Tres de cada quatre són dones i el 47% dedica més de 12 hores diàries al malalt
BARCELONA, 26 jul. (EUROPA PRESS) -
Un estudi impulsat per l'Obra Social La Caixa i la Fundació Pasqual Maragall assenyala que la psicoteràpia de grup per part de cuidadors de malalts d'Alzheimer redueix les visites als centres d'atenció primària (CAP) i el consum de fàrmacs a llarg termini.
El treball ha estat presentat en una roda de premsa aquest dimarts per la presidenta de la Confederació Espanyola de Familiars de Persones amb Alzheimer i altres Demències (Ceafa), Cheles Cantabrana; el director corporatiu de l'Àrea Social de la Fundació Bancària La Caixa, Marc Simón; el director general de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, i la coordinadora Gemma Huesa.
Un total de 221 cuidadors han participat en 23 grups terapèutics que han realitzat psicoteràpia cognitivoconductual durant quatre mesos amb sessions d'una hora i mitja setmanal i han comptat amb 30 especialistes en psicologia i neuropsicologia, distribuïts per Catalunya, Castella i Lleó, Canàries, Comunitat Valenciana i Andalusia.
La investigació ha provat científicament que la psicoteràpia de grup millora de manera clara el benestar dels cuidadors de malalts d'Alzheimer pel que fa a "qualitat de vida, suport social percebut i resiliència", ja que ha permès millorar els resultats en aquests tres àmbits analitzats, segons Gemma Huesa.
A més, ha recollit indicis que "a llarg termini hauria un menor cost --per al sistema sanitari-- de la gent que participa en els grups perquè està aprenent a cuidar-se", ha manifestat Fossa, si bé l'estudi no xifra aquest estalvi, per la qual cosa seran necessàries posteriors investigacions, ha afegit Camí.
EL PERFIL DEL CUIDADOR
El treball assenyala que tres de cada quatre cuidadors --un 75%-- que han participat a l'estudi són dones de 61 anys de mitjana i, pel que fa a la seva relació amb el malalt, un 50,2% eren fills i el 43% cònjuges.
A més, el 73,5% dels cuidadors estudiats convivia amb el familiar malalt, el 57% portava menys de cinc anys com a cuidador, i el 42,1% dedicava més de 12 hores diàries a l'atenció del malalt.
"El cuidador és una figura central perquè el benestar de la persona cuidada depèn de l'estat anímic del cuidador", ha remarcat Camí, en afegir que si el familiar no fa res té el risc de patir lesions físiques i psicològiques, a més de tenir el risc de no cuidar bé per desconeixement el malalt d'Alzheimer.
REDUIR UN 33% LA JORNADA LABORAL
El diagnòstic de la malaltia a un familiar provoca que els cuidadors hagin d'alentir la seva vida social i un 33% ha de reduir la seva jornada laboral amb l'impacte econòmic que suposa en una etapa en la qual precisament s'incrementa la despesa: "Ens podem trobar moltes situacions d'exclusió social dels cuidadors", ha alertat Cantabrana.
Camí ha destacat que és molt important atendre les persones cuidadores perquè "les famílies no saben per on començar i no saben que més aviat que tarda algú de la família es convertirà el cuidador no professional que es dedicarà anys i panys a cuidar la persona malalta".
El treball busca "aportar coneixement científic" al benestar del cuidador i avala el que es venia observant en alguns grups terapèutics que organitzen les associacions de Ceafa, ha destacat Cantabrana, que ha afegit que l'entitat incorporarà els seus resultats a la seva cartera de prioritats.
