Experts i crítics avisen del perill de confondre estabilitat amb estancament.
Temen fortes lluites internes després de l'eliminació de la històrica norma de limitació de mandats.
MADRID, 11 març (EUROPA PRESS) -
Amb la decisió de l'Assemblea Nacional Popular Xinesa d'eliminar els límits de mandat presidencials, l'actual dirigent del país, Xi Jinping, s'ha convertit en el polític més poderós de la història del gegant asiàtic des del govern de Deng Xiaoping durant els anys 80.
Xi Jinping podrà ara continuar en el poder més enllà de 2023, data en la qual hauria d'haver abandonat el càrrec tret de l'esmena constitucional presentada pel Partit Comunista el mes passat i aprovada avui per aclaparadora majoria en un Parlament completament lleial als preceptes del partit.
Aquesta acumulació de poder -- Xi és president, cap de les Forces Armades i secretari general del Partit Comunista -- inicia una nova era de centralització Xinesa. Per a alguns experts, una etapa de continuïtat més personalitzada amb assessors capacitats; per a uns altres una amenaça d'estancament en un món volàtil i una porta oberta a lluites internes de poder dins d'un descomunal sistema burocràtic que ja no compta amb la limitació de mandats com a mecanisme de frenada.
PERSONALITZACIÓ I IDEOLOGIA
Tres coses canvien a partir d'avui en la Constitució xinesa en la que ha estat la modificació més important en 14 anys: la fi de la limitació de mandats, la creació de comissions de supervisió en la lluita contra la corrupció (de la qual el mandatari és enemic declarat) i la incorporació d'una "clàusula ideològica", 'El pensament de Xi Jinping sobre el socialisme amb característiques xineses per a una Nova Era', passa a formar part íntegra de la Carta Magna.
"Els xinesos de totes les nacionalitats seguiran adherits a la dictadura d'una democràcia popular i al camí socialista", va reflectir Xi en el seu text "Perspectiva científica sobre el desenvolupament".
"I el poble xinès", culmina el president, "promourà el desenvolupament coordinat polític, cultural, ètic i social, per convertir la Xina en un gran país socialista modern que sigui pròsper, fort, democràtic, culturalment avançat, harmoniós i bell".
Aquesta clàusula sembla poc més que una declaració d'intencions sobre el futur d'una Xina moderna sota el control del president, però en realitat amaga una important càrrega simbòlica: fins ara, únicament Mao i Deng Xiaoping tenien els seus noms associats a les seves ideologies a la Constitució. En el cas de Deng, l'esmena va ser aprovada després de la seva mort el 1997.
LA FI DE LA TRANSICIÓ SILENCIOSA
"Tal com jo ho entenc, els límits als mandats de la Constitució del 82 eren la més extraordinària i eficaç mesura legal que podria impedir l'emergència d'una dictadura personal", va estimar el mes passat Li Datong, redactor cap retirat del prestigiós suplement 'Freezing Point'.
"És més: es va tractar d'un punt culminant en el progrés de la civilització política de la Xina i un dels majors llegats polítics de Deng Xiaoping. Si elimines aquestes mesures, farem el ridícul, a retrocedir en el temps i a plantar de nou la llavor del caos, i el dany pot ser incalculable".
L'última vegada que es va tenir constància de lluites internes al Govern xinès va ser el 1989. Els estudiants de Tiananmen van aprofitar aquesta tensió per llançar una revolució sufocada de manera fulminant per unes autoritats incapaces de reaccionar amb calma a tants fronts oberts. Des de llavors, tots els procediments de successió s'han dut a terme sense molt soroll. Això podria canviar quan l'edat o la pressió obliguin Xi a deixar el càrrec.
Amb l'ocorregut avui, apunta l'analista Jeffrey Bader per al grup d'estudis Brookings, "s'està enviant el missatge als líders potencials del partit que les regles no importen". A més, Bader pronostica un període d'extrema rigidesa en la gobernança. "Els responsables locals, que per si mateixos són gent cauta, tindran ara molta més por de treure el cap i proposar idees. En lloc de donar la seva opinió, demanaran consell, i de nou la lleialtat desmesurada serà la moneda més valorada", apunta.
De la mateixa opinió és Elizabeth Economy, autora d'un llibre de propera publicació sobre el president xinès ('La Tercera Revolució') i directora per a Àsia de l'institut d'estudis Council of Foreign Relations.
"El pitjor que li pot passar (a Xi) és que es converteixi en un parallamps. Si l'economia segueix ralentint-se, si al país li ocorre una catàstrofe, tota la culpa serà seva", apunta al diari britànic 'The Guardian', on a més esmenta que l'enèrgica campanya anticorrupció que ha liderat "ha generat un important descontentament entre diverses figures poderoses del partit".
XI I LES NOVES GENERACIONS
"El president de la Xina ha canviat el contracte social", lamenta l'investigador de l'Atlantic Council Robert A. Manning. "Ha endurit el control sobre la informació, la cultura, l'art, internet i el que pots dir o escriure; una espècie de '1984' digital", ha afegit en referència a la novel·la distòpica de George Orwell. "I crec que això no sentarà gens bé ni a la nova generació ni a la classe mitjana del país", afirma.
Aquesta postura contrasta amb la intenció del president xinès de liderar el que el mandatari ha descrit com el "gran rejoveniment de la nació xinesa". Manning reconeix que "amb tot el poder acumulat és capaç d'impulsar per si mateix un programa de reformes". "Però no és que estigui precisament aguantant la respiració fins que això succeeixi", ha postil·lat l'investigador.
"El 'govern d'un sol home' és una idea", afegeix el també investigador de l'Atlantic Council Jamie Metzl, "que va funcionar en el seu moment amb (el fundador de la Singapur moderna) Lee Yuan Kew però no comparem: la Xina és una estructura molt més complexa". I, no obstant això, l'investigador reconeix que "en un moment en el qual tant els Estats Units com a la Unió Europea s'enfronten a la desestabilització, el fet de redoblar l'aposta per la continuïtat" podria donar fruits.
ASSESSORS I APERTURISME
Encara que l'institut Brookings descriu com "un cop d'estat 'tou'" el succeït aquest diumenge, existeixen dues figures primordials que, si funcionen a ple rendiment, aportarien al president certa i necessària flexibilitat: els seus futurs màxims assessors, si tot va com s'espera.
Es tracta de Wang Qishan i de Liu He. El primer és un seriós candidat a la Vicepresidència del país i, probablement, futur responsable directe de les relacions amb els Estats Units. Wang, de 69 anys, va demostrar la seva vàlua en les converses amb els seus homòlegs nord-americans durant la crisi financera de 2008 i 2009, i la seva capacitat per resoldre problemes a gran escala no té comparació amb el Partit Comunista, on és el principal defensor de l'economia de mercat.
Liu, d'altra banda, és l'assessor econòmic més valorat pel president xinès, i possiblement i segons el parer de Brookings "el funcionari més capacitat" per escometre les reformes en un país necessitat d'un creixement econòmic sostenible i de cert marge d'adaptació per a uns propers anys caracteritzats pel domini total i absolut del seu president.
