adaptació cinematogràfica de 'Cita con Rama', però aquesta possibilitat es va esfumar a causa de a la falta del guió i que un dels principals actors, Morgan Freeman, no passava pel millor moment de salut després d'haver un accident de trànsit.
LA TORRE OSCURA -SAGA- (1982-2012)
A cavall entre l'oest llunyà, les llegendes artúriques i el toc fantàstic característic de Tolkien, aquesta novel·la composta per set volums és considerada pel seu autor, Stephen King, com l'obra mestra.
Després de les nombroses adaptacions de les obres de King, tant en pel·lícules com en sèries, 'La torre oscura' no serà menys i pel que sembla Sony pretén portar a la gran pantalla diverses pel·lícules que adaptin els set volums que de la saga. La primera pel·lícula es basarà en el primer llibre, 'El Pistoler', i Anders Thomas Jensen serà l'encarregat de reescriure una última versió del guió a partir de l'esborrany de Akiva Goldsman i Jeff Pinkner.
HYPERION (1989)
Seguint amb el gènere de ciència-ficció, Donen Simmons va recopilar contes ja escrits del llibre 'The Long Good-Bye' que li van servir d'inspiració per escriure 'Hyperion', que narra la història de set pelegrins que viatgen fins al lloc que dóna nom a l'obra per arribar a les Tombes del Temps i trobar-se amb una criatura venerada com el Senyor del Mal, l'Alcaudón.
Tot i que el productor Graham King anunciés fa poc la intenció de portar a la petita pantalla la sèrie de novel·les 'Los cantos de Hyperion', composta per 'Hyperion' (1989), 'La caída de Hyperion' (1990), 'Endymion' (1996) i 'El ascenso de Endymion' (1997), l'adaptació d'aquesta obra a la gran pantalla sembla un fet complicat, a causa de la complexa estructura i dels diferents punts de vista amb els quals es narra la història, entre altres coses.
EL SECRETO (1992)
La novel·la de Donna Tartt, no és una novel·la de misteri ni una novel·la juvenil que narra la vida universitària de drogues i sexe, ens presenta uns personatges captivadors i la relació que mantenen els uns amb els altres que gira al voltant d'un professor misteriós.
L'adaptació d''El secreto' s'espera des del 1992 i ja el 1998 l'actriu Gwyneth Paltrow es va interessar pel projecte. A càrrec del guió hi havia el seu germà, Jake Paltrow, sota les ordres del seu pare, Bruce Paltrow, que va morir el 2002. Actualment no hi ha notícies sobre un possible projecte fílmic de l'obra.
LAS CORRECCIONES (2001)
La tercera novel·la de Jonathan Franzen, que va guanyar el National Book Award el 2001, va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor i el va consagrar com un dels més destacats escriptors nord-americans contemporanis. La història se centra en la família Lambert, una família aparentment normal en la qual emergeixen de manera humana les angoixes i les contradiccions de la societat nord-americana de l'última dècada del segle XX.
De moment no hi ha notícies sobre una possible adaptació cinematogràfica, tot i que la HBO tingués pensat portar-la a la petita pantalla. El projecte es va descartar per la complicació de traslladar a imatges els grans reptes narratius que tracta.
