Actualitzat 06/12/2020 15:58 CET

Veneçuela elegeix una Assemblea Nacional

Manifestante con la bandera de Venezuela en Caracas (Imagen de archivo)
GETTY IMAGES / EDILZON GAMEZ

Amb el gruix de l'oposició que aposta pel boicot, Maduro ha dit que si perd el chavisme, ell deixarà la Presidència

MADRID, 6 des. (EUROPA PRESS) -

Els veneçolans estan cridats aquest diumenge a elegir la nova Assemblea Nacional que prendrà el relleu de la que des de 2015 va encapçalar l'oposició i el 'chavisme' va privar de poders, unes eleccions que els partits principals opositors volen boicotejar i que la comunitat internacional, amb els Estats Units i la UE al capdavant, ja han deixat clar que no es reconeixeran.

Malgrat les crides a ajornar la cita a les urnes i donar més marge a un possible diàleg entre Govern i oposició per treure Veneçuela de la greu crisi en tots els àmbits en què està sumida, el president Nicolás Maduro s'ha mantingut ferm en la seva defensa de la data del 6 de desembre, perquè així ho marca la Constitució i no respectar-ho seria infringir-la.

De res han servit els esforços d'interlocució de la UE i la via oberta a una possible solució a la crisi plantejada al setembre per l'opositor i antic candidat presidencial Henrique Capriles, qui va protagonitzar un sonat allunyament del nucli dur de l'oposició perquè no va rebutjar la celebració dels comicis però va apostar per un ajornament que permetés la seva celebració amb garanties i en presència d'observadors internacionals.

Així les coses, els més de 20,7 milions de veneçolans registrats aquesta vegada hauran d'elegir els 277 integrants que tindrà la nova Assemblea Nacional, dels quals el 52 per cent s'elegiran mitjançant el sistema proporcional (144 diputats) i un 48 per cent (133 diputats) mitjançant el sistema nominal. En total, hi ha més de 14.000 candidatures de més de cent partits.

Entre aquests partits no hi haurà els principals d'oposició aglutinats entorn de l'actual president de l'Assemblea Nacional, Juan Guaidó, a qui bona part de la comunitat internacional reconeix com a president legítim del país des que al gener del 2019 es va autoproclamar president encarregat de Veneçuela i es marqués com a objectiu posar fi a la "usurpació" de Maduro de la Presidència.

BOICOT OPOSITOR

L'oposició ha apostat pel boicot electoral, ha denunciat que les eleccions no compten amb les garanties per ser lliures, democràtiques i justes perquè el 'chavisme' és el que controla tots els òrgans de l'Estat, inclòs el Consell Nacional Electoral (CNE), encarregat d'organitzar aquestes eleccions.

La seva tesi ha rebut el suport dels seus principals aliats en aquests gairebé dos anys, com els Estats Units, primer país que el va reconèixer, però també la Unió Europea, Espanya inclosa, així com altres socis regionals, que ja han deixat clar que no podran reconèixer el resultat d'unes eleccions que no consideren que compleixen amb les garanties requerides.

Tot i que sí hi haurà presència opositora, fet que el Govern ha aprofitat per defensar la legitimitat de les eleccions, serà minoritària. Així, a les eleccions es presenten alguns petits partits, com el que lidera Henri Falcón, qui va abandonar les files chavistes per ser candidat presidencial a les eleccions del 2018 i encapçala ara Avançada Progressista.

Aquest partit, juntament amb Canviem, El Canvi, Acció Democràtica i COPEI han conformat la coalició opositora Aliança Democràtica de cara a aquestes eleccions. En el cas d'Acció Democràtica i COPEI són dos partits històrics de l'oposició veneçolana que va intervenit el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), com Volundad Popular --el partit de Guaidó i Leopoldo López-- i Primer Justícia per instal·lar al capdavant dirigents menys crítics amb el Govern.

També s'ha format una altra coalició opositora, Aliança Veneçuela Unida, entorn de la figura de Luis Parra, a qui els diputats chavistes van elegir el gener passat com a president de l'Assemblea Nacional en substitució de Guaidó, cosa que va provocar una bicefalia, perquè els parlamentaris opositors el van ratificar.

MADURO ACCEPTA EL REPTE

Això deixa oberta la via a una contundent victòria del Gran Pol Patriòtic (GPP) que aglutina totes les forces chavistes, començant pel Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). Conscient d'això, Maduro va enviar un missatge aquest dimarts en què es deixa entreveure que a priori sap que compta amb totes les de guanyar.

"Deixo el meu destí en mans del poble de Veneçuela. Si torna a guanyar l'oposició a l'Assemblea Nacional, me'n vaig de la Presidència, jo no em quedaré més aquí", va assegurar. El president va dir que com a "guerrer" que és, està disposat a acceptar el "repte" que li ha plantejat l'oposició, que sosté que les eleccions són un plebiscit sobre el mandatari.

El context en què se celebren aquestes eleccions, enmig del boicot opositor i d'una pandèmia, fa augurar que la participació serà especialment baixa, cosa que fins ara sempre ha beneficiat el chavisme.

SITUACIÓ HUMANITÀRIA

Els veneçolans estan fastiguejats amb la greu crisi econòmica i humanitària que atravessa el país que ha fet que 7 milions de persones necessitin ajuda a Veneçuela i en els últims anys ha fet que més de 5,4 milions de persona hagin abandonat el país.

Les mesures per contenir la pandèmia "han tingut un seriós impacte en l'economia, els mitjans de vida i l'alimentació de la població", assenyala a Europa Press el cap de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCHA) al país, Samir Elhawary.

Al mateix temps, uns 136.000 veneçolans han tornat "a causa de la pèrdua dels seus ingressos, desallotjaments i els creixents signes de xenofòbia als països veïns", si bé continuen sortint, tot i que el tancament de fronteres els obliga ara a recórrer a passos il·legals i els deixa més exposats, precisa.

Des del 2019, l'ONU ha intensificat la seva presència a Veneçuela i ha basat la seva assistència en "les necessitats de la població i donar prioritat als casos més urgents sense discriminació per motius de nacionalitat, raça, sexe, creences religioses, classes socials o opinions polítiques", per aquest motiu la petició d'Elhawary de cara a aquestes eleccions és que "no es polititzi l'assistència humanitària", cosa que ha passat amb anterioritat.

"El finançament insuficient continua sent el repte més important" a l'hora de brindar assistència a Veneçuela, reconeix Elhawary, que apel·la als donants a donar suport urgentment a la petició de fons per al país, que només està finançada al 20 per cent.

Igualment, afegeix, és necessari més accés humanitari, "especialment de les ONG nacionals i internacionals, perquè puguin exercir un paper més important i assistir els més vulnerables". "Això passa per mitigar els impediments logístics a causa de la falta de combustible i serveis bàsics i les limitacions administratives que afecten l'entrada de personal humanitari i subministraments al país".

Veneçuela atravessa també a "una crisi sense precedents" de Drets Humans, destaca la directora d'Amnistia Internacional a les Amèriques, Erika Guevara Rosas, en declaracions a Europa Press. L'ONG ha continuat rebent "denúncies d'execucions extrajudicials, ús excessiu de la força i atacs als qui criticaven polítiques governamentals", als qui a més s'ha sotmès "a judicis injusts i detencions arbitràries".

També continua "la pràctica de tortura i altres maltractaments i la desaparició forçada de persones detingudes arbitràriament", precisa, i ha assegurat que Amnistia està compromesa a continuar contribuint al fet que els "mecanismes internacionals d'escrutini i justícia", com la missió de l'ONU que va concloure que s'han comès possibles crims de lesa humanitat o el Tribunal Penal Internacional (TPI), "no abandonin les víctimes a Veneçuela i ofereixin esperança perquè hi hagi rendició de comptes en un futur proper".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés