Liberals i socialistes mantenen la incgnita sobre el seu vot
BRUSSELLES, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
La candidata dels líders de la UE a presidir la propera Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha ofert aquest dimarts més ambició en matria climtica, protecció social i paritat per provar de guanyar els últims suports necessaris entre els eurodiputats socialistes i liberals que li permetin superar l'examen del ple del Parlament Europeu i ser confirmada en el crrec.
"Vull que Europa sigui el primer continent amb neutralitat climtica", ha assegurat Von der Leyen durant el seu discurs d'obertura del debat de diverses hores a Estrasburg, després del qual l'Eurocambra decidir si aprova el nomenament.
Si l'aspirant alemanya fracassa, els Vint-i-vuit tindran un mes per presentar un candidat alternatiu per substituir Jean-Claude Juncker al capdavant de l'Executiu comunitari aquesta tardor.
Von der Leyen ha reiterat les grans línies del seu programa per als propers cinc anys, que ja va presentar en audincies individuals amb cada grup parlamentari en les darreres setmanes.
En l'intent per convncer els liberals i socialistes, que mantenen la incgnita sobre el seu vot, Von der Leyen s'ha declarat europesta convenuda i compromesa amb l'estat de dret, incls un mecanisme de vigilncia de les regles democrtiques en els estats membre que prevegi sancions contra els incomplidors.
"Qui vulgui reforar i ajudar Europa a créixer i florir, trobar en mi una lluitadora apassionada. Per qui pretengui afeblir-la, dividir-la o destruir els seus valors, trobar una ferotge oponent", ha avisat durant el seu discurs.
En matria climtica ha dit que treballar per elevar els objectius de reducció d'emissions contaminants de la Unió Europea, per "arribar al 50, si no al 55 per cent" d'aquí al 2030 i ha apuntat a la transformació del Banc Europeu d'Inversions en banc 'del clima', amb l'ambició de mobilitzar un bilió d'euros en inversions en una dcada.
La paritat ser una altra de les claus del seu govern, ha dit Von der Leyen, que ha proms un Executiu amb tants homes com dones. "Som la meitat, les dones volem la nostra part justa", ha proclamat per reivindicar la igualtat de sexes, abans de prometre que la violncia de gnere ser part de la llista de delictes reconeguts a la UE, la qual cosa facilitar la persecució i sanció transfronterera dels qui delinqueixin.
En aquesta línia, Von der Leyen ha recalcat que, si l'Eurocambra accepta la seva designació, es convertir en la primera dona a ocupar el mxim lloc executiu en les institucions europees, i seguir l'exemple de "pioneres" com la francesa Simone Veil, que fa 40 anys es va convertir en la primera dona a presidir el Parlament Europeu.
Fins ara, s'ha queixat, només un 20 per cent dels comissaris en la histria de la Comissió han estat dones, al mateix temps que s'ha comproms al fet que la meitat de les carteres de l'Executiva les rebin dones.
En matria d'immigració, Von der Leyen ha lamentat que el mar Mediterrani s'hagi convertit en una "frontera mortífera", ha assegurat que la UE "té el deure salvar vides", si bé ha circumscrit les seves propostes a les iniciatives que ja estan sobre la taula per que es mantenen bloquejades per les diferncies dels estats membre, com la reforma de la política d'asil, i aquelles que se sostenen en el refor de la frontera exterior, la cooperació amb tercers i la lluita contra les mfies.
Sobre el Brexit, Von der Leyen ha defensat l'acord de sortida negociat amb Londres, per s'ha mostrat oberta a una nova prrroga per tornar a endarrerir la sortida del Regne Unit, sempre que així ho vulguin els britnics i que la petició respongui a una bona raó.
