La lluita pels antics territoris de les FARC ha desencadenat una onada de violència que ha afectat els líders socials
MADRID, 24 nov. (EUROPA PRESS) -
El Govern i les FARC van aconseguir fa un any signar un acord de pau que ha silenciat les armes. La violència, no obstant això, segueix molt present en àmplies zones del territori colombià, sobretot en l'àmbit rural, on l'Estat sempre ha estat absent, i els grups armats que segueixen operant al país s'afanyen ara a ocupar els espais que ha deixat lliures la ja extinta guerrilla.
D'acord amb el Centre de Recursos per a l'Anàlisi de Conflictes, el procés de pau a Colòmbia ha evitat la mort d'unes 2.800 persones entre l'agost del 2016 i el juny del 2017. A més els desplaçaments forçats, la conseqüència del conflicte armat que més víctimes ha generat, "s'han reduït gradualment", segons ha explicat Olivier Longué, director general d'Acción contra el Hambre (ACH), en una trobada informativa.
Són dades esperançadores que assenyalen una tendència positiva, després de més de mig segle de combats, però alhora evidencien els "escassos efectes" que, segons Amnistia Internacional, ha tingut l'acord de pau en la vida dels colombians. "Encara queda molt per fer perquè el procés de pau suposi una diferència real", ha assegurat el secretari general d'AI, Salil Shetty.
En concret, el secretari general adjunt de les Nacions Unides per a Assumptes Polítics, Jeffrey Feltman, ha expressat, després de la seva recent visita a Colòmbia per comprovar l'estat del procés de pau, la preocupació de l'ONU per "la situació de seguretat a les antigues zones de conflicte, en particular, en aquelles que han estat deixades per les FARC en el curs de la seva transformació en un moviment polític".
Les FARC no només eren la principal guerrilla del país i d'Amèrica Llatina, sinó també --com insisteix a recordar l'expresident colombià Álvaro Uribe-- una organització dedicada a múltiples negocis criminals, com el narcotràfic. L'abandonament de la lluita armada ha deixat disponibles tots aquests tràfics il·lícits i ha obert una pugna pel seu control.
Un exemple d'aquest afany delictiu és que els cultius de coca es van disparar un 52 per cent el 2016, i han passat de 96.000 a 146.000 hectàrees, segons dades de l'ONU, i al llarg del 2017 han crescut fins a a 180.000 hectàrees, d'acord amb l'últim informe de l'Agència Antidrogues dels Estats Units. I tot malgrat que l'acord de pau es proposa eliminar les plantacions il·lícites, la meitat de manera forçosa i l'altra voluntària.
LÍDERS SOCIALS
El més "alarmant" per a les Nacions Unides és la matança de defensors dels Drets Humans i de líders socials, especialment entre les comunitats indígenes i afrodescendents, perquè són els que estan sobre el terreny, testifiquen aquests crims i denuncien la violència que segueix maltractant les poblacions rurals en ple procés de pau.
Ayuda en Acción afirma que "la persecució de defensors dels Drets Humans i els líders socials s'ha vist incrementada en un 30 per cent aquest any". Les Nacions Unides, per la seva banda, xifra en 78 els assassinats en aquests col·lectius, si bé adverteix que hi ha 13 casos més sota investigació que podrien acabar sumant-s'hi.
L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha destacat en un recent informe el cas de José Jair Cortés, un líder afrodescendent de la comunitat d'Alto Mira i Frontera, en el departament de Tumaco, que va ser assassinat el passat 17 d'octubre, malgrat que estava sota protecció per les reiterades amenaces de mort que havia rebut.
En aquesta regió colombiana, situada a la costa del Pacífic, "unes 1.500 persones s'han vist desplaçades el 2017 i moltes més han estat vivint sota confinament, la qual cosa 'de facto' vol dir que no poden accedir als seus cultius o a la pesca per cobrir les seves necessitats bàsiques", ha assenyalat William Spindler, portaveu d'ACNUR.
A Nariño, la violència va assolir tals cotes en el mes d'octubre que va obligar el president colombià, Juan Manuel Santos, a ordenar una "intervenció integral" del departament, la qual cosa s'ha traduït en el desplegament d'una força conjunta de 4.000 militars i 2.500 policies per garantir "el control territorial" per part de l'Estat.
EXGUERRILLERS
Una de les pitjors amenaces que planeja sobre l'acord de pau és la incertesa sobre la destinació dels 8.000 guerrillers de les FARC. Un de pocs, la cúpula, forma part del partit polític al qual ha donat pas el grup armat, però el gruix espera a les zones de concentració, ja desarmats, al fet que el Govern els prepari per poder guanyar-se la vida legalment, tal com estableix l'acord de pau.
El líder de les FARC, Rodrigo Londoño Echeverri, àlies 'Timochenko', ha revelat els darrers dies que en el primer any des de la signatura dels texts de l'Havana una trentena d'antics guerrillers han mort a mans dels grups paramilitars i les bandes criminals ('bacrim'), que estan aprofitant per venjar-se dels seus antics rivals ara que són vulnerables.
L'Alt Comissionat per a la Pau del Govern de Colòmbia, Rodrigo Rivera, ha reconegut que garantir la seguretat dels excombatents de les FARC, en un país que compta amb el precedent de l'extermini dels guerrillers desmobilitzats de l'M-19 durant els anys 90, és encara una tasca pendent.
"És urgent treballar (...) perquè, més enllà dels seus líders, que han estat ben protegits; més enllà del que han estat als espais territorials, on han estat protegits; per fora (de les zones de concentració), perquè ja tenen llibertat de moviment, puguin estar ben protegits", ha dit Rivera en una entrevista concedida a Europa Press.
IMPRIMIR RITME
"Si l'acord de pau fos veraç, no hi hauria grups armats a la nostra terra. El Govern arriba a un acord amb les FARC però què passa amb ELN i amb els paramilitars? El mateix Exèrcit, quan acudeix al territori, fa mal a la població indígena", planteja a Amnistia Internacional una víctima de desplaçament forçat en el departament de Chocó.
Per a les organitzacions humanitàries, la clau per frenar la violència és accelerar la implementació de l'acord de pau, que només s'ha completat en un 17 per cent, segons l'anàlisi duta a terme per l'Institut Kroc, legitimat per les parts per fer seguiment de l'acord signat a la capital cubana.
"Colòmbia es troba en una cruïlla", ha advertit AI. "El que haurien de fer les autoritats és garantir l'aplicació adequada de l'acord de pau, així com l'adopció de mesures addicionals que aconsegueixin que els altres grups guerrillers i paramilitars deixin d'aterrorizar la gent", ha reclamat l'ONG.
L'Institut Kroc ha alertat igualment que "no atendre aquests temes pot portar al bloqueig o al col·lapse de la pau". Si bé "la base és forta", "cal atendre els senyals d'alerta" per "solidificar els fonaments i començar a construir la casa de la pau".
L'Alt Comissionat ha promès "intensificar les tasques en aquelles àrees que s'adverteixen com a deficitàries" per "millorar el ritme i la qualitat de la implementació de l'acord". Rivera ha confiat que la pau acabarà sent una realitat a Colòmbia. "Sí, ho crec. Ja ha passat en el passat".
