Berlín pot excloure els europeus que no desenvolupin una activitat econòmica i no disposin de recursos suficients
BRUSSEL·LES, 11 Nov. (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimarts que Alemanya denegui ajudes socials a ciutadans d'altres Estats membre de la UE que viatgen al país amb l'únic objectiu de buscar feina o de beneficiar-se d'aquestes prestacions.
"Un Estat membre ha de tenir la possibilitat de denegar les prestacions socials a ciutadans de la Unió que no desenvolupin una activitat econòmica i que exerceixin la seva llibertat de circulació amb l'únic objectiu de percebre l'ajuda social d'un altre Estat membre quan no disposen de recursos suficients per optar al dret de residència", assegura la sentència.
A Alemanya, els demandants de feina necessitats d'assistència poden sol·licitar l'assegurança bàsica amb la fi, entre d'altres coses, de garantir la seva subsistència. Tot i això, segons el dret alemany, els qui es desplacin a Alemanya amb l'únic objectiu de beneficiar-se d'aquestes prestacions o de buscar treball queden exclosos. L'objectiu és evitar que Berlín hagi de suportar una càrrega excessiva per les prestacions socials.
La sentència del TJUE respon a un litigi entre una ciutadana de nacionalitat romanesa i el seu fill i l'administració alemanya, que els va denegar aquesta assegurança bàsica. La ciutadana en qüestió viu des de fa uns quants anys a Leipzig a l'apartament d'una germana que la manté. No té qualificació professional ni ha exercit cap activitat ni a Alemanya ni a Romania. Segons les autoritats alemanyes, no va entrar al país per buscar treball i no s'esforça per trobar feina.
En la seva sentència d'aquest dimarts, el Tribunal ressalta que, segons la directiva que regula el dret a la lliure circulació dels ciutadans de la UE, l'Estat membre d'acollida no està obligat a concedir prestacions d'assistència social durant els tres primers mesos de residència. Quan el període de residència és superior a tres mesos però inferior a cinc anys (com el present assumpte), la norma condiciona el dret de residència que les persones que no exerceixen una activitat econòmica disposin de recursos propis suficients.
La directiva pretén, assenyala la sentència, "impedir d'aquesta manera que els ciutadans de la Unió que no exerceixin una activitat econòmica utilitzin el sistema assistencial de l'Estat membre d'acollida per garantir la seva subsistència".
En aquestes circumstàncies, el Tribunal de Justícia conclou que les regles de la UE "no s'oposen a una normativa nacional (com la d'Alemanya) conforme a la qual els nacionals d'altres Estats membre estan exclosos de la percepció de determinades *prestacions especials en metàl·lic no contributives*, tot i que aquestes es garanteixin als propis nacionals que es trobin en la mateixa situació, sempre que aquests nacionals d'altres Estats membre no gaudeixin del dret de residència a l'Estat membre d'acollida en virtut de la directiva".
En el que respecta a la ciutadana romanesa denunciant i el seu fill, el Tribunal de Justícia observa que "no disposen de recursos suficients i, per aquesta raó, no poden reclamar un dret de residència a Alemanya en virtut de la directiva". "Per tant, no poden invocar el principi de no discriminació recollit en la directiva i en el reglament sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social", conclou la sentència.
