BARCELONA 13 ago. (EUROPA PRESS) -
Un 10% dels homes de més de 40 anys pateix la síndrome del dèficit de testosterona, cosa que provoca efectes negatius a l'àmbit sexual, i pot originar canvis físics i desembocar en patologies greus com problemes cardiovasculars o fractura de maluc, segons ha informat aquest dimarts l'Hospital de Bellvitge, a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
El responsable de la Unitat d'Andrologia de l'Hospital de Bellvitge, José Rodríguez Tolrà, ha advertit de les dificultats del seu diagnòstic, al·legant que "abans, era poc conegut, ja que hi havia un problema cultural per identificar-lo".
"Molts símptomes eren considerats, tant pels homes com pels propis mèdics, com a conseqüència normal de l'edat i no com una patologia que es pot tractar", ha afegit.
El dèficit de testosterona és una síndrome clínica i bioquímica associat a l'edat avançada, que es produeix per una baixada gradual dels nivells de testosterona que repercuteix a l'àmbit sexual, produint un descens del desig sexual i de les ereccions matutines, així com la disminució de la qualitat i freqüència de les ereccions.
Els últims anys, s'ha experimentat un augment en el diagnòstic de la síndrome abordat com una malaltia d'aquesta patologia que, segons Rodríguez Tolrà, augmenta a mida que ho fa l'edat.
El centre ha advertit que la patologia provoca una disminució de la massa muscular, que es tradueix en pèrdua de força, augment del greix corporal, especialment a la zona visceral, i una disminució de la densitat òssia, que pot convertir-se en fractura patològica.
"La testosterona regula processos de l'organisme com la formació dels músculs, la regulació del greix i de la insulina i la funció sexual", ha subratllat Rodríguez Tolrà.
El diagnòstic passa per fer una analítica de sang que determini els nivells de testosterona del pacient, i a partir d'aquí, comença un tractament substitutiu que consisteix en el subministrament de testosterona per aconseguir que la persona recuperi els nivells fisiològics normals de testosterona en sang.
L'administració es pot fer per dues vies: la transdèmica en forma de gel que s'administra cada 24 hores o de pegat cada 48 hores, i l'intramuscular, cada 12 setmanes. Si el malalt respon bé al tractament, que és la cosa més freqüent, tota la simptomatologia millora.
