La població votar en unes presidencials, parlamentries i locals marcades per la creixent repressió
MADRID, 12 ago. (EUROPA PRESS) -
La població de Zmbia acudir aquest dijous a les urnes per a unes eleccions presidencials, parlamentries i locals considerades clau per a la destinació del país i marcades per les restriccions imposades per les autoritats davant la pandmia de coronavirus i el desplegament de militars davant els incidents violents dels últims dies.
L'actual president, Edgar Lungu, aspira a renovar el seu mandat enfront del líder opositor Hakainde Hichilema, qui es presenta com candidat per cinquena vegada, aquesta vegada esperant aprofitar el creixent malestar popular davant la crisi econmica i social que travessa el país, agreujada per la pandmia.
Lungu, qui va accedir en poder al gener de 2015 després d'unes eleccions celebrades arran de la mort del seu predecessor, Michael Sata, podr concórrer a les urnes després que el Tribunal Constitucional determinés al juny que no incorreria en un tercer mandat, argumentant que el primer va tenir unes condicions extraordinries.
Així, el tribunal va sostenir que el líder del Front Patritic (PF) es va limitar a concloure el mandat de Sata després d'arribar al crrec, per la qual cosa el seu primer mandat constitucional va arrencar en 2016, quan es va imposar en les citades eleccions. D'aquesta forma, espera aconseguir un segon i definitiu mandat al capdavant del país afric.
L'oposició ha protestat contra la decisió del Constitucional i ha sostingut que Lungu es presentar a un tercer mandat que viola la Constitució, al mateix temps que ha acusat el mandatari d'imposar restriccions a les seves activitats polítiques sota l'excusa de lluitar contra la propagació del coronavirus.
Hichilema, del Partit Unit per al Desenvolupament Nacional (UNPD), figura novament com a principal punta de llana de l'oposició, si bé un total de 16 candidats s'han postulat a la Presidncia, sense que hi hagi un clar favorit, tal com va ocórrer en les eleccions de 2015 i 2016.
Així, Lungu es va imposar en les presidencials anticipades de 2015 per menys de 28.000 vots i amb una participació propera al 32 per cent, mentre que en 2016 va aconseguir un major marge després de recaptar el 50,35 per cent dels vots en la primera volta, pel 47,63 per cent d'Hichilema, que en tots dos casos va presentar recursos davant els tribunals.
DESPLEGAMENT DE L'EXRCIT
Novament, el candidat de l'UNPD ha denunciat durant la campanya una srie de presumptes irregularitats destinades a donar avantatge al seu oponent i ha criticat durament la decisió de Lungu de desplegar a l'Exrcit davant diversos incidents violents, incls l'assassinat de dos seguidors del PF a la capital, Lusaka.
Els assassinats es van veure seguits d'una decisió de la comissió electoral prohibint les activitats del partit d'Hichilema en el districte de Kanyama, on va tenir lloc el succés, mentre que el propi líder opositor va denunciar posteriorment que les forces de seguretat li van impedir accedir a les localitats de Nakonde i Mbala (nord).
En aquest context, Amnistia Internacional va alertar a la fi de juny que les autoritats havien incrementat les seves restriccions contra la llibertat d'expressió i assemblea, amb un mandat de Lungu caracteritzat per l'empresonament d'opositors i activistes, a més del tancament de mitjans de comunicació independents.
"El que hem vist a Zmbia, especialment durant els últims cinc anys, és una repressió cada vegada més brutal dels Drets Humans, caracteritzada per atacs descarats contra qualsevol tipus de dissens", va manifestar el director de l'ONG per a frica Oriental i Austral, Deprose Muchena.
"Líders opositors, periodistes, mitjans de comunicació i activistes han estat atacats i formular acusacions de corrupció o abusos contra el Govern s'ha tornat perillós", va dir, abans de recordar que "les protestes han estat detingudes o dispersades amb fora illegal i de vegades letal".
Muchena va denunciar a més que "hi ha proves que alts crrecs del Govern estan alimentant la violncia policial a Zmbia durant els últims cinc anys" i va reclamar que les autoritats "es comprometessin a respectar, protegir, promoure i garantir el respecte total dels Drets Humans abans, durant i després de les eleccions" i "posar fi a la impunitat per les violacions dels Drets Humans".
