MADRID, 29 Mar. (EDIZIONES)
Tot i que en la guia internacional sobre salut mental estatunidenca de referència s'inclou dins de la classificació de trastorn dismòrfic corporal, un creixent grup d'especialistes considera la dismòrfia muscular un tipus de trastorn de l'alimentació que podria considerar-se una anorèxia inversa: nois que mai no consideren que el seu cos està prou musculat.
Moltes vegades, els qui pateixen el trastorn dismòrfic corporal intenten sotmetre's a cirurgia estètica o a tractaments dermatològics. Com que es tracta d'un trastorn, el fet normal és que el resultats no els agradin i, sovint, segueixen sentint-se a disgust amb el seu cos.
Segons explica a 'Infosalus' la doctora Ana Rosa Sepúlveda, professora de Psicologia Infantil i Adolescent de la Universitat Autònoma de Madrid, existeix un gran percentatge de joves que pateixen dismorfia muscular i que no han rebut diagnòstic, ja que als ulls de la seva família i de la societat són nois que segueixen un estil de vida saludable.
Tot i això, aquest trastorn que sol denominar-se de manera popular com a vigorèxia, tot i que professionals com la doctora Sepúlveda rebutgen el terme perquè està associat a una espècie de vigor i vitalitat que en si mateix aporta connotacions positives, suposa per als qui ho pateixen greus conseqüències per a la salut física i mental.
Les dades de prevalença d'estudis realitzats en una mostra representativa de 470 universitaris argentins mostren que fins a un 7% té en algun grau aquest problema, una dada que a Espanya no se sap i que pot rondar xifres similars, i que suggereix una proporció de 10 a 1 entre el gènere masculí i femení en els afectats.
"El trastorn s'ha lligat als gimnasos en els quals es treballa la musculatura, es tracta d'un problema de salut que obsessiona i aïlla el qui ho pateix, com succeeix amb l'anorèxia nerviosa, però que com el problema no es considera com a tal, no s'identifica i és de difícil diagnòstic", apunta la Dra. Sepúlveda.
CAP A LA CLASSIFICACIÓ DE TRASTORN ALIMENTARI
Igual que en el cas de les dones, aquests nois són víctimes de la pressió social per tenir un cos perfecte, prim, sense greix, i de les dietes per aconseguir-lo. Fins a un 5% de la població jove femenina que manté idees d'aquest tipus d'ideal de bellesa segueix conductes dirigides a aconseguir-ho com a forma de vida.
"No es considera un trastorn alimentari perquè no hi ha una entrevista clínica que ajudi el seu diagnòstic. Tot i això, quan s'apliquen tractaments psicólogicos que inclouen la família, com en els destinats als trastorns de l'alimentació, els símptomes milloren; i no és així quan només es tracta com un trastorn dismòrfic corporal, en què està realment classificat", argumenta la doctora Sepúlveda. En la dismorfia corporal els afectats poden no sortir de casa seva o sotmetre's a múltiples operacions estètiques per creure que tenen un defecte físic greu que només està en la seva imaginació.
"Els nois fan canvis en la seva vida pel que fa a l'alimentació, dediquen moltes hores al gimnàs i creuen que les modificacions en la seva imatge corporal milloraran les relacions amb les noies. El tractament per a la conducta alimentària aplicat al trastorn dismòrfic corporal mostra que existeixen les mateixes resistències al canvi que en les noies amb anorèxia nerviosa", comenta la psicòloga.
ESTEROIDES I ALIMENTACIÓ DIRIGIDA
La cosa més greu d'aquesta obsessió pel cos musculós i la percepció que mai no és suficient són les càrregues que genera: un abús en el consum d'esteroides per aconseguir resultats que es triga mesos a aconseguir, passen a aconseguir-ho en un temps molt reduït.
Els efectes d'aquest consum abusiu d'anabolitzants són un mal funcionament dels ronyons, símptomes depressius i psicòtics, el principal motiu per arribar fins a la consulta mèdica amb la sensació de patir una depressió. A més, l'objectiu de tenir més relacions sexuals es veu frustrat pel fet que els esteroides també tenen entre els seus efectes secundaris una pèrdua de la libido.
"Aquests nois utilitzen frases similars a les que usen les pacients d'altres patologies alimentàries. La dieta i la forma d'alimentar-se es veu en gran mesura modificada, ja que és hidratoproteica, mengen moltes vegades al dia (fins a en set ocasions) per poder aguantar el rendiment físic i pesen els aliments, en miren les calories per evitar els greixos i tenir cossos atlètics o proporcionar suficients proteïnes als músculs", comenta la doctora Sepúlveda.
LA FAMÍLIA, BÀSICA EN EL TRACTAMENT
Els efectes són tals que en parlar amb la família s'observa una gran càrrega en les mares, moltes cuinen 5 vegades al dia i, si no hi ha algun àpat en especial que prenen els seus fills, aquests s'enfaden de manera ostentosa, com en altres patologies alimentàries que les pacients qüestionen sobre si s'han cuinat amb oli d'oliva o si ho han fet a la planxa, etc.
Es prenen productes específics a vegades d'alt preu com els batuts proteics, els productes ecològics o sense greix. A més, les relacions d'aquests nois amb els amics canvien, ja que prefereixen no sortir perquè no consumeixen begudes amb alcohol o refrescos perquè tenen massa calories o bé deixen o redueixen les activitats socials, i no practiquen esports d'equip, sinó individuals, com acudir al gimnàs.
Aquests nois desenvolupen símptomes afectius i els seus hàbits porten en marxa anys i hi intervenen els seus pares, que en molts casos sostenen econòmicament aquesta forma de vida, els productes i eines d'entrenament que necessiten mantenint així la problemàtica.
"Cal generar noves mesures de cribratge i ser molt conscients i sensibilitzar als gimnasos, si hi ha perjudici de salut física o mental no és una forma de vida sana, és un problema psicològic", comenta la psicòloga.
