Publicat 29/9/2019 10:11:38CET

Xina.- La Xina celebra 70 anys com a República Popular amb importants desafiaments polítics i econòmics

El gegant asiàtic travessa "la pitjor situació de drets humans des de la massacre de Tiananmen"

MADRID, 29 Set. (EUROPA PRESS) -

La Xina celebra aquest 1 d'octubre el 70º aniversari de la seva existència com a República Popular, és a dir, sota els comandaments del totpoderós Partit Comunista (PCCh), una data que el Govern pretenia convertir en una gran festa però que estarà irremeiablement entelat per les protestes democràtiques a Hong Kong i la guerra comercial amb els Estats Units.

El Dia Nacional commemora la fundació de la República Popular de Xinesa, en un discurs pronunciat per Mao Tse Tung l'1 d'octubre de 1949 després de la victòria del Partit Comunista, liderat per ell, en el conflicte civil contra el Partit Nacionalista o Kuomintang, comandat per Chiang Kai Shek, que va seguir a la Segona Guerra Mundial. "El poble xinès s'ha posat en peus", va proclamar.

"La nació xinesa, humiliada durant dècades en les quals va estar sotmesa a agressions exteriors (...) iniciava una nova etapa en la qual anava a recuperar la seva sobirania i a poc a poc anava a superar la seva feblesa i recuperar també el paper de gran potència que per la seva població i història li corresponia", explica Enrique Fanjul en una anàlisi per al Real Institut Elcano.

El PCCh, fundat gairebé quaranta anys abans en una casa del barri shangainés de Xintiandi, es va erigir com l'únic partit --el Kuomintang es va exiliar amb els seus seguidors a Taiwan, origen dels problemes entre el continent i l'illa--, cridat a governar sota els postulats marxistes-leninistes, encara que sempre amb les característiques pròpies de Xinesa.

"El PCCh ha liderat al poble xinès en dures i tortuoses lluites que han resultat en la gran victòria de la nova revolució democràtica, la transformació socialista i la construcció socialista (...) La Xina moderna reflecteix clarament que sense el Partit Comunista no hi hauria una nova Xina", assenyala el mateix partit.

Hereu de les formes de l'administració imperial, basades en la doctrina de funcionariat mritocràtic de Confuci, el PCCh compta amb 90 milions de membres la representació dels quals es va destil·lant a través del Comitè Central, amb uns 400 membres, i altres estructures internes fins a arribar als set membres permanents del Politburó.

Després de la fase inicial de construcció de la República Popular i la posterior purga de la Revolució Cultural, que va liderar Mao, el seu successor, Deng Xiaoping, va emprendre la transició del PPCh des d'un govern personalista a un col·lectiu donant lloc a una etapa de desenvolupament econòmic i obertura a l'exterior que arriba fins als nostres dies amb el mandat d'Hu Jintao (2003-2013).

En aquestes set dècades, la Xina i el propi PCCh han evolucionat. Primer han tolerat i després han incentivat una societat de consum que s'ha cimentat i també ha alimentat la prosperitat econòmica de les últimes dècades, en les quals el país ha crescut a un ritme constant que li ha permès situar-se com a potència global.

Al mateix temps ha mantingut el control polític en una Xinesa on el creixement econòmic ha significat també major desigualtat i, per tant, major descontent i protesta social. Segons un estudi de la Universitat de Pequín realitzat en 2016, l'un per cent dels xinesos acumula un terç de la riquesa del país, mentre que el 25 per cent més pobre solament gaudeix de l'un per cent de la mateixa.

Yaqiu Wang, la investigadora d'Human Rights Watch (HRW) para la Xina, ha destacat referent a això la irrupció d'Internet en la dècada de 1990 com "un espai lliure que molts van pensar que portaria la llibertat a Xinesa". "No obstant això, el Govern xinès ha perfeccionat gradualment les seves habilitats censores en Internet, bloquejant webs estrangeres i eliminant contingut que pot ser políticament 'sensible'", ha explicat a Europa Press.

