Bachelet se sent víctima del "biaix masclista" i promet "seguir caminant" per Xile des del seu paper de mera ciutadana
SANTIAGO, 10 març (EUROPA PRESS) -
Sebastián Piñera recupera aquest diumenge la Presidència de Xile, després d'un parèntesi de quatre anys en els quals la seva antecessora, Michelle Bachelet, ha impulsat una transformació política i social per acabar amb els vestigis de la dictadura del general Augusto Pinochet que, a més d'inconclusa, ha quedat eclipsada per una sèrie d'escàndols de corrupció que han llastrat el seu fins llavors impecable llegat.
Piñera s'ha guanyat una segona passada a la Moneda que farà efectiu aquest 11 de març al Saló d'Honor del Congrés Nacional davant uns 1.400 convidats, entre els quals s'expliquen els nous diputats i senadors, el Govern entrant i el sortint i set caps d'Estat --Argentina, Brasil, Mèxic,Perú, Hondures, l'Equador i Bolívia--, si bé altres països enviaran representants d'alt nivell, com Espanya, amb el Rei Juan Carlos.
El líder de la dreta xilena ja està acostumat a aquestes cerimònies. El mateix dia de 2010 va recollir de mans de Bachelet, que esgotava llavors el seu primer mandat, el bastó i la banda presidencials. Piñera posava fi a una successió de governs d'esquerra que van assumir la tasca històrica de fer la transició des del règim militar (1973-1990).
El seu primer Govern, integrat per tecnòcrates que a poc a poc van desenvolupar un perfil polític, es va caracteritzar per les polítiques econòmiques que van permetre a Xile capejar la crisi mundial, encara que també per les protestes estudiantils en demanda d'una educació pública, gratuïta i de qualitat que van evidenciar la falta d'una veritable agenda social.
Es va acomiadar del càrrec amb un 47 per cent de suport i va tornar als seus lucratius negocis privats --és un dels homes més rics de Xile--. L'absència d'un lideratge clar en la dreta, i amb el record encara viu de la derrota electoral d'Evelyn Matthei, el va obligar a abandonar el guaret i postular-se per Chile Vamos, la nova plataforma conservadora.
El retorn de Piñera a la primera línia política va estar amenaçat, si bé breument, per les denúncies en seu judicial sobre un possible conflicte d'interessos per la inversió que la seva família va fer quan ell era president en una pesquera peruana que es va beneficiar de la decisió judicial contra Xile en la Cort Internacional de Justícia (CIJ) sobre la frontera marítima entre tots dos països.
Els sondejos el van dibuixar durant mesos com a guanyador, per la qual cosa el 36 per cent que va obtenir en la primera volta del 19 d'octubre va semblar-li poc i va generar l'expectativa que una esquerra totalment fragmentada, que 'a priori' es donava per morta, podia donar la batalla en la segona volta electoral del 17 de desembre amb Alejandro Guillier com a cap de files. Piñera, no obstant això, va tornar a fer màgia i es va imposar amb nou punts de diferència.
Per al seu segon Govern, ha recuperat a alguns dels seus antics ministres. Cinc persones formen el seu cercle de confiança: Andrés Chadwick tornarà a Interior; Felipe Larraín recuperarà Hisenda; Cecilia Pérez exercirà una altra vegada de portaveu governamental; i Gonzalo Blumel s'ocuparà de les relacions amb el Congrés. Destaca entre tots el nou ministre d'Exteriors, Alfredo Moreno, a qui molts assenyalen com el seu hereu polític.
Un dels principals reptes de Piñera en aquesta segona etapa serà gestionar la nova configuració parlamentària. La reforma electoral ha acabat amb la polarització entre les forces tradicionals d'esquerra i dreta, la qual cosa obligarà a debatre i negociar per legislar, tot i que Chile Vamos --plataforma oficialista-- ostenta la majoria en ambdues càmeres.
ADÉU A BACHELET
L'altra cara d'aquest 11 de març és Bachelet. La presidenta s'acomiada del càrrec, com ja va fer el 2010, però aquesta vegada ho farà molt probablement de manera definitiva, entre altres raons, pel sabor agredolç amb el qual ha conclòs el seu segon mandat.
