Demana a Europa apostar per la indústria robtica per crear ocupació: "Estem molt ben posicionats"
BARCELONA, 26 Oct. (EUROPA PRESS) -
El professor de robtica biomdica de la Scuola Superiore Sant'Anna de Pisa (Itlia) Paolo Dario ha defensat que actualment la robtica no suposa un risc per l'ocupació, sinó que l'amenaa est al web i en grans empreses com Google: "La veritable amenaa ara ve del web i els qui que la dominen".
El referent en Biorrobtica per la Cirurgia, la Microendoscopia i la Rehabilitació ho ha dit en una entrevista d'Europa Press que ha coincidit amb la cinquena edició de la 'Nit de la Robtica' d'Enginyers de Catalunya, on ha estat conferenciant convidat.
Dario, guanyador d'un premi Joseph Engelberger, ha defensat que no hi ha una resposta al debat entorn de l'impacte de la generalització dels robots en els llocs de treball, sobretot en la indústria, per que, si alguna cosa és evident avui, són els perills del web.
Ha recomanat a la societat ser conscient de com contribueix avui a les conseqüncies de noves tecnologies en comptes de contemplar l'amenaa hipottica del robot que encara no ha arribat: "Pots calcular quants treballs s'han perdut pel web? A molta gent tant li és o no ho entén, per de fet avui dia hi ha molt pocs bancs, molt poques agncies de viatges i oficines d'assegurances. Qui va robar aquests treballs? No van ser els robots, sinó el web".
Ha explicat que comprar a Amazon significa en essncia transferir els llocs de treball de les botigues de carrer directament a Califrnia o altres centres, mentre que disminueix la qualitat del treball als llocs d'origen: "Els robots no són necessriament una amenaa. En la pellícula 'Jo Robot' els robots estan simplement connectats a un gran ordinador: Qui és el gran ordinador avui dia? És Google".
Després d'observar que pagar per un servei dóna drets, ha advertit que amb Google no es paga per tampoc no dóna drets, i ha alertat que la companyia nord-americana, a la qual titlla de monopolista, est venent les dades de la gent a altres companyies: "Vaig a la Xina molt sovint, i a la Xina no hi ha Google. Per qu? No perqu vulguin controlar, sinó perqu el Govern xins vol protegir les seves prpies companyies".
EUROPA
Dario ha apostat perqu Europa inverteixi en robtica per tenir una bona indústria que, en cas necessari, compensi els treballs que es puguin perdre amb la robtica a gran escala: "És un mercat que est creixent molt. Algú ha de fabricar aquests robots".
"Així, els llocs de treball que ningú volgués, i que el robot exerciria, podrien ser substituts per treballs de fabricació de robots", ha assenyalat, i ha afegit que la indústria de la robtica est creixent entre un 15% i un 20% l'any.
"Per descomptat, hi ha una visió pessimista. De fet, el robot podria realment disminuir l'ocupació, per ningú no sap qu passar quan arribin noves revolucions industrials. Així doncs, al meu parer, l'única reacció a aix és dominar en lloc de ser dominat", ha raonat.
'JO, ROBOT'
Preguntat per l'evolució de la robtica, Dario ha sostingut que est progressant en innovació incremental, amb progressos en motors, sensors, materials, mecanismes i control, així com en certs graus d'intelligncia, per ha afegit que hi ha factors imprevists que creen discontinutat en el progrés de la robtica, com el web, els 'smartphones' i la connectivitat.
"Els robots no són 'programari', els robots tenen un cos. La gent no s'adona, per el gran repte, al meu parer, no radica en els sensors. En essncia, no és sobre intelligncia. Al meu entendre el gran repte de la robtica, i no només de la robtica, és sobre el cos i la fora; per tant, essencialment en la potncia", ha argumentat.
Dario, que es declara fan de la pellícula de ficció distpica 'Jo, Robot' (2004), ambientada en un Chicago futurista de 2035 on els robots humanoides conviuen amb humans, és optimista amb el futur: "El 2035 tindrem un major progrés en el desplegament del robot".
"LA ROBTICA ÉS UNA ESPONJA"
"Ara s'estan integrant factors molt diferents i que estan accelerant el progrés de la robtica. Si el robot estigués sol, probablement crear el robot personal o de companyia portaria molts anys", ha raonat, i ha dit que en certa mesura el 'smartphone' és qui ara est fent de company de l'hum.
Per Dario, la robtica treu avantatge de la tecnologia disruptiva, com ho va fer l'iPhone el 2007, d'on ha adoptat elements com els sensors, i com les innovacions en el sector de l'autombil en matria de conducció autnoma.
"Quan es desenvolupi aquesta tecnologia, pot transferir-la fcilment a la robtica. Així doncs, la robtica és com una esponja; essencialment absorbeix aigua de tot arreu", ha sentenciat.
"L'TICA SEMPRE TORNA AlS HUMANS"
Dario, que no vol un robot més intelligent que ell, sinó que li faci de servent, ha defensat que els robots no haurien de tenir cap nivell de responsabilitat de decisió perqu són com un programa virtual.
"Al meu entendre, no es tracta de la responsabilitat del robot, sinó de la responsabilitat humana del disseny del robot. Per aix, l'tica sempre torna als humans", ha concls.