L'ENTRONITZACIÓ DE XI

Xinesa va inaugurar una altra etapa amb l'ascens de Xi Jinping al Congrés General del PCCh de 2012. Els experts coincideixen a assenyalar a l'actual president com el líder xinès més important des de Mao per la reforma constitucional que va obrar en el conclave de 2017, amb la qual va aconseguir incloure la seva doctrina 'Socialisme amb Característiques Xineses per a una Nova Era' i eliminar el límit de mandats presidencials.

"El PCCh ha augmentat el seu control sobre cada aspecte de la societat xinesa des que Xi va arribar al poder", ha afirmat Yaqiu, alertant que podria anar a més en la mesura en què el president ara podrà romandre en el càrrec més enllà de 2023, perpetuant-se en el poder --alguna cosa que no ocorria des de Mao--. De fet, l'últim informe d'HRW sobre Xinesa denúncia una "creixent repressió" durant el mandat de Xi.

En aquest sentit, resulta revelador l'anomenat 'documento número 9' que es va distribuir en 2013 entre les files del PCCh amb les directrius del nou president i va acabar filtrant-se. En ell, Xi esmenta com a amenaces al control del partit "la democràcia constitucional occidental", el neoliberalisme, els Drets Humans, la premsa independent i la participació civil.

Per Yaqiu, no hi ha dubte que "la situació dels Drets Humans en Xinesa en aquests moments és la pitjor des de la massacre de Tiananmen". Destaca la persecució a les minories religioses i ètniques, especialment contra els uigures musulmans, concentrats en Xinjiang. L'ONU ha denunciat l'existència d'instal·lacions clandestines on hi hauria un milió detinguts. Pequín matisa que són centres de reclusió voluntària que eduquen en contra de l'extremisme.

UNA FUNCIÓ MIL·LIMETRADA

Aquest 1 d'octubre és el primer gran esdeveniment de l'era Xi, una oportunitat única d'entronització. Per això, està previst una desfilada castrense en el qual participaran 15.000 efectius i s'exhibiran 160 avions i altres 580 equips militars. També s'esperen sorpreses, com els míssils balístics Dondgfeng-41. "Com més forts siguem més energia positiva podrem aportar a la pau mundial", argumenta el Ministeri de Defensa.

Per garantir que el gran dia sigui un èxit, les autoritats xineses no han deixat gens l'atzar. Així, solament els civils i els periodistes seleccionats podran ser testimonis d'una desfilada que durarà 80 minuts i se celebrarà a la Plaça de Tiananmen davant la cúpula xinesa, presidida per Xi, i sense assistència de líders internacionals.

Tiananmen ja està fortificada: els hotels i albergs propers han hagut de demanar als seus hostes que no surtin durant certes hores i moltes botigues i restaurants han hagut de tancar. A més, per assegurar-se que el sol brilli en el contaminat cel de Pequín, les fàbriques i llocs de construcció que envolten la capital xinesa hauran de suspendre els seus treballs, segons informa BBC.

HONG KONG I EUA

Malgrat tot això, el Govern xinès encara aquest Dia Nacional amb dues importants fonts d'inestabilitat: les protestes democràtiques a Hong Kong i la guerra comercial amb els Estats Units.

Els hongkoneses sumen ja quatre mesos de protestes que van començar per la llei d'extradició a la Xinesa continental i que han anat escalant fins a reclamar ara el sufragi universal. Per evitar una manifestació massiva l'1 d'octubre, les autoritats regionals han cancel·lat els festejos, però ja hi ha convocada una marxa pel centre de la excolònia britànica.

Quant a la guerra comercial, sembla que ara Washington i Pequín estan disposats a acordar una sortida a la imposició d'aranzels i el veto a certs productes, però les tensions continuen al mercat de divises, on la moneda xinesa ha estat devaluada per sota del llindar psicològic de 7 yuanes per dòlar, d'acord amb el ' Financial Times'.

Així, "el PCCh està en màxima alerta i la seguretat s'ha reforçat en tot el país", compte Yaqiu.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.