Els experts no creuen que acabi en un xoc militar però admeten que caldrà temps per reconduir la situació davant de la desconfiança mútua
MADRID, 12 abr. (EUROPA PRESS) -
La relació entre Algèria i Mali ja fa temps que va deixar de ser tan bona com caldria desitjar per a dos països veïns i les picabaralles entre Alger i Bamako han estat la tònica general en els últims mesos, però l'enderrocament d'un dron malià per l'exèrcit algerià la setmana passada ha estat la gota que ha fet vessar el got, i ha obert una crisi de conseqüències impredictibles en un context tan convuls com el Sahel.
En realitat, el que ha passat no és sinó la consumació d'un distanciament que ha vingut de diversos retrets mutus, en particular per part de Bamako, que considera que Alger fa els ulls grossos respecte a la presència del seu costat de la frontera de jihadistes i separatistes tuaregs que operen en territori malià.
Mentre, a Alger, preocupa que les accions de l'exèrcit malià juntament amb els mercenaris russos contra els rebels tuaregs al nord del país s'acostin cada vegada més a la frontera i la violència pugui acabar desbordant-se, o almenys provocar l'arribada de desplaçats.
En realitat, resumeix a Europa Press un expert al Sahel i bon coneixedor de la complicada relació entre Algèria i Mali, l'enderrocament del dron ha estat "la gota que ha fet vessar el got" després de múltiples topades. Amb tot, no considera que pugui acabar desembocant en un enfrontament directe entre els dos veïns encara que admet que segurament la situació "anirà a pitjor".
"Una confrontació militar directa continua sent improbable", assenyala per la seva banda Raouf Farrah, un altre expert en el Sahel, subratllant que "tots dos països tenen molt a perdre davant d'una escalada d'aquest tipus". Algèria, recorda, aposta per "una doctrina de no-ingerència i defensa territorial" mentre que Mali "no compta amb les capacitats necessàries per sostenir una acció militar contra un veí molt més poderós".
Arran de l'actual desconfiança entre els dos països, "tret que hi hagi un canvi significatiu en els càlculs polítics de totes dues parts, les relacions es podrien continuar deteriorant, especialment a les zones frontereres on els grups armats podrien mirar d'aprofitar la situació", preveu en unes declaracions a Europa Press.
COM RESOLDRE LA SITUACIÓ
En opinió de Farrah, el primer que cal serà "paciència per reconstruir la confiança i reobrir canals de comunicació". Una de les sortides podria ser, segons aquest expert, "redefinir una arquitectura de seguretat regional que abordi tant la preocupació d'Algèria per l'estabilitat a la seva frontera sud com les aspiracions de Mali de sobirania i no-alineament".
Per a això, caldrien "formes innovadores de diplomàcia, possiblement informals en un primer moment". Tots dos experts apunten al fet que potser Rússia, per la seva bona relació amb els dos països, podria exercir un paper encara que "limitat". Amb tot, Farrah creu que "podria animar Mali a adoptar una postura retòrica menys agressiva" i incideix que qualsevol solució ha de partir dels propis actors regionals.
Amb tot, l'altre expert consultat adverteix de l'impacte que una confrontació més gran a la frontera pot tenir, tenint en compte la desconfiança que existeix i de les implicacions per als mitjans de vida de la població de la zona, la qual cosa, en última instància, es pot veure traduït en desplaçats i refugiats i en un augment de la immigració cap a Europa, Espanya inclosa.
COM S'HA ARRIBAT A AQUEST PUNT
El primer pas en el distanciament va ser l'anunci per part de la junta militar maliana el gener del 2024 de la fi de l'Acord d'Alger que, amb mediació d'Algèria, es va aconseguir el 2015 amb els grups separatistes tuaregs que operen al nord de Mali. Aleshores, Bamako ja va denunciar el que percebia com "un augment d'actes hostils" per part d'Alger.
La junta va doblar la seva aposta, acusant Algèria des de la tribuna de l'Assemblea General de l'ONU el setembre passat d'acollir terroristes. El seu portaveu, Abdoulaye Maïga, va denunciar que la situació que viu Mali té el seu origen al Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC), "un moviment d'origen algerià" que va evolucionar per convertir-se en Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI) i al qual Alger no va saber contenir.
Amb això, es referia a un dels grups que conformen la principal organització terrorista actualment a Mali, el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), una filial d'Al-Qaeda que aglutina a quatre organitzacions, entre elles Ansar Dine. El líder d'aquesta última, Iyad ag Ghali, encapçala ara JNIM i donat el seu passat com a combatent separatista tuareg manté estrets vincles amb els grups que el passat estiu van reprendre la lluita armada per la independència de l'Azawad.
ENDERROCAMENT D'UN DRON MALIÀ, EL DETONANT
La matinada del 31 de març a l'1 d'abril, l'exèrcit algerià va tombar un dron militar malià prop de la frontera comuna. Segons la versió algeriana, l'aparell va penetrar a Algèria, abans d'allunyar-se per tornar amb "una trajectòria ofensiva", d'aquí el seu enderrocament. A més, va denunciar que s'havien produït dos incidents similars el 27 d'agost i el 29 de desembre del 2024.
Per la seva banda, Bamako va contradir aquestes afirmacions, assegurant que el dron es va estavellar a uns 9,5 quilòmetres de la frontera amb Algèria i que s'havia perdut contacte amb l'aparell molt prop d'aquest punt.
En aquestes circumstàncies, el diumenge l'Aliança d'Estats del Sahel (AES), que aglutina a les tres juntes militars que governen Mali, Burkina Faso i Níger, va anunciar la trucada a consultes dels seus ambaixadors a Alger, davant de l'"enèsima provocació" d'Alger. En el seu comunicat, va denunciar que aquest incident és "particularment greu" perquè la destrucció del dron "va impedir la neutralització d'un grup terrorista que planificava actes contra l'AES".
El Ministeri d'Exteriors algerià va respondre de forma recíproca el dilluns, cridant a consultes als ambaixadors a Bamako i Niamey i ajornant l'arribada a Ouagadougou del nou, al mateix temps que va defensar que "el compromís i la determinació d'Algèria en la lluita contra el terrorisme no necessiten ser justificats".
En opinió d'Alger, la principal amenaça actual a Mali és "la incapacitat dels colpistes d'assumir una lluita antiterrorista real i efectiva, fins al punt de confiar-l'hi a mercenaris", en referència al que va ser el grup de mercenaris russos Wagner, ara coneguts com Africa Corps. A més, va lamentar "l'alineament desconsiderat del Níger i Burkina Faso amb les tesis fal·laces" propugnades per Mali.
TANCAMENT DE L'ESPAI AERI
Hores més tard, el Ministeri de Defensa algerià va anunciar el tancament del seu espai aeri a tots els aparells procedents o amb destinació a Mali a causa de les "contínues violacions" per part maliana.
La resposta maliana no va trigar a arribar en forma de tancament del seu espai aeri als aparells algerians, gest que aquesta vegada no van secundar els seus socis en l'AES. A més, l'ambaixador algerià a Bamako va ser convocat en Exteriors per traslladar-li una protesta per "l'hostilitat" d'Alger i es va anunciar la retirada del Comitè d'Estat Major Conjunt (CEMOC) que integren Algèria, Mali, Mauritània i Níger.
Va ser el ministre d'Exteriors malià, Abdoulaye Diop, qui va sostenir davant de l'ambaixador que l'enderrocament d'un "dron en missió ordinària de vigilància del territori confirma un cop més la col·lusió entre el règim algerià i els grups terroristes que reben asil, protecció i suport d'Algèria".
Segons Diop, "aquesta actitud agressiva del règim algerià obre la via a la inestabilitat i a la violència en el Sahel, particularment en un moment en què els països de la Confederació AES estan resoltament compromesos en la lluita contra el terrorisme sota totes les seves formes".
