"Qui llegeix Dante s'adona que est al cim del que és l'nima humana", diu
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
El medievalista itali Alessandro Barbero ha publicat l'assaig 'Dante' (Acantilado) en qu se submergeix en la biografia del poeta i escriptor florentí des d'un punt de vista histric i de la societat i la cultura del seu temps: "Queden llacunes, sobretot dels anys de l'exili".
En una entrevista d'Europa Press, Barber ha dit que la seva biografia aporta la visió de l'historiador en un moment en qu la societat del segle XIII i XIV era "molt complexa, amb molts matisos de jerarquia social", i aspectes relacionats amb la família del poeta i de la seva participació en la política i les guerres.
L'historiador ha subratllat que existeixen moltes biografies de Dante per d'estudiosos de la seva obra, no tant d'historiadors, i que ell aspirava a trobar-se "un ésser hum amb tots els defectes", més enll de la imatge de pare de la ptria.
Barber ha dit que va ser una persona que "va viure de ple la vida del seu temps": es va casar, va viure amb els valors de la seva poca, es va enamorar, va tenir fills, va participar en les disputes entre les faccions güelfes i gibellins i va emanar contradiccions.
El medievalista ha recordat que en aquella poca els matrimonis eren acordats per les famílies i que el poeta va estar enamorat de Beatriz --que es va casar amb un banquer-- des de la seva primera trobada, per que en canvi es desconeix "si va estimar o no" la seva dona Gemma Donati.
Barber ha sostingut que l'ascens social era important per a Dante, la família del qual s'havia dedicat a negocis prestant diners, per que ell no va seguir i pertany a una generació de fills de mercaders que "volien una mica més", motiu pel qual cosa es va interessar per la política.
Ha considerat que Dante seria "centrista" perqu es posicionaria a favor de les polítiques menys dures amb la noblesa des dels seus crrecs en els consells florentins fins que va ser condemnat a l'exili després de la derrota dels güelfs blancs.
"NO SABEM COM TREBALLAVA"
Ha assenyalat que és complicat combinar la vida d'aquest personatge social i polític amb la de l'autor de la 'Divina Comdia': "No sabem com treballava, si ho feia de memria, si prenia notes, quan va escriure qu. Hi ha moltes llacunes", ha destacat Barbero.
L'historiador ha dit que existeixen aspectes dels seus anys de l'exili que es desconeixen, com saber si efectivament com assegura Giovanni Bocaccio va ser a la Sorbona a París en un moment que era el centre de la filosofia cristiana de l'poca o si va treballar al servei dels qui el van acollir.
En ser preguntat per la vigncia actual de Dante, ha dit que és un assumpte que s'escapa al seu camp perqu ell no sap explicar per qu la 'Divina Comdia' és un dels grans llibres de la humanitat, com ho és 'El Quixot' de Miguel de Cervantes.
No obstant aix, ha dit: "Qui llegeix Dante s'adona que est com al cim del que és l'nima humana", i ha afegit que escriptors com T.S.Elliot consideraven que William Shakespeare i Dante es repartien la modernitat.
Barbero (Torí, 1959) és professor d'Histria Medieval a la Universitat de Piemont Oriental, i és autor d'assajos com 'La batalla. Historia de Waterloo' i 'El dia de los bárbaros. La batalla de Adrianápolis' i de la novella histrica 'Diario de Mr.Pybe', i prepara ara un assaig sobre l'edat mitjana a la vall d'Aosta.
