Publicat 11/02/2015 10:05

L'Eurogrup i Grècia buscaran aquest dimecres acostar postures sobre el futur del rescat i el deute grec

Alexis Tsipras
EUROPEAN LEFT/EP

Varoufakis té previst presentar als seus socis la seva proposta d'acord "pont" fins al setembre

BRUSSEL·LES, 11 febr. (EUROPA PRESS) -

Els ministres d'Economia de l'eurozona tractaran aquest dimecres d'acostar postures amb Grècia sobre el futur del rescat i el deute grec, tot i que les perspectives d'un acord són "baixes" per les grans diferències entre les dues parts. Mentre que el nou Govern de Syriza vol posar fi a l'austeritat i alleugerir el seu deute, la UE li exigeix respectar els compromisos.

El nou ministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, té previst presentar als seus socis una proposta de compromís, que consisteix en un "programa pont" de sis mesos que duraria des de l'1 de març fins al 31 d'agost per donar-se més temps per negociar. Legalment, seria una nova pròrroga de l'actual rescat, però el memoràndum se substituiria per un nou text amb els compromisos que assumeix Atenes, segons informa la premsa grega.

En concret, el nou Govern grec vol rebutjar el 30% de les mesures contingudes en el memoràndum d'entesa del rescat grec considerades incompatibles amb el programa de Syriza i substituir-les per 10 noves reformes estructurals que Atenes pactaria amb l'OCDE. A més, reclama relaxar l'objectiu de superàvit primari (sense comptar els interessos del deute) fins a l'1,5% del PIB, en lloc d'entre el 3% i el 4,5% vigent, així com alleugerir el deute mitjançant un canvi de bons.

Pel que fa al finançament, el pla reclama que s'autoritzi Grècia a augmentar en fins a 8.000 milions d'euros el límit d'emissions de lletres del Tresor, actualment fixat en 15.000 milions. Varoufakis demana, a més, al Banc Central Europeu (BCE) que desemborsi a Atenes de seguida els 1.900 milions d'euros de beneficis obtinguts de la compra de deute grec el 2010. Atenes no descarta a més utilitzar la resta dels 7.000 milions d'euros de l'actual rescat (els 1.900 milions del BCE, 1.800 milions de la UE i la resta del Fons Monetari Internacional) i fins i tot una reserva de 10.000 milions per a la banca que no s'ha utilitzat.

L'acord sobre aquestes mesures permetria el BCE seguir donant liquiditat a la banca grega amb normalitat a partir de l'1 de març. El control de l'aplicació de les reformes no el portaria a terme la troica, sinó que se n'encarregarien per separat la Comissió i l'FMI i, en territori "neutral", possiblement Brussel·les o París.

Tot i això, totes aquestes propostes han estat acollides amb fredor durant la gira de capitals que el ministre grec va fer la setmana passada, en particular a Alemanya. El president de la Comissió, Jean Claude Juncker, ja ha avisat que l'Eurogrup no acceptarà sense més totes les exigències d'Atenes. Juncker va mantenir contactes "molt intensos" amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, el passat dimarts a la tarda, que no van ser "gaire fructífers", segons la portaveu de la Comissió, Mina Adreeva.

"De moment, tenim expectatives baixes que es pugui arribar a acords definitius aquest dimecres o en el Consell Europeu" que se celebra aquest dijous, ha assenyalat la portaveu. Per a Brussel·les, l'objectiu és aconseguir algun tipus de compromís en la següent reunió de l'Eurogrup programada per al 16 de febrer, de manera que pugui ser ratificat pels parlaments dels països que així ho requereixin abans que venci l'actual rescat, el 28 de febrer.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés