El gegant asitic travessa "la pitjor situació de drets humans des de la massacre de Tiananmen"
MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
La Xina celebra aquest 1 d'octubre el 70 aniversari de la seva existncia com a República Popular, és a dir, sota els comandaments del totpoderós Partit Comunista (PCCh), una data que el Govern pretenia convertir en una gran festa per que estar irremeiablement entelat per les protestes democrtiques a Hong Kong i la guerra comercial amb els Estats Units.
El Dia Nacional commemora la fundació de la República Popular de Xinesa, en un discurs pronunciat per Mao Tse Tung l'1 d'octubre de 1949 després de la victria del Partit Comunista, liderat per ell, en el conflicte civil contra el Partit Nacionalista o Kuomintang, comandat per Chiang Kai Shek, que va seguir a la Segona Guerra Mundial. "El poble xins s'ha posat en peus", va proclamar.
"La nació xinesa, humiliada durant dcades en les quals va estar sotmesa a agressions exteriors (...) iniciava una nova etapa en la qual anava a recuperar la seva sobirania i a poc a poc anava a superar la seva feblesa i recuperar també el paper de gran potncia que per la seva població i histria li corresponia", explica Enrique Fanjul en una anlisi per al Real Institut Elcano.
El PCCh, fundat gairebé quaranta anys abans en una casa del barri shangainés de Xintiandi, es va erigir com l'únic partit --el Kuomintang es va exiliar amb els seus seguidors a Taiwan, origen dels problemes entre el continent i l'illa--, cridat a governar sota els postulats marxistes-leninistes, encara que sempre amb les característiques prpies de Xinesa.
"El PCCh ha liderat al poble xins en dures i tortuoses lluites que han resultat en la gran victria de la nova revolució democrtica, la transformació socialista i la construcció socialista (...) La Xina moderna reflecteix clarament que sense el Partit Comunista no hi hauria una nova Xina", assenyala el mateix partit.
Hereu de les formes de l'administració imperial, basades en la doctrina de funcionariat mritocrtic de Confuci, el PCCh compta amb 90 milions de membres la representació dels quals es va destillant a través del Comit Central, amb uns 400 membres, i altres estructures internes fins a arribar als set membres permanents del Politburó.
Després de la fase inicial de construcció de la República Popular i la posterior purga de la Revolució Cultural, que va liderar Mao, el seu successor, Deng Xiaoping, va emprendre la transició del PPCh des d'un govern personalista a un collectiu donant lloc a una etapa de desenvolupament econmic i obertura a l'exterior que arriba fins als nostres dies amb el mandat d'Hu Jintao (2003-2013).
En aquestes set dcades, la Xina i el propi PCCh han evolucionat. Primer han tolerat i després han incentivat una societat de consum que s'ha cimentat i també ha alimentat la prosperitat econmica de les últimes dcades, en les quals el país ha crescut a un ritme constant que li ha perms situar-se com a potncia global.
Al mateix temps ha mantingut el control polític en una Xinesa on el creixement econmic ha significat també major desigualtat i, per tant, major descontent i protesta social. Segons un estudi de la Universitat de Pequín realitzat en 2016, l'un per cent dels xinesos acumula un ter de la riquesa del país, mentre que el 25 per cent més pobre solament gaudeix de l'un per cent de la mateixa.
Yaqiu Wang, la investigadora d'Human Rights Watch (HRW) para la Xina, ha destacat referent a aix la irrupció d'Internet en la dcada de 1990 com "un espai lliure que molts van pensar que portaria la llibertat a Xinesa". "No obstant aix, el Govern xins ha perfeccionat gradualment les seves habilitats censores en Internet, bloquejant webs estrangeres i eliminant contingut que pot ser políticament 'sensible'", ha explicat a Europa Press.
L'ENTRONITZACIÓ DE XI
Xinesa va inaugurar una altra etapa amb l'ascens de Xi Jinping al Congrés General del PCCh de 2012. Els experts coincideixen a assenyalar a l'actual president com el líder xins més important des de Mao per la reforma constitucional que va obrar en el conclave de 2017, amb la qual va aconseguir incloure la seva doctrina 'Socialisme amb Característiques Xineses per a una Nova Era' i eliminar el límit de mandats presidencials.
"El PCCh ha augmentat el seu control sobre cada aspecte de la societat xinesa des que Xi va arribar al poder", ha afirmat Yaqiu, alertant que podria anar a més en la mesura en qu el president ara podr romandre en el crrec més enll de 2023, perpetuant-se en el poder --alguna cosa que no ocorria des de Mao--. De fet, l'últim informe d'HRW sobre Xinesa denúncia una "creixent repressió" durant el mandat de Xi.
En aquest sentit, resulta revelador l'anomenat 'documento número 9' que es va distribuir en 2013 entre les files del PCCh amb les directrius del nou president i va acabar filtrant-se. En ell, Xi esmenta com a amenaces al control del partit "la democrcia constitucional occidental", el neoliberalisme, els Drets Humans, la premsa independent i la participació civil.
Per Yaqiu, no hi ha dubte que "la situació dels Drets Humans en Xinesa en aquests moments és la pitjor des de la massacre de Tiananmen". Destaca la persecució a les minories religioses i tniques, especialment contra els uigures musulmans, concentrats en Xinjiang. L'ONU ha denunciat l'existncia d'installacions clandestines on hi hauria un milió detinguts. Pequín matisa que són centres de reclusió voluntria que eduquen en contra de l'extremisme.
UNA FUNCIÓ MILLIMETRADA
Aquest 1 d'octubre és el primer gran esdeveniment de l'era Xi, una oportunitat única d'entronització. Per aix, est previst una desfilada castrense en el qual participaran 15.000 efectius i s'exhibiran 160 avions i altres 580 equips militars. També s'esperen sorpreses, com els míssils balístics Dondgfeng-41. "Com més forts siguem més energia positiva podrem aportar a la pau mundial", argumenta el Ministeri de Defensa.
Per garantir que el gran dia sigui un xit, les autoritats xineses no han deixat gens l'atzar. Així, solament els civils i els periodistes seleccionats podran ser testimonis d'una desfilada que durar 80 minuts i se celebrar a la Plaa de Tiananmen davant la cúpula xinesa, presidida per Xi, i sense assistncia de líders internacionals.
Tiananmen ja est fortificada: els hotels i albergs propers han hagut de demanar als seus hostes que no surtin durant certes hores i moltes botigues i restaurants han hagut de tancar. A més, per assegurar-se que el sol brilli en el contaminat cel de Pequín, les fbriques i llocs de construcció que envolten la capital xinesa hauran de suspendre els seus treballs, segons informa BBC.
HONG KONG I EUA
Malgrat tot aix, el Govern xins encara aquest Dia Nacional amb dues importants fonts d'inestabilitat: les protestes democrtiques a Hong Kong i la guerra comercial amb els Estats Units.
Els hongkoneses sumen ja quatre mesos de protestes que van comenar per la llei d'extradició a la Xinesa continental i que han anat escalant fins a reclamar ara el sufragi universal. Per evitar una manifestació massiva l'1 d'octubre, les autoritats regionals han cancellat els festejos, per ja hi ha convocada una marxa pel centre de la excolnia britnica.
Quant a la guerra comercial, sembla que ara Washington i Pequín estan disposats a acordar una sortida a la imposició d'aranzels i el veto a certs productes, per les tensions continuen al mercat de divises, on la moneda xinesa ha estat devaluada per sota del llindar psicolgic de 7 yuanes per dlar, d'acord amb el ' Financial Times'.
Així, "el PCCh est en mxima alerta i la seguretat s'ha reforat en tot el país", compte Yaqiu.
