Espanya ha rebut 14.600, un 167 % més, però només l'1,2% del total de noves arribades
MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
Els països de la Unió Europea van rebre el 2015 més d'1,2 milions de refugiats a la recerca d'asil, una xifra rècord que duplica la registrada l'any anterior, i en què Finlàndia el primer lloc de la llista amb un increment del 822 % en nombre d'arribades, d'acord amb un informe publicat per l'agència d'estadístiques Eurostat.
Alemanya, tot i això, és el país que ha assumit una major quota d'arribades, amb un 32,5 % de sol·licitants durant 2015, molt per davant de països com Hongria (13,9 %) o Suècia (12,4 %)
Pel que a Espanya, el país ha rebut el 2015 14.600 sol·licitants, un increment bastant destacat del 167 % respecte al 2014 (5.460 peticionaris). Amb tot, la seva quota dins del total de la UE no excedeix l'1,2 %.
GAIREBÉ UN DE CADA TRES PETICIONARIS PROCEDEIX DE SÍRIA
Síria és, una altra vegada el 2015, el país del qual procedeixen la majoria dels peticionaris d'asil amb 362.800 persones, la meitat de les quals s'han registrat a Alemanya.
Els afganesos conformen la segona ciutadania per nombre de sol·licitants: un total de 178.230, dels quals la meitat es van repartir entre Hongria i Suècia.
El tercer país en nombre de sol·licitants és l'Iraq, amb 121.500 sol·licitants que conformen un 10 % del total rebut per la Unió Europea.
FINLÀNDIA, DALT DE LA LLISTA
El flux de refugiats a Finlàndia ha augmentat al 822 %, que és el major índex d'entre tots els països de la Unió Europea, segons l'informe.
Segons el document, 32.150 refugiats van arribar al país nòrdic el 2015, mentre que el 2014 el número va arribar a 3.490.
L'informe assenyala també que Hongria és el país europeu que va registrar el major nombre de peticionaris d'asil per cada milió d'habitants, 17.699 persones.
A més, s'indica que Alemanya va acollir el 2015 441.800 refugiats, mentre que el 2014, 172.945. Així doncs, la xifra ha augmentat al 155 %.
Entre els països que van rebre el major nombre de refugiats l'any passat hi figuren també Hongria (més de 174.000) i Suècia (més de 156.000), mentre que Lituània, Eslovènia i Eslovàquia van acollir unes 300 persones cadascun.
