MADRID, 30 Oct. (EUROPA PRESS)
A Catalunya aproximadament hi ha uns 70.000 pacients infectats amb hepatitis C, dels quals prop del 70% són crònics al tenir replicació del virus, i d'ells més o menys un 40% tenen una lesió crònica greu, segons el cap del Servei de Medicina Interna-Hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, el doctor Rafael Esteban Mur.
L'hepatitis C és una patologia molt freqüent i suposa la primera causa de malaltia crònica del fetge en el món occidental; s'estima que al món existeixen entre 170 i 240 milions de portadors del virus de l'hepatitis C, tot i que és difícil de quantificar ja que es tracta d'una malaltia que debuta d'una manera asimptomàtica, d'aquí que sigui coneguda com la 'malaltia silenciosa'.
El virus de l'hepatitis C s'ha classificat en més de sis genotips diferents en funció de les diferències genètiques i zones geogràfiques mundials i pot afectar persones de qualsevol edat, sexe i condició social. El genotip té importància clínica ja que intervé en el tipus de tractament, durada i resposta.
Fins ara les pautes terapèutiques depenien de la proteïna interferó, l'antiviral ribavirina i els antivirals inhibidors de la proteasa específics per a genotip 1. Tot i això, a l'últim any s'han autoritzat dos antivirals d'última generació que han donat un salt en el tractament i les taxes de curació: sofosbuvir, comercialitzat per Gilead com 'Sovaldi', i simeprevir, registrat per Janssen com 'Olysio'.
D'ells, Esteban Mur destaca el sofosbuvir, un fàrmac que manisfesta "canvia els esquemes" de la forma de tractar als pacients d'hepatitis C. "Per primera vegada tenim un medicament que és capaç de curar el 90% dels pacients", defensa, assegurant que fins un 30% dels pacients a Catalunya seria susceptible de ser tractat amb aquest medicament.
Segons la seva opinió, "tots aquells que tenen una hepatitis crònica greu", és a dir una lesió hepàtica severa amb F3 o amb cirrosi hepàtica, podrien beneficiar-se d'aquest fàrmac ara mateix, tot i que considera que "seria molt més rendible" tractar els pacients amb la malaltia lleu o moderada.
"Cal tenir en compte que els pacients amb la malaltia en fases inicials després de ser tractats amb aquest fàrmac es curen absolutament tots", afirma aquest expert, qui entén que, atenent a raons econòmiques, "els que estan més greus són prioritaris", una decisió que podria considerar-se errònia tenint en compte que, "tot i que els curis, el virus, la malaltia pot mantenir-se".
D'altra banda, aquest expert del Vall d'Hebron no té dubtes del seu valor 'cost-efectiu', ja que entén que un pacient hepàtic no tractat pot presentar descompensació de la cirrosi, acabar amb trasplantament de fetge o desenvolupar un càncer hepàtic, elevant en gran manera el cost sanitari i assistencial per al Sistema Nacional de Salut (SNS).
SOFOSBUVIR VS. ALTRES FÀRMACS
Segons la seva opinió, no es pot comparar sofosbuvir amb cap altre fàrmac de nova generació, de la mateixa manera està convençut que fàrmacs com interferó "està clarament ferit de mort" i desaparèixerà.
"Té diverses avantatges: bloqueja la replicació del virus, no produeix resistència, és una sola pastilla al dia, els tractaments són molt més curts, no té interaccions amb un altre medicaments, no té efectes secundaris i es pot donar a la immensa majoria de pacients", afirma.
Comparant-lo amb el simeprevir, aquest expert afirma que "la taxa de resposta és molt més elevada que el de simeprevir". I el defensa a l'assenyalar que mentre 'Sovaldi' té taxes de resposta superiors al 90% amb 12 setmanes d'administració i no necessita interferó en la seva administració, 'Olysio' té una administració de 24 setmanes i requereix de l'interferó, a més les seves taxes de resposta són menys elevades.
Tot i això, considera que la combinació d'aquests dos antivirals d'última generació podria ser molt beneficiosa en els casos de trasplantaments de fetge per cirrosi i en els carcinoma hepatocelular associats a la infecció per virus de l'hepatitis C.
"S'ha utilitzat 'Sovaldi' en ús compassiu i va arribar a curar el 70% d'aquests pacients; probablement en combinació es pot arribar al 90% de curació d'aquests pacients", afirma aquest expert, qui destaca que alguns dels pacients tractats que eren en llista d'espera de trasplantament han aconseguit sortir de la llista perquè després de ser tractats ja no necessitaven un trasplantament.
Segons la seva opinió, la combinació dels dos medicaments és "fantàstica i necessària", ja que "la seva combinació aconsegueix curacions del 95%", una taxa que justificaria "clarament" el seu elevat cost, ja que "en termes econòmics estalvies una grandíssima quantitat de diners i d'esforç a l'aconseguir la curació del pacient".
