Publicat 01/02/2020 11:39CET

La UE i el Regne Unit comencen un nou compte enrere per pactar el futur abans que acabi l'any

Arrien la bandera britànica a la seu de la Unió Europea.
Dario Pignatelli/EU Council/dpa

BRUSSEL·LES, 1 febr. (EUROPA PRESS) -

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea marca l'inici d'un nou compte enrere per negociar en uns onze mesos les bases de la relació futura, abans que el 31 de desembre expiri el període de transició i britànics i europeus s'enfrontin una altra vegada al "precipici" si per llavors no han aconseguit un acord.

Mentrestant, el Regne Unit haurà perdut la seva veu i el seu vot en la presa de decisions comunes perquè ja no és un estat membre, però continuarà sotmès als estàndards europeus i a les decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) almenys fins que acabi l'any.

A canvi, ni els ciutadans ni les empreses notaran canvis immediats perquè el Regne Unit continuarà tenint accés al mercat únic i a la unió duanera mentre duri la transició, per la qual cosa podran moure's amb llibertat i sense controls mentre s'adapten progressivament a la nova situació.

L'absència britànica es va començar a notar a Brussel·les fa ja mesos, quan Londres va decidir no presentar cap candidat britànic a ocupar una cartera al nou Col·legi de Comissaris i va parar d'enviar representants a les reunions mensuals de ministres europeus.

Ara el seu primer ministre tampoc podrà participar en les cimeres de líders, els seus 73 eurodiputats han hagut d'abandonar els seus escons a l'Eurocambra --tot i que tindran una setmana més per buidar les seves oficines-- i els tres jutges britànics al TUE han deixat el seu lloc amb el Brexit.

"Volem la millor aliança possible amb el Regne Unit, però és evident que sempre serà diferent. Pertànyer a la Unió Europea compta, la Unió fa la força", va avisar divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en un discurs compartit amb el president del Parlament europeu, David Sassoli, i el president del Consell europeu, Charles Michel.

En una compareixença conjunta en l'únic acte a Brussel·les per marcar la data del divorci --evitant tota solemnitat en el primer adéu de la història de la UE a un dels seus estats membres--, Von der Leyen, Sassoli i Michel van apostar per un "trenc de l'alba" d'unitat i lideratge per a la UE, al mateix temps que van estirar la mà a Londres per a una associació tant ambiciosa com compromesa.

"La nostra experiència ens ha mostrat que la fortalesa no resideix en un esplèndid aïllament sinó en la nostra Unió extraordinària", va dir Von der Leyen, en apuntar que el futur no només estarà marcat per les negociacions post-Brexit, sinó també per l'ambició europea d'estar al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic i de la transformació digital.

UN MES ENCARA PER COMENÇAR A NEGOCIAR

Brussel·les presentarà aquest mateix dilluns, 3 de febrer, la seva proposta de negociació basada en els interessos comuns i en les línies vermelles marcades per les capitals, amb l'objectiu que els vint-i-set perfilin el document en les setmanes següents i ho aprovin el 25 de febrer en una reunió de ministres ordinària.

També el Govern britànic presentarà en els propers dies les claus de la seva posició negociadora, tot i que Boris Johnson ha dit ja que aspira a tancar un acord de lliure comerç abans que acabi l'any perquè es nega a contemplar tota opció de pròrroga per ajornar la transició.

Així les coses, les negociacions no podran començar formalment fins l'1 de març i ho faran amb una desena de taules sectorials que es convocaran cada tres setmanes aproximadament, segons han avançat fonts comunitàries.

És un procés molt complex que en els càlculs més optimistes --i improbables-- hauria de portar a un acord en el mes d'octubre perquè sigui possible la seva tramitació a temps per entrar en vigor quan expiri la transició al desembre.

L'objectiu europeu és un acord que abordi la relació econòmica i comercial, però també la cooperació en matèria de seguretat i defensa i que asseguri la governança del pacte. Brussel·les ja ha dit que és possible un acord comercial sense quotes ni aranzels però només si hi ha garanties que també es reduiran a zero les pràctiques deslleials.

Els europeus temen que el Regne Unit aprofiti aquesta ruptura per allunyar-se dels estàndards europeus en matèria social, fiscal i mediambiental i comenci una competència deslleial o es converteixi en paradís fiscal a les portes de la UE. Per això els missatges de la UE incideixen en les garanties que exigiran a la part britànica que respectaran el principi d'igualtat de condicions.

Entre les claus que la UE vol resoldre al més aviat possible està l'accés a les aigües britàniques per a la flota comunitària, cosa al que Londres es resisteix però Brussel·les vol vincular al comerç de productes pesquers, i els serveis financers.

"Els terminis són molt ajustats. L'acord ha de concloure's al desembre del 2020 i això deixa molt poc temps. Però si no som capaços de fer-ho estarem una altra vegada a la vora del precipici", va alertar al desembre Von der Leyen en un debat al ple del Parlament europeu.

La cap de l'executiu comunitari va apuntar ja llavors que és poc realista pensar que l'acord estarà conclòs a temps pel que s'haurà de prorrogar la transició --i demanar aquest ajornament abans de juliol-- o bé assumir que les parts hauran d'escollir què és el més urgent i centrar els seus esforços a pactar només aquests capítols abans de desembre.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés