MADRID/ROMA, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc compleix aquest divendres 13 de març dos anys al capdavant del Pontificat que han estat marcats per la seva "empenta", el seu caràcter "reformador", el seu "impuls evangèlic" i les seves "denúncies a la cultura de l'excusa", segons destaquen els experts consultats per Europa Press.
Així, el professor del Centre Teològic de Zamora, Emilio José Justo, subratlla el seu "impuls evangèlic" i "la reacció del món" davant dels seus gestos.
Segons necessita, el papa trasllada el missatge de l'Església "de manera directa, clara i plana" i, segons la seva opinió, el que està arribant més a la gent són "els seus gestos concrets", com els viatges que fa "pensats des d'aquesta recerca de les perifèries, de les minories, dels que més pateixen".
Sobre les reformes que està portant a terme, Justo considera que l'Església, en el fons, "sempre està en reforma" i ha precisat que Francesc "pretén la renovació de les persones" tot i que també ha fet una crida dins de l'Església a "viure més units a Jesucrist" i a "revisar les estructures".
Per a aquest expert en Teologia, aquests dos anys del papa Francesc demostren una "continuïtat total" amb els seus predecessors, tot i que admet que el que canvia és "la forma de ser", que en el cas de Bergoglio es caracteritza per la seva "espontaneïtat i els gestos que normalitzen o dessacralitzen la figura del papa".
Per la seva banda, la catedràtica de Dret Eclesiàstic de l'Estat de la Universitat de La Rioja, Ana Vega, ha apuntat a Europa Press que el que més destacaria és "l'empenta" de Francesc "per assumir les reformes de la Cúria" així com per abordar el desafiament pastoral de la família i el matrimoni amb el Sínode, que es reprendrà l'octubre del 2015.
"Són dos temes altament sensibles dins i fora de l'Església i amb posicions trobades. Aquest papa ha aconseguit sintonitzar molt bé amb les preocupacions del carrer, potser per la seva experiència pastoral, crec que li passava també a Joan Pau II", ha remarcat.
EL MASCLISME, PROBLEMA PER A LA FAMÍLIA
Concretament, sobre les respostes al qüestionari enviat pel papa als bisbes de tot el món per preparar el Sínode, Vega afirma que el tema dels divorciats que s'han tornat a casar es reflectia com un problema a Europa, però destaca que també se subratllaven altres problemes per a la família com "el masclisme", sobretot, en les respostes procedents de l'Amèrica Llatina i una part d'Àfrica.
A més, sobre la forma de governar del Pontífex, la catedràtica destaca com Bergoglio ha recollit els parers dels cardenals per dissenyar el full de ruta del seu govern i com ha buscat una "pluralitat d'origen" a l'hora de crear nous cardenals. Segons la seva opinió, l'"escèptica Europa ja no serveix d'estàndard" a l'Església enfront d'altres racons com "una puixant" Amèrica Llatina o Àfrica.
Alhora, Vega aplaudeix la reivindicació que ha fet el papa Francesc perquè la dona tingui més protagonisme a l'Església i destaca que Bergoglio s'ha adonat que si la dona no és present en els òrgans de presa de decisió, aquest "geni femení" i aquesta "humanització" es "perd".
Tot i això, l'experta considera que centrar el debat de la promoció de les dones en la possibilitat que siguin ordenades capellans és "un empobriment de la visió del problema". "La dona té molt per aportar en totes les decisions de l'Església", insisteix.
"AMB LA FORÇA DEL COR"
Mentrestant, el professor de la Universitat de la Santa Croce, Robert A. Gahl, ha destacat com l'aspecte més rellevant dels dos anys de pontificat de Francesc la seva defensa "dels febles i els vulnerables".
"En la seva crida a incorporar les perifèries i els exclosos per l'economia de mercat, en la seva denúncia de la cultura de l'excusa, en la seva crítica a la colonització ideològica i sobretot amb la seva crida a la conversió per trobar la misericòrdia de Jesús, Bergoglio defensa i protegeix a tots, especialment els més exposats al poder humà", ha asseverat.
Segons la seva opinió, els cardenals van buscar al Conclave de fa dos anys un Pontífex "reformador, capaç de governar l'Església d'acord a la seva missió evangelitzadora".
Alhora, A. Gahl destaca que Francisco ha aconseguit "sorprendre a tots amb la seva creativitat" en reformar l'Església no a través dels instruments propis "de la política o dels negocis" sinó "amb la força del cor".
En aquest sentit, apunta que Francesc "ha estat capaç de fer percebre a tots l'Església catòlica com una mare fundada per Jesús, també a aquells que la veien des d'una òptica d'embull polític i poder" i ha afegit que un dels seus trets més característics ha estat la seva capacitat de "motivar la gent perquè es confessi també a través del seu exemple personal".
A més A. Gahl creu que s'ha produït una "continuïtat clara" entre els pontificats de Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI però afegint "novetats incisives".
