Actualitzat 15/05/2021 13:17

Xile, un cas d'èxit: com la mobilització social es va materialitzar en una nova Constitució

Archivo - Arxiu - Un manifestant a la capital de Xile, Santiago, durant l'esclat social del 2019.
Sebastian Beltran Gaete/Agencia / DPA - Archivo

Els ciutadans acudeixen a les urnes aquest cap de setmana per elegir la composició de la Convenció Constituent

Ser la primera Carta Magna d'Amrica Llatina que redacta un equip paritari

MADRID, 15 maig (EUROPA PRESS) -

La ciutadania xilena est cridada aquest cap de setmana a les urnes per elegir la Convenció Constituent, que s'encarregar de redactar la nova Constitució del país. El procés va comenar el 18 d'octubre del 2019, quan el poble de Xile va sortir massivament als carrers per protestar per l'augment del preu del transport públic, unes protestes que es van mantenir constants durant diversos mesos i que van canalitzar el descontentament de la societat per la desigualtat.

Tot i que les mobilitzacions van comenar arran de la pujada del preu del transport públic, les demandes van escalar rpidament i un dels principals objectius era la redacció d'una nova Carta Magna, perqu la vigent en aquell moment tenia data de la dictadura d'Augusto Pinochet, que va caure al 1990. Segons explica l'encarregada de governabilitat del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Xile, Marcela Ríos, la redacció d'una nova Constitució feia temps que es discutia a Xile, tot i que mai no es va arribar a un acord en aquest sentit.

En primer lloc, cal entendre els antecedents del context xil abans de les mobilitzacions. Ríos, en una entrevista que ha concedit a Europa Press, explica que Xile mostrava una "deterioració" en la relació entre la política, les institucions formals de la democrcia i els ciutadans. "Hi havia una baixa confiana en els partits, una baixa confiana al Congrés, uns baixos nivells de participació electoral", enumera, i ha retiterat que la ciutadania s'havia "allunyat" de la democrcia.

No obstant aix, si alguna cosa destaca de la societat xilena és la desigualtat entre l'elit del país i els ciutadans. A Xile, on el 27 per cent de la riquesa est concentrada en l'1 per cent de la població, el malestar era creixent. Més si es té en compte que el país llatinoameric est considerat un miracle econmic per l'adopció de mesures neoliberals. "Hi havia una narrativa respecte al cas econmic que emmascarava tota la desigualtat i pobresa, per va explotar", resumeix la sotsdirectora regional de programes per a Amrica Llatina i el Carib d'Oxfam, Gloria García.

Tot i que l'explosió a la qual fa referncia García va comenar a l'octubre del 2019, es va estendre fins al mar del 2020, quan la pandmia de la covid-19 també va copejar el país llatinoameric. Al seu judici, la "perseverana" va ser un dels secrets de l'xit de les protestes a Xile. "No és normal que una població faci mobilitzacions sostingudes", comenta a Europa Press, amb la qual cosa marca una distncia entre el cas xil i les mobilitzacions en altres pasos de Llatinoamrica.

L'altra característica fonamental de la mobilització xilena és que la petició de la ciutadania era "molt específica", continua García, en allusió a la redacció d'una nova Constitució. "Altres moviments tenen una agenda variada", precisa, per aquest estava "centrat en la necessitat" de canviar la Carta Magna, tot i que comptés amb una "agenda addicional".

El Govern de Sebastián Piñera, que va declarar l'estat d'emergncia i un toc de queda per aturar les mobilitzacions, no va escoltar les demandes dels ciutadans en un primer moment. "Fonamentalment té els suport de les elits, que tenen capturat l'Estat i tots els privilegis", explica García, que també alludeix a les "fortes pressions" a les quals l'1 per cent més ric va sotmetre el president "perqu no escoltés". No obstant aix, Piñera va acabar cedint.

Esmenta també el paper de les forces de seguretat, especialment dels carrabiners, que han estat objecte d'anlisi i crítiques en aquest últim any, especialment pels possibles excessos que van cometre en les seves intervencions. L'Institut Nacional de Drets Humans (INDH) té registrades més de 2.500 denúncies i unes 3.000 víctimes per abusos entre l'octubre del 2019 i el mar del 2020.

"La repressió (de les protestes) sí és una constant a les Amriques", lamenta la sotsdirectora regional d'Oxfam, en recordar que aquestes forces estan "entrenades" per a la repressió i la contenció de les mobilitzacions. Així mateix, apunta que la delegació de responsabilitats tampoc ajuda en aquest sentit "perqu els individus de la fora pública no són individus, sinó que segueixen ordres" i "hi ha una descrrega gran de la responsabilitat".

Aquest cctel va desembocar en un acord entre la majoria dels partits polítics xilens per a la celebració d'un referndum per determinar si la ciutadania estava d'acord amb iniciar un procés constituent per redactar una nova Constitució i per determinar el mecanisme per a aquest procés. Fixat inicialment per al 26 d'abril del 2020 i ajornat fins al 25 d'octubre per la pandmia, el 78,2 per cent dels xilens van votar 'sí' a la nova Carta Magna, redactada per una convenció constituent, segons va elegir el 79 per cent.

Ríos destaca la inclinació de la ciutadania al procés constituent i exemplifica les seves paraules amb l'augment en la participació en el plebiscit, que va superar el 50 per cent per primera vegada des que Xile va aprovar el vot voluntari, i en el marc de la pandmia. L'experta, que considera que "el procés és la resposta institucional a una crisi social i política", creu que est aconseguint "generar una esperana i un reencantament amb la política formal". "És una finestra d'oportunitats per recompondre la relació, una relació trencada entre les elits i els ciutadans", resumeix.

LA COMPOSICIÓ DE LA CONVENCIÓ

Una de les característiques més rellevants de la composició de la Convenció és que ser paritria i garanteix 17 escons per als pobles originaris. Així, la nova Constitució de Xile ser la primera de Llatinoamrica que estar redactada per un equip format a parts iguals per homes i dones. També ser la primera vegada que els pobles indígenes "seuran a la taula" des que es va fundar la nació, apunta Ríos.

Per un dels rols més importants en la formació de la Convenció el jugaran els independents. L'encarregada de governabilitat del PNUD comenta que el contingut de la Constitució s'haur d'aprovar per un qurum de dos teros, que vol dir que es requereixen "majories molt altes". "Per tant, si hi ha una gran quantitat d'independents funcionar d'una manera totalment diferent", detalla, i destaca que "pot passar que les negociacions no siguin en bloc".

En aquest sentit, analistes que ha citat Radio Cooperativa vaticinen que la Convenció Constituent ser diversa "com mai abans" i que la dreta, grcies a la seva recent unitat, estar sobrerrepresentada i obtindr, almenys, un ter dels escons.

No obstant aix, "les innovacions en representació ja són molt importants", assenyala, i posa el focus en qu ja no importa qu es pensa, sinó també importa qui s'és. "Aquesta part de la representació generar un abans i un després en endavant", prediu.

Mentre, a parer de García, el fet que s'hagi incls el mateix nombre d'homes i de dones i membres de pobles originaris "ja constitueix una esperana diferent a altres constitucions que han escrit les elits". No obstant aix, la sotsdirectora regional d'Oxfam es mostra cautelosa amb el procés i demana "estar atents" al desenvolupament. "Altres (processos similars) a Bolívia o l'Equador no necessriament han garantit un canvi a un estat de coses noves millors", justifica.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés