Un canvi en el statu quo podria suscitar una resposta militar davant l'augment de la tensió més important en dcades
L'AUKUS suposa una resposta natural dels EUA i els seus aliats per contenir l'amenaa xinesa
MADRID, 24 oct. (EUROPA PRESS) -
La deterioració de la relació entre la Xina i Taiwan, que atravessa el moment de més tensió dels últims 40 anys, acapara ja totes les mirades: amb la regió de la conca Indo-Pacífica com a nou tauler geopolític a nivell mundial, la situació suposa una clara línia vermella que, si es creua, podria activar una intervenció militar xinesa a l'illa i, presumiblement, una resposta nord-americana a la zona.
El gegant asitic, que compta amb diversos interessos a la regió, continua topant-se amb impediments, com la disputa per la sobirania de les aigües del mar de la Xina Meridional o la dificultat de traar amb xit la seva Iniciativa del Cinturó i la Ruta, un projecte que permetria al país fixar enllaos ferroviaris i marítims a través de diversos continents.
Si bé Pequín ha ems diverses amenaces contra l'illa --l'última en assegurar que el seu Exrcit est preparat per envair el territori, que considera una província més sota la seva sobirania-- molts experts consideren que existeix un alt cost i uns incentius mínims per perseguir aquesta resolució.
Aquest és el cas d'Oriol Farrés, coordinador de l'Anuari Internacional CIDOB, que ha matisat en declaracions a Europa Press que "malgrat les posicions catastrofistes" sembla que l'escenari d'una guerra oberta entre les parts "est fora de la taula a curt termini".
"Tot i que la trajectria dels actors implicats és divergent, encara no és possible descartar una solució pacífica al conflicte ni existeix una declaració formal de secessió de Taiwan", ha asseverat en relació amb un asumpte que sembla fonamental perqu la Xina faci passos decisius en qüestions militars i intervencionistes.
No obstant aix, i toti que Taiwan ha presenciat un augment del suport independentista i del sentiment identitari taiwans des dels anys 90, Farrés ha destacat que molts analistes consideren, a més, que la Xina no disposa encara de la pólvora suficient per garantir una intervenció militar que tingui xit.
No obstant aix, "sembla estar cada vegada més prop d'aconseguir-ho", ha indicat abans d'assenyalar que "la Xina ha testat recentment míssils hipersnics que podrien canviar l'equilibri de forces i tot l'entramat estratgic".
A Taiwan ara mateix governa el Partit Progressista Democrtic, de la presidenta, Tsai Ing Wen, que defensa la independncia de l'illa de la Xina continental i xoca en moltes vegades amb la retrica i la política que emana de Pequín. Les decisions del Govern central sobre altres qüestions, com la llei de seguretat nacional de Hong Kong, ha suscitat crítiques i han impulsat els sentiments secessionistes taiwanesos.
En aquest sentit, la comunitat internacional avana amb peus de plom. Pocs són els pasos que mantenen relacions bilaterals amb Taiwan de manera oficial o els que actuen sense ambigüitat estratgica a l'hora d'abordar la situació com a part de la seva política exterior. El cas dels Estats Units és el més illustratiu: durant els últims anys el país ha augmentat la seva relació amb l'illa de forma indirecta, cosa que ha avivat les tensions amb la Xina. Al 2020 i sota l'Administració de l'expresident Donald Trump, el Govern va rebre la delegació més important procedent dels Estats Units des dels anys 80.
No obstant aix, Washington continua sense matisar exactament quina ser la seva resposta en cas que es produeixi una escalada a la zona, tot i que, com ha manifestat Farrés, ha "deixat entreveure el seu suport inequívoc a Taiwan". Aquest divendres, el president, Joe Biden, ha assegurat que el país respondr en cas que es produeixi un atac, unes declaracions davant les quals la Xina ha demanat actuar "amb precaució" perqu la reunificació s'aconseguir "per la fora si és necessari".
"L'equilibri és cada vegada més precari, per encara no s'ha trencat", ha explicat abans de recordar que Taiwan és sens dubte un dels temes "més sensibles" per a la Xina ara mateix.
EL DESPLEGAMENT MILITAR I L'AUKUS
La militarització a la zona ha anat en augment, especialment de la Xina, que ha comenat a fer incursions a la zona de defensa aria de l'illa com a mesura dissuasria. Segons Farrés, la Xina est modernitzant el seu Exrcit amb l'objectiu de "situar-lo al nivell que considera que mereix com a potncia internacional".
Aquesta mesura s'enllaa així amb la idea del Govern taiwans, que est estudiant la possibilitat d'ampliar uns 8.600 milions de dlars (uns 7.700 milions d'euros) el pressupost en matria de defensa en el lustre vinent. "La militarització es donar en línia amb la militarització que s'experimenti a la conca Indo-Pacífica", ha ressaltat l'expert.
Fonts de l'Executiu Europeu han ressaltat en declaracions a Europa Press que "el present i el futur de la conca Indo-Pacífica és crucial per al futur d'Europa". "Som l'inversor més important, a més d'un dels principals aliats comercials: prop del 40 per cent del comer exterior de la UE passa pel mar de la Xina Meridional", ha puntualitzat un portaveu.
L'empitjorament de la situació s'ha produt en un moment en qu pasos com el Regne Unit, Austrlia i els Estats Units tiren endavant un acord en matria de defensa --conegut com AUKUS-- que ha fet saltar les alarmes a Frana i que, sens dubte, suposa una resposta natural als moviments xinesos a la regió.
Per als Estats Units, diu Farrés, "la prioritat és garantir els interessos nord-americans a la regió, de manera que requereix la participació dels seus aliats tradicionals --el Japó, Corea del Sud, el Regne Unit, l'Índia, Austrlia--, que en algun moment s'han sentit pressionats per la creixent assertivitat de la Xina".
Austrlia és, en aquest sentit, "potser el més significatiu per ser membre del QUADS (l'aliana trilateral) i un ferm aliat de Washington". Tots dos pasos han patit també una deterioració de les relacions durant la pandmia, especialment després que Canberra donés suport a l'obertura d'una investigació independent sobre l'origen del coronavirus, que es va detectar per vegada a la ciutat xinesa de Wuhan.
"Gairebé tothom té els seus ulls posats en la regió de l'Indo-Pacífic, no tant com a preparació per al conflicte inevitable sinó com a prevenció o com a element d'estabilitat", ha assenyalat. "Aquest és l'enfocament de la UE, que es mostra ferma al costat de les democrcies de la regió --els pasos afins-- per que també cerca alternatives a la collisió de la Xina i els Estats Units", ha detallat.
La Comissió Europea ha indicat que la relació entre la Xina i la UE és "una de les més importants per també de les més complicades per al bloc" perqu el país és un considerat un "soci estratgic" per a la UE al mateix temps que és un "competidor en matria econmica i un rival sistmic".
"La UE té inters a mantenir el statu quo a l'estret de Taiwan i desenvolupa les seves relacions i cooperació amb Taiwan en el marc de la política europea d'una sola la Xina. Brusselles reconeix el Govern de la Xina com l'únic del territori, per al mateix temps té inters a desenvolupar la seva relació econmica amb Taiwan", ha destacat un portaveu de la Comissió, que ha adms que s'ha produt un augment de la tensió a l'estret.
La situació entre la Xina i Taiwan estableix un nou paradigma a la regió, on s'obre el desafiament per a la comunitat internacional d'unir postures i fer front a l'amenaa de la Xina mentre es manté la relació en matria comercial amb el país, al mateix temps que s'exigeixen avanos en matria de Drets Humans i es produeix un gir cap a una postura de confrontació amb Pequín.
