ERC i PSC pugnen per ser segons, el PP per resistir l'auge de C's i ICV assaja la unitat de l'esquerra
BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
CiU aspira aquest diumenge a repetir com a primera força en unes eleccions municipals a Catalunya després d'aconseguir-ho per primera vegada el 2011 --quan va arrabassar el lideratge al PSC--, i ho farà en unes eleccions marcades en part pel procés sobiranista i per la previsió d'uns ajuntaments més fragmentats per l'entrada de nous partits.
Tot i que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha insistit que la lògica d'aquest comicis és local, ha remarcat la importància de tenir la majoria d'ajuntaments possibles liderats per forces sobiranistes, posant èmfasi en el pes de Barcelona.
La capital catalana és una de les principals incògnites d'aquestes eleccions, ja que les enquestes han dibuixat un escenari de màxima igualtat entre l'alcalde i candidat de CiU a la reelecció, Xavier Trias, i la candidata de BComú, Ada Colau.
Conservar el comandament a Barcelona és el principal repte de CiU, que també vol repetir al capdavant de les quatre diputacions, mantenir ajuntaments com Girona, Vic, Figueres, Reus i Sant Cugat del Vallès, i donar la sorpresa a Sabadell, governat pel PSC durant anys.
Després de perdre el 2011 l'etiqueta de partit més votat a les municipals, els socialistes esperen fer-se forts a l'àrea metropolitana --preveuen revalidar sense dificultats Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat-- i repetir al capdavant de Lleida i Tarragona.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha repetit tota la campanya que els resultats del PSC sorprendran, una màxima que també s'ha fet seva el candidat a Barcelona, Jaume Collboni, que aspira a colar-se entre el duel Trias-Colau.
ERC --que el 2011 va patir un daltabaix i es va situar com a quarta força per darrere del PP-- es disputarà la segona plaça amb els socialistes, i ha enfocat la seva campanya a créixer a les grans ciutats, ja que considera consolidat el seu paper en pobles i municipis petits.
Els republicans volen tornar a tenir representació als ajuntaments de Lleida, Tarragona i Girona, créixer a Barcelona i ser forts a altres ciutats com Sabadell, a més de revalidar la simbòlica alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, en mans del seu líder, Oriol Junqueras.
Com a via d'accés a aquestes grans ciutats, s'han recolzat en membres destacats del PSC que van abandonar la formació socialista disgustats pel seu posicionament respecte del procés sobiranista i que van formar plataformes com Avancem, MES i Socialisme, Catalunya i Llibertat.
BADALONA, L'ESPERANÇA DEL PP
El PP va aconseguir el 2011 els millors resultats de la seva història en unes municipals, i va ascendir com a tercera força amb 479 regidors, un resultat que el partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho admet difícil de repetir, tant pel desgast de la crisi econòmica com per l'auge de C's.
Així i tot, els populars han centrat els seus esforços a mantenir els seus dos grans èxits de fa quatre anys --les alcaldies de Badalona i Castelldefels--, i aspiren a créixer significativament en aquells municipis de Catalunya on C's no presenta candidatura.
L'escenari oposat és el de C's, que té assegurat el creixement després d'obtenir només sis regidors a tot Catalunya el 2011, i que preveu ara obtenir representació a la majoria de grans ciutats, entre les quals hi ha Barcelona.
El partit d'Albert Rivera ha presentat 89 candidatures a Catalunya --a la majoria de grans ciutats--, però en aquestes eleccions se la juga també a la resta d'Espanya, on concorre a 900 municipis, a 13 eleccions autonòmiques i a 5 consells canaris.
LA CONFLUÈNCIA DE L'ESQUERRA
Els comicis seran diferents aquesta vegada per a ICV, que ha treballat els últims anys per articular fronts d'esquerres i que concorrerà a molts municipis amb les seves sigles integrades en el paraigua de BComú, on també participen Podem, Guanyem, Procés Constituent i EUiA.
Quedarà per veure com resisteixen els ecosocialistes en aquells municipis on no s'han pogut articular aquest tipus de plataformes i concorren moltes forces d'esquerra, però aspiren a mantenir-se a l'àrea metropolitana i a conservar ajuntaments com el Prat de Llobregat.
La CUP aspira a créixer també en aquestes municipals de la mà del seu treball als municipis on ja està consolidada i del coneixement que els ha donat l'entrada al Parlament, i un dels consistoris on podria irrompre és també el de la capital catalana.
LA PLURALITAT I ELS PACTES
La previsió d'ajuntaments amb més formacions en els seus plenaris farà que, després de la nit electoral del 24 de maig, el focus se situï en els pactes que puguin garantir la governabilitat, per la qual cosa es preveuen negociacions àrdues durant les setmanes posteriors a la investidura dels alcaldes.
Tots els partits coincideixen que serà difícil veure majories absolutes a les grans ciutats, per la qual cosa caldrà veure com es desenvolupen les negociacions a cada municipi i si imperen els acords entre forces sobiranistes.
