MADRID, 16 nov. (EUROPA PRESS) -
Els xilens acudeixen aquest diumenge a votar en una primera volta de les eleccions presidencials amb fins a vuit candidats --amb l'aposta de l'oficialisme Jeannette Jara i l'ultradretà José Antonio Kast com a virtuals oponents en segona ronda--, així com per renovar la Cambra de diputats i la meitat del Senat.
Les d'aquest diumenge també estan marcades per un augment del cens, després que el Congrés establís en 2022 com a obligatori acudir a les urnes. Si en anteriors comicis s'estima que van participar entre set i vuit milions d'electors, des que es va establir la nova norma la xifra ha superat els tretze milions, com mostren les eleccions locals de 2024.
Segons la llei electoral, des de fa dues setmanes no hi ha sondejos a Xile, però sí debats televisats i diversos actes de campanya, la qual va tancar aquest dijous amb actes multitudinaris, com els de Jara i Kast, que van aprofitar per defensar els seus models i llançar algun que un altre atac al seu previsible gran rival en aquesta primera volta, per la qual tenen opcions dues més: Johannes Kaiser i Evelyn Matthei.
La papereta electoral està repleta de candidats de la dreta --algunes tradicionals com la de Matthei i unes altres com la que representa l'antivacunes Kaiser, que enalteix sense embuts la dictadura militar--, algun que un altre independent i entre tots ells Jara, ex-ministra de Treball fins a abril.
CANDIDATS
Jara, la primera militant del Partit Comunista a aspirar a governar el país, encapçala la candidatura Unitat per Xile després de guanyar clarament en les primàries de l'oficialisme, impulsada per la seva gestió al Govern de Gabriel Boric, on el seu paper va resultar clau per reduir la jornada laboral a 40 hores setmanals.
En aquesta segona volta que es dona per segura --fixada pel 14 de desembre--, Jara es toparia amb un d'aquests tres candidats de la dreta abans esmentats, davant dels quals no tindria gens que fer, segons les enquestes i el més que previsible crida entre les dretes a votar per qui sigui rival de l'ex-ministra.
A diferència de Jara, els candidats de la dreta no han passat per primàries, per la qual cosa aquesta primera ronda s'antulla una sort d'elles. El millor situat per a la segona volta és Kast, un vell conegut en aquest tipus de lides. Fins a tres vegades ha intentat l'ara candidat del Partit Republicà arribar a la Moneda.
Kast ha apostat en campanya per parlar d'economia, lluita contra la immigració irregular i inseguretat fins a convertir-ho en l'eix principal, obviant els punts de l'anomenada guerra cultural que tant van minvar les seves aspiracions passades. Un guant que sí ha agafat Kaiser, que aspira a ser el Javier Milei xilè.
Kaiser lidera el Partit Nacional Llibertari, una escissió de la formació de Kast, a qui arriba a retreure fins i tot haver-se moderat. S'autodefineix com a reaccionari, és un entusiasta de les armes i representa una ultradreta molt neoliberal en l'econòmic i conservadora socialment.
A Matthei, representant del conservadorisme clàssic i amb suports en el centre, li han penalitzat tant les seves relliscades --va justificar el cop d'Augusto Pinochet--, com l'embranzida de Kast i Kaiser, que li han obligat a defensar, per exemple, polítiques de mà dura contra la immigració per no perdre vots en la dreta.
HORITZÓ A la DRETA
Encara que Jara té possibilitats de guanyar en primera volta, per contra compta amb un escenari molt menys propicio al desembre. Malgrat haver estat un dels membres més destacats del gabinet de Boric, en una altra paradoxa, haver format part d'ell també li ha minvat a causa del desgasta del Govern.
No així les dretes, que han sabut capitalitzar els que han estat els grans reptes, gairebé des del principi, del Govern de Boric: la delinqüència, malgrat ser un dels països més segurs de la regió, i la immigració irregular.
A Xile viuen de manera irregular uns 337.000 estrangers, en la seva majoria de Veneçuela. La dreta no ha escatimat a l'hora de relacionar aquest tipus de migració amb la delinqüència, per la solució de la qual proposen mà dura, una dinàmica que es repeteix en tota la regió, ostatge d'una històrica i endèmica desigualtat.
Kast ha proposat la construcció de presons de màxima seguretat a l'estil Nayib Bukele a El Salvador, Matthei aposta per reforçar la presència de la Policia als carrers i Kaiser, a més de l'expulsió massiva d'estrangers, s'ha mostrat partidari de replicar polítiques de seguretat com les de Donald Trump, com el trasllat de criminals d'altres països condemnats a presons fora de territori xilè.
Jara també ha parlat d'inversions milionàries per reforçar la seguretat i les fronteres, si bé, igual que l'actual Govern, aposta per programes d'integració per a estrangers i ha insistit a apuntar cap a les finances del crim organitzat perseguint el blanqueig de capitals.
ELS CINC MILIONS DE 'OBLIGATS'
Aquestes són les primeres presidencials en les quals entre cinc i sis milions de xilens que no solien votar hauran de fer-ho sota pena de multes econòmiques, que oscil·len entre els 30 i els 100 euros, encara que existeixen excepcions, com a malaltia o discapacitat acreditada, o estar fos del país.
Des de la reforma aprovada pel Congrés en 2022, hi ha hagut quatre votacions i van anar tretze milions els qui van ficar la papereta en l'urna dels 15,6 milions que estan registrats de manera automàtica en el cens.
El perfil d'aquest nou votant encara no és clar, encara que imprevisible pel seu desinterès en política, derivaria cap a la dreta, segons algunes anàlisis que apunten al fet que va resultar clau per tombar la proposta constitucional de Boric i per a la clara victòria del partit de Kast en les eleccions al Consell Constitucional, l'òrgan que es va encarregar de discutir una nova proposta de la Carta Magna.
