Rebutja el seu recurs i confirma la querella per desobeir una "peça bàsica" de l'Estat de Dret
BARCELONA, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la investigació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ha considerat que el procés penal contra ella és per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional i no "per cap debat d'idees".
La presidenta va defensar en el recurs de súplica --que desestima ara el TSJC-- que no té "cap facultat per restringir la llibertat d'expressió al Parlament, ni pot censurar el contingut dels debats entre diputats, ni pot restringir la votació de les iniciatives parlamentàries".
Aquest mateix dimecres, Forcadell, després de conèixer la resolució, ha reafirmat en un comunicat que va actuar d'acord amb les seves funcions i que la decisió implica "que per primer cop se sotmet per la via penal un debat d'idees", un fet sense precedents, ja que no existeix norma penal que prohibeixi el debat parlamentari.
En la sentència que desestima el recurs de súplica, recollit per Europa Press, el TSJC defensa que els fets relatats en la querella per desobediència "són versemblants en funció de la documentació acompanyada" si bé la seva acreditació dependrà de la instrucció de la causa.
Assegura que el procés penal comença per una aparença de delicte de desobediència en el mandat del Tribunal Constitucional (TC), que "constitueix una de les peces bàsiques en l'arquitectura de l'Estat de dret de les democràcies avançades" i en cap cas per un delicte relacionat amb l'expressió pública de pensaments o idees.
"El procés penal no comença per cap debat d'idees ni, encara menys, per cap tipus d'expressió proferida per la querellada", que té salvaguardat el seu dret a la llibertat d'expressió i pot fer-ne ús sense trava, afirma el TSJC.
Constata l'actuació "aparentment arbitrària" de Forcadell en permetre que es votés en el ple la ratificació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, unes conclusions amb transcendència jurídica en aparent contradicció amb la sentència 259/2015 i sentència 141/2016.
Recorda que és el mateix Tribunal Constitucional qui conclou que l'actuació de la presidenta "constitueix un incompliment objectiu del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" els seus mandats.
A més, destaca que el dret a participar en els assumptes públics, com tots els drets que estableix la Constitució, "no pot exercir-se sinó en la forma jurídicament prevista a cada cas", tal com recull també l'Estatut de Catalunya.
DOCUMENTACIÓ DEL PARLAMENT
En una providència recollida per Europa Press, el TSJC acorda diverses diligències d'investigació com requerir al secretari general del Parlament les resolucions 1/IX, 5/XI i 263/XI i el reglament de la cambra vigent quan es va produir la votació.
Alhora, demanen totes les resolucions adoptades amb posterioritat a la sentència del TC per les quals s'hagués impulsat la preparació, presentació i votació de l'informe de la comissió d'estudi del procés constituent, i la data de recepció de la sentència del TC i sentència del TC sobre la qüestió.
També reclamen l'acta de la sessió de la Mesa del Parlament del 20 de juliol referint-se a la comissió i l'acta de la sessió del 27 de juliol, així com els informes jurídics emesos pel secretari, lletrat major o altres lletrats en relació amb la comissió i les seves conclusions.
