BRUSSEL·LES, 20 juny (EUROPA PRESS) -
La Unió Europea veu "indicis" que Israel viola les seves obligacions de Drets Humans en el marc de l'Acord d'Associació que regeix les relacions entre tots dos, segons l'informe elaborat per l'Alta Representant de la UE per a la Política Exterior, Kaja Kallas, i lliurat aquest divendres als Estats membres sobre la situació a Gaza.
L'avaluació del Servei d'Acció Exterior de la UE és que Israel incompleix la clàusula dels Drets Humans, en contradicció amb les salvaguardes que conté l'acord, que estableix que les relacions entre la UE i Israel "es basaran en el respecte dels drets humans i dels principis democràtics" i constitueixen un "element essencial" de present acord.
"Sobre la base de les avaluacions realitzades per les institucions internacionals independents, existeixen indicis que Israel incompliria les seves obligacions en matèria de Drets Humans en virtut de l'article 2 de l'Acord d'Associació UE-Israel", ha conclòs l'informe al qual ha tingut accés Europa Press.
Aquest informe se centra en la situació a Gaza i Cisjordània en l'ofensiva israeliana després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i recopila informació de les organitzacions internacionals sobre el terreny com la Cort Internacional de Justícia (CIJ) o l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH).
POSSIBLE UTILITZACIÓ DE LA GANA COM A ARMA DE GUERRA
Entre altres conclusions, l'anàlisi de la UE indica que les restriccions d'aliments, medicines o equips mèdics a la Franja afecta tota la població, per la qual cosa el bloqueig representa un "càstig col·lectiu" i també "podria suposar l'utilització de la gana com a arma de guerra".
El bloqueig israelià a Gaza posa en risc la distribució de béns i serveis bàsics a la Franja, recalca l'informe, que apunta que Israel viola les seves obligacions internacionals per garantir el dret a aliment, aigua i sanitat.
Sobre l'ofensiva israeliana contra la Franja, els actors sobre el terreny apunten a un "nivell sense precedents" de morts civils, de les quals un 44% són menors. Això és una "conseqüència directa de l'incompliment de l'Exèrcit israelià amb els principis fonamentals del Dret Internacional Humanitari".
Respecte els atacs a hospitals, l'informe diu que són "sistemàtics" i representen un ampli ventall de violacions de drets, entre ells el dret a la vida i a l'accés a sanitat, aliment i aigua.
Dels desplaçaments forçosos a la Franja, apunta que el 90% de la població gaziana s'ha vist obligada a deixar casa seva una o diverses vegades a causa de l'ofensiva militar israeliana, i sobre els atacs a periodistes incideix que hi ha un alt balanç de morts, "possiblement com a resultat de ser objectiu directe" d'atacs.
L'informe mandatat a Kallas per part dels 27 serà la referència en la reunió de ministres d'Exteriors de la UE el dilluns sobre els propers passos a donar davant Tel Aviv, tot i que queda descartat que es prenguin represàlies i es plantegi trencar l'Acord d'Associació.
L'ofensiva d'Israel, llançada després dels atacs executats per Hamás i altres faccions palestines el 7 d'octubre de 2023 --que van deixar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats, segons el Govern israelià--, ha causat fins avui més de 55.700 morts i 130.000 ferits, tal com han denunciat les autoritats de l'enclavament palestí, controlades per Hamás, si bé es tem que la xifra sigui superior.