MADRID, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -
El pròxim 19 d'abril es compliran dos anys de l'arribada de Nicolás Maduro a la presidència de Veneçuela, en substitució del difunt Hugo Chávez. Ha estat un període marcat per distanciaments periòdics amb el Govern de Mariano Rajoy i amb el seu partit, iniciats des de la jornada posterior a les eleccions que van donar la victòria a Maduro l'abril del 2013.
Maduro es va sentir profundament ofès quan el ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, no va reconèixer l'endemà dels comicis la seva victòria davant d'uns resultats ajustats que l'oposició qüestionava demanant un recompte de vots.
El president veneçolà va reaccionar cridant a consultes el seu ambaixador a Espanya, una eina enèrgica de protesta diplomàtica a la qual Maduro recorreria en ocasions posteriors. A la investidura de Maduro, Espanya no va enviar el Príncep d'Astúries, habitual en aquestes cites, sinó el president del Congrés, Jesús Posada.
Una posterior visita del ministre veneçolà d'Exteriors a Espanya va reconduir la situació momentàniament, ja que Maduro va tornar a criticar Espanya pels problemes que el president bolivià, Evo Morales, va tenir el juliol del 2013 per sobrevolar l'espai aeri de diversos països europeus, davant de la sospita que al seu avió s'hi amagués el filtrador de documents de l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, Edward Snowden.
Maduro va denunciar públicament que les autoritats espanyoles pretenien revisar l'avió de Morales i va dir que Veneçuela podria fer el mateix amb l'avió de Rajoy al seu territori per "veure si té droga o els euros que roben al poble espanyol". El president veneçolà va tornar a cridar a consultes el seu ambaixador a Espanya --i a d'altres països europeus-- en senyal de protesta.
Enmig d'aquests distanciaments, el PP va mantenir el seu suport a l'oposició veneçolana i el seu qüestionament als resultats de les eleccions del 2013, i va denunciar en reiterades ocasions que el candidat oficialista, Nicolás Maduro, va abusar dels mitjans de comunicació públics durant la campanya i precampanya.
Després van arribar les protestes estudiantils contra Maduro el febrer del 2014, que van degenerar en uns disturbis que el Govern central va atribuir a un intent de cop d'Estat orquestrat pels EUA i en el qual van morir unes 40 persones.
El Govern espanyol va mantenir durant els primers mesos un perfil baix, amb crides generals al cessament de la violència i al diàleg entre les parts, i va decidir suspendre la venda de material antiavalots a les forces de seguretat veneçolanes.
FI DEL PERFIL BAIX
L'octubre del 2014 Rajoy va rebre a Madrid Lilian Tintori, la dona del líder opositor Leopoldo López, empresonat després que el Govern de Maduro l'acusés de ser l'instigador de les protestes del febrer.
Tot i que Rajoy va rebre Tintori a la seu del PP i no a la Moncloa per deixar clar que aquesta trobada la mantenia més com a president del partit que com a cap d'Estat, Maduro va interpretar com una "ingerència" en els assumptes interns del seu país que Rajoy demanés l'alliberament de López.
Una vegada més --la tercera-- el president veneçolà va cridar a consultes el seu ambaixador a Espanya, Mario Isea, al qual va mantenir quatre mesos fora de la seva plaça. En aquest període, els exabruptes de Maduro en relació amb Espanya se succeïen periòdicament, cosa que va obligar el Govern espanyol a protestar per aquestes sortides de to.
Així va passar, per exemple, quan Maduro va responsabilitzar l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar, de la mort de més d'un milió d'iraquianes com a conseqüència de la invasió del país àrab per part dels Estats Units i els seus aliats. Espanya va respondre convocant l'encarregat de negocis de l'Ambaixada veneçolana, davant de l'absència de l'ambaixador, per presentar la seva queixa.
La detenció el febrer passat de l'alcalde de Caracas, el també opositor Antonio Ledezma, va obligar un altre cop el Govern espanyol a pronunciar-se i demanar a l'Executiu de Maduro "un comportament d'acord amb un Estat de Dret".
Rajoy va rebre també la dona de Ledezma, Mitzy Capriles, durant la seva visita a Espanya el març passat. Maduro la va qualificar "franquista".
REPROVACIÓ DEL CONGRÉS
L'últim distanciament l'ha provocat la proposició no de llei aprovada aquest dimarts pel Congrés espanyol, a iniciativa del PP i amb els vots a favor de PSOE, UPyD, CiU i PNB. El text reprova el Govern de Maduro per la detenció de líders de l'oposició i en demana la posada en llibertat.
Maduro ha reaccionat qualificant de "racista" Rajoy i ha amenaçat amb noves mesures contra Espanya. "Vostès s'ho van buscar. Per via diplomàtica vaig alertar durant mesos el president Rajoy i les Corts d'Espanya", ha assegurat. "Si no saben mantenir un respecte mínim s'ha acabat", ha dit aquest dimarts a la nit al seu programa de televisió.
En protesta per les paraules de Maduro, Espanya ha convocat aquest dimecres l'ambaixador de Veneçuela, Mario Isea, a qui ha advertit que les últimes "declaracions, insults i amenaces proferides pel president (Nicolás) Maduro contra Espanya" són "intolerables".