Bachelet va tancar el seu primer període amb un 80 per cent de popularitat, una xifra que va tenir el seu reflex en la comunitat internacional, que la va rescatar per exercir com a primera directora d'ONU Dones. Aquestes credencials van garantir el seu retorn a la Moneda el 2010. Tot augurava un nou període d'esplendor.
Però no va anar així. La dirigent socialista es va llançar al seu segon mandat amb una ambiciosa agenda de reformes que ha acaparat tots els seus esforços durant aquests últims quatre anys i que, malgrat això, no ha aconseguit culminar a causa de la fèrria oposició de l''establishment' xilè.
En el seu mandat, la legalització de l'avortament en els tres supòsits clàssics i de les unions civils entre homosexuals; una anhelada reforma educativa que ha imposat la gratuïtat en col·legis i universitats; una reforma tributària que ha augmentat els impostos a grans empreses; i una reforma electoral que ha desmantellat l'estructura 'pinochetista' que tancava als petits partits i als independents les portes del Congrés.
En el tinter s'ha quedat la reforma constitucional, promesa estrella en campanya electoral. Bachelet ha enviat aquesta mateixa setmana al Parlament el seu esborrany de la nova Carta Magna, que "estableix la inviolabilitat de la dignitat humana i el respecte i la protecció dels Drets Humans". "És un salt gegantesc que ens posa a l'altura dels països més desenvolupats del món", ha destacat.
Contra Bachelet ha jugat, sobretot, la mala marxa de l'economia. El seu creixement --en altres temps motiu d'orgull nacional pel denominat 'miracle xilè'-- s'ha ralentit, segons els crítics, per un descuit de les polítiques econòmiques a favor d'aquestes reformes. Alguns experts assenyalen, no obstant això, la caiguda del preu del coure, principal font d'ingressos de Xile.
Com a rematada, els casos de corrupció han esquitxat el seu Govern i fins i tot la seva família. El seu fill, Sebastián Dávalos, i la seva nora, Natalia Compagnon, han estat en el punt de mira de la Justícia per un suposat tracte de favor en la concessió d'un crèdit bancari. Encara que aquesta causa va ser desestimada, ara la Fiscalia ultima una altra contra el matrimoni per un presumpte delicte d'estafa.
UN CANVI MEMORABLE
Així, la cap d'Estat diu adéu amb un 39 per cent de popularitat i, segons ha denunciat en una de les seves últimes entrevistes, ho fa amb certa tristesa perquè, si bé hi ha hagut "moments durs", creu que ella i el seu equip han estat víctimes de "una crítica despietada" que gens ha tingut a veure amb el seu acompliment professional.
En la seva opinió, "hi ha hagut un biaix sexista i masclista" a l'hora de jutjar la seva tasca com a presidenta, encara que ha reconegut que el seu no és un cas aïllat: "No es jutja de la mateixa manera. El que en un home pot ser vist com a sensibilitat, en una dona pot ser vist com a feblesa". Ella ha optat per ser fidel a si mateixa: "El més important és que un sigui genuí".
Des de fora les coses es veuen d'una altra manera. L'enquesta que fa Ipsos a líders d'opinió d'Amèrica Llatina li concedeix un 69 per cent de popularitat i 'Forbes' l'assenyala com la dona més poderosa del subcontinent americà. L'ONU, per la seva banda, li guarda un seient a la Junta Consultiva d'Alt Nivell sobre Mediació.
En línia amb aquesta tendència, l'analista Manuel Antonio Garretón, consultat per BBC Món, afirma que el de Bachelet "ha estat el Govern més important que hi ha hagut a Xile" des de la restauració democràtica, no perquè és el millor, sinó perquè ha suposat un "salt" qualitatiu.
"Per a molta gent, Xile és un país millor", ha defensat Bachelet en el seu últim acte, que va tenir lloc el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. "Sé que no hem pogut fer-ho tot (...) Queda molt per caminar", ha reconegut i al mateix temps ha promès: "Des del meu lloc de ciutadana sàpiguen que seguiré caminant".
