BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) redescobreix aquests dies la consolidació de l'"estètica moderna" de la cultura catalana que va impulsar l'arquitectura entre els anys 40 i 60, la qual cosa es pot comprovar en l'exposició 'Motor de modernitat. Grup R. Arquitectura, art i disseny' a partir d'aquest dimecres fins al 24 de juny, segons ha anunciat el director del museu, Bartomeu Marí.
Coorganitzada amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), l'exposició analitza la repercussió que van tenir les activitats del Grup R, creat el 1951 seguint l'estela de les referències racionalistes del grup internacional Gatcpac, en la consolidació de la modernitat després de la Guerra Civil.
"És una mostra per fomentar un coneixement del patrimoni arquitectònic que les grans figures del modernisme, com Gaudí i Jujol, no ens han deixat apreciar", ha reivindicat Marí, fent al·lusió als membres del Grup R, que en un primer moment integraven Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i Joaquim Gili, amb José Antonio Coderch.
A través de camins diferents, els membres del grup es van desmarcar dels cànons imperants a la resta d'Espanya en aquesta època, inspirada pel classicisme de l'arquitectura feixista alemanya i també per l'arquitectura popular.
Més endavant, també van formar part del grup Manuel Ribas, Josep Antoni Balcells, Francesc Bassó, Guillermo Giráldez, Pau Monguió i Francesc Vayreda, com també Ricard Giralt Miracle i Joan-Josep Tharrats per a l'àrea gràfica i Francesc Català-Roca per a la fotografia.
"Ens interessava poder llegir quins són els moments, les accions, individus i idees que van ajudar a consolidar l'estètica moderna", ha reivindicat Marí, convençut que aquestes van exercir un paper molt important per llegir el present.
Segons el director, l'objectiu és "augmentar el focus i acostar-lo a una entitat i un moment històric de renovació estètica d'idees", ha remarcat Marí, que ha constatat que la pràctica de l'art és inseparable de l'arquitectura i el disseny, com de l'àmbit de la poesia experimental.
"La nostra modernitat va ser tardana i heterodoxa", ha dit, i ha afegit que quan es consoliden aquestes idees ja no tenen l'estat original, i els matisos i idees acaben separant l'impuls col·lectiu del grup.
Els membres del Grup R es reunien per discutir temes culturals, comentaven projectes i organitzaven exposicions i concursos, situant-se en els òrgans d'opinió de l'arquitectura catalana, el disseny i la cultura, especialment, a través de la revista 'Quaderns d'Arquitectura'.
PÈRDUA D'IMPULS ALS 70
A començaments dels 70, el Grup R va anar perdent impuls i les discrepàncies entre els membres sobre el camí a seguir es van fer cada vegada més evidents, d'acord amb el debat a escala europea.
Amb tot, gran part dels objectius inicials ja s'havien aconseguit, i ara l'exposició posa de manifest com el grup va crear un teixit d'influències que va acabar configurant l'estil modern en les diferents disciplines artístiques de l'època, a través de l'ús dels mitjans de comunicació, les revistes, els premis i l'ocupació dels centres d'opinió.
