Publicat 18/12/2021 11:41CET

Xile tria aquest diumenge entre dues visions del país completament enfrontades

Archivo - Arxivo - Els candidats presidencials Gabriel Boric i José Antonio Kast
MARCELO HERNANDEZ - Archivo

Gabriel Boric i José Antonio Kast protagonitzen unes eleccions que han posat el país cara a cara entre el passat i el futur

SANTIAGO, 18 des. (EUROPA PRESS) -

Dues visions completament diferents de Xile s'enfronten aquest diumenge en unes eleccions presidencials que han estat qualificades com les més importants des que va tornar la democràcia al país.

L'esquerrà Gabriel Boric i l'ultradretà José Antonio Kast arriben a la cita havent moderat els seus programes pel que fa a la primera volta presidencial, per ampliar l'espectre de suports, però sense renunciar als aspectes fonamentals dels seus respectius projectes per a Xile.

Només dos punts van separar els dos polítics fa un mes, en una cita inicial que va guanyar Kast amb el 28% dels sufragis. Ara és Boric qui lidera els sondejos, tot i que amb un escàs marge, proper a l'empat tècnic, en la majoria d'aquestes enquestes.

Xile va deixar enrere la imatge d'"oasi" d'estabilitat a Amèrica Llatina fa dos anys, quan van esclatar unes massives protestes ciutadanes en reclam de millors condicions de vida i un canvi a social del sistema econòmic neoliberal que va establir la dictadura d'Augusto Pinochet (1973 - 1990). La crisi va deixar una trentena de morts i centenars de detinguts.

Boric ha fet pròpies moltes de les demandes dels qui van prendre els carrers, incloent-les al seu programa. El candidat progressista proposa pujar els impostos als rics, posar les bases s'un sistema de seguretat social, augmentar el salari mínim, i reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals, per exemple. Ha moderat, això sí, alguns punts del seu programa, baixant el percentatge de PIB necessari per dur a terme les seves propostes del 8% al 5%.

A més, també va aconseguir de cara a la segona volta el suport dels partits de centre esquerra de l'exConcertació que van governar el país durant dues dècades després del retorn a la democràcia.

KAST, EMBLEMA DEL NEOLIBERALISME

Kast té una visió econòmica completament antagònica, defensant aferrissadament el sistema neoliberal que van crear els 'Chicago Boys' durant la dictadura de Pinochet, figura que ha defensat públicament diverses vegades, tot i que ha rebutjat les violacions als Drets Humans que es van produir durant el règim cívicomilitar.

El candidat considera que l'esclat social va ser violent, i advoca per reduir la despesa pública, eliminar taxes, i conservar l'actual sistema de pensions, defensant el sistema neoliberal en argumentar que ha fet que Xile sigui el país econòmicament més desenvolupat d'Amèrica Llatina.

També ha moderat, això sí, el seu missatge de cara a la segona volta, aconseguint el suport de les formacions de centre dreta que van sustentar les dues presidències del mandatari sortint, Sebastián Piñera.

Kast ha rebaixat el seu programa d'exempcions fiscals per a empreses i ha posat fi també a un controvertit projecte a nivell llatinoamericà que tenia com a objectiu la lluita contra l'extrema esquerra, vist per alguns analistes com un nou 'plan Cóndor'.

Probablement cap dels dos candidats puguin fer realitat les mesures més rupturistes dels programes, en part perquè les eleccions legislatives de novembre van deixar un Parlament profundament dividit, després que la dreta aconseguís un dels millors resultats de la història recent.

UN NOU MARC

Aquestes eleccions presidencials se celebren en un context inèdit al país. Els partits polítics amb representació parlamentària van aprovar al 2019, per donar solució a l'esclat social, l'inici d'un procés constituent, amb la perspectiva de reemplaçar la Carta Magna aprovada al 1980, durant la dictadura.

Al maig es van elegir les 155 persones que integrarien la Convenció Constituent. L'esquerra va escombrar en aquelles eleccions, al contrari que al novembre, i té una àmplia majoria entre els redactors de la nova Carta Magna.

"No és que els xilens canviïn d'opinió d'una elecció a una altra", exposa Claudio Fuentes, analista de la Universitat Diego Portales. "En les eleccions a la Convenció, la dreta va obtenir poc més d'un milió de vots. És a dir, la gent de dreta no va anar a votar", ha explicat.

"En canvi, la gent d'esquerra sí que va aconseguir mobilitzar-se en aquell esdeveniment. Sis mesos després, en les legislatives, el que va passar és que la dreta va recuperar la capacitat de mobilització electoral, que s'acosta als tres milions de vots, i uns 1,9 milions es van inclinar pel segment més conservador de la dreta", aclareix el politòleg.

Els resultats de les presidencials són també decisives per al futur de la Convenció Constitucional, més còmoda amb un Govern de Boric per l'afinitat ideològica.

"Boric donarà suport a la constituent sense condicions, mentre que és probable que Kast hi doni suport per defecte, sense fer-ho", explica Juan Pablo Luna, politòleg de la Universitat Catòlica de Xile.

"És possible, això sí, que també decideixi confrontar la Convenció des de la Presidència. En el cas que quedi a l'oposició serà el líder de l'opció del rebuig al plebiscit de sortida. El resultat d'aquest referèndum acabarà depenent de qui sigui electe en segona volta i de la popularitat d'aquest president a mitjan 2022", afegeix l'analista.

Els indecisos i la xifra de participació decantaran el resultat final d'una elecció que ha dividit el país, i enfrontat famílies i grups d'amics.

Xile és un país tradicionalment abstencionista. En la primera volta només van anar a votar un 47% dels xilens, xifra, això sí, superior a la d'altres cites presidencials en les últimes dècades.

"Com l'elecció és competitiva, en teoria hi hauria de participar més gent. Els nivells de polarització i l'efecte que va produir en les dues candidatures el resultat de primera volta podrien estimular la participació", comenta l'analista Fuentes.

Existeix cert consens acadèmic, refutat, això sí, per un sector dels politòlegs, en què una participació més elevada beneficia Boric en unes eleccions que són també un plebiscit al neoliberalisme.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés