Actualitzat 27/11/2016 14:43

L'administració Trump es prepara per revertir anys d'aperturisme estatunidenc cap a Cuba

El presidente electo de Estados Unidos, Donald Trump
CARLO ALLEGRI/KREUTERS

NOVA YORK, 27 nov. (EUROPA PRESS) -

Després dels devastadors comentaris sobre el llegat de Fidel Castro formulats ahir, l'administració Trump es prepara per revertir anys de diplomàcia estatunidenca per normalitzar les relacions amb Cuba, començant des de la ciutat de Miami, ahir escenari de celebracions d'exiliats després de conèixer la mort del líder revolucionari.

Al capdavant d'aquesta iniciativa es troba la representant republicana Ileana Ros-Lethinen, que ha salvat diferències irreconciliables amb Donald Trump -- de fet, ha declarat el seu suport a Jeb Bush durant les primàries republicanes -- per assegurar ahir en roda de premsa que el president electe "tenia tota la raó a l'hora de dir que totes les obertures que el president Obama ha concedit al règim de Castro no han fet més que beneficiar únicament al propi règim".

"Espero que aquesta nova administració aprofiti aquest moment com una oportunitat per reafirmar el seu compromís amb el poble cubà i pressionar al règim de Castro a través de l'eliminació de les decisions executives sobre Cuba adoptades per l'administració Obama", va fer saber en declaracions recollides pel 'Miami Herald'.

Ahir, Trump va parlar durant uns minuts amb l'alcalde de Miami-Dade, Carlos Gimenez, republicà distingit per votar per la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Un portaveu de Gimenez es va limitar a informar que Trump va prestar de viva veu el seu suport pels exiliats cubans a Miami. El president electe també es va posar en contacte amb Rick Scott, qui ha declarat el compromís de Florida per "impulsar una nova era de llibertat i dignitat a Cuba".

Trump va qualificar ahir a Castro de "brutal dictador" en un comunicat en el qual recorda als veterans de la fallida invasió de Bahía de Cochinos, amb l'esperança de "veure aviat algun dia" una "Cuba lliure".

"Avui el món marca la mort d'un dictador brutal que va oprimir al seu propi poble durant gairebé sis dècades. El llegat de Fidel Castro és un marcat pels pilots d'afusellament, el robatori, el sofriment inimaginable, la pobresa i la negació dels drets humans fonamentals", ha fet saber a través d'un comunicat.

"Si bé Cuba segueix sent una illa totalitària, espero que el dia d'avui sigui un pas per allunyar-se dels horrors que s'han suportat durant massa temps, i cap a un futur en què el meravellós poble cubà visqui per fi amb la llibertat que tant es mereixen", ha afegit la nota.

En termes semblants es va expressar el senador Marco Rubio, per a qui la mort del "dictador" Castro no suposa "el final de la dictadura" ni la llibertat "per als activistes, líders religiosos i oponents polítics que han estat empresonats o perseguits".

Els també representants estatunidencs Carlos Curbelo i Mario Díaz-Balart -- nebot de la primera dona de Castro -- van condemnar igualment al mort dirigent, a qui van qualificar com "el cervell del mal" i van celebrar "un dia històric" que marca el començament de la reversió d'anys d'aperturisme estatunidenc al règim cubà.

"La nostra estratègia", ha apuntat Díaz-Balart, "sempre ha estat la mateixa: abonar al poble cubà i tallar el finançament del règim que oprimeix al poble cubà. Tot i això, durant els dos últims anys, el president Obama ha fet tot el possible per finançar els monopolis familiars dels Castro".

CANVIS EN EUA

L'acostament formal entre els governs de Washington i L'Havana ha estat el resultat d'un llarg procés de contactes i negociacions secretes que no haguessin estat possibles sense els canvis experimentats en la pròpia societat estatunidenca i en la seva percepció de Cuba.

Un recent estudi del Pew Research Center revelava que un 73% dels estatunidencs donen suport al restabliment de relacions diplomàtiques amb Cuba i un percentatge semblant, un 72%, ratifiquen el possible final de l'embargament comercial impost fa més de mig segle.

A més, per primera vegada la majoria dels estatunidencs (54%) tenen una percepció positiva de Cuba. Tot i això, afronten amb escepticisme la possibilitat de canvis polítics a Cuba, amb un 49% que creu que la situació serà més o menys la mateixa. Un 43% creuen que els anys vinents es produirà una obertura.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés