Negociarà un acord amb L'Havana sobre diàleg polític i cooperació que normalitzarà les relacions
BRUSSEL·LES, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea han aprovat aquest dilluns les condicions per negociar amb el règim cubà un acord sobre diàleg polític i cooperació que permeti normalitzar les relacions amb Cuba i "encoratjar" reformes democràtiques i modernització a l'illa, segons han informat fonts diplomàtiques.
La decisió l'han secundat sense discussió els caps de les diplomàcies europees, després que les directrius d'aquest mandat negociador hagin estat perfilades durant mesos en discussions a nivell d'experts, fins a superar les reserves de països que, com Alemanya i Suècia, tenien dubtes sobre donar aquest pas.
Una vegada que l'Alta Representant de Política Exterior de la UE, Catherine Ashton, ha rebut llum verda dels vint-i-vuit, correspon als seus serveis d'acció exterior europeus iniciar els contactes amb les autoritats cubanes i iniciar el diàleg.
Es tracta d'un gir rellevant en les relacions bilaterals perquè es pretén reemplaçar la Posició Comuna que la UE va adoptar el 1996 --a instàncies del govern espanyol de José María Aznar--, però no suposarà a la pràctica un canvi substancial dins la política europea cap a l'illa, segons han explicat fonts europees.
Cuba rebutja de pla la Posició Comuna, que condiciona les relacions bilaterals a progressos democràtics a l'illa, perquè ha estat una mesura unilateral de la UE, però el bloc europeu ja ha advertit que només preveu la seva eliminació si s'aconsegueix concloure aquest acord i després d'una decisió unànime dels vint-i-vuit.
L'objectiu del futur pacte és crear un "marc sòlid, estable i predictible" entre les dues parts, el que permetria a la UE "animar a que hi hagi un major respecte dels drets humans" i "donar suport als canvis i reformes" iniciats pel règim de Raúl Castro. Les reformes democràtiques "no es poden comprar", adverteix un alt funcionari europeu, però sí "acompanyar".
El conveni s'assentarà sobre el diàleg polític i la cooperació, però deixarà fora un tercer pilar habitualment present en aquest tipus d'acords, el comercial. "La idea d'un acord de lliure comerç no ha entrat dins les converses", indiquen fonts diplomàtiques, tot i que sí que s'espera que la normalització de les relacions potenciï les inversions europees en àrees amb potencial com l'agricultura i el turisme.
Cuba, a més, perd aquest any els avantatges que gaudia per pertànyer al sistema de preferències aranzelàries de la Unió Europea (SGP), que, en el nou període pressupostari, ha deixat fora a països amb major renda mitjana. Tot i això, la Unió Europea sí que preveu "mantenir el mateix nivell" d'ajuda en cooperació que ha tingut des del 2008, quan van reprendre aquesta via de suport amb l'illa, i que s'eleva a 86 milions d'euros en el període 2008-2013.
PROCÉS D'UN O DOS ANYS
Una vegada que els 28 han confirmat el mandat negociador --que ha trigat més d'un any a arribar per les reserves de països com Alemanya, Suècia i República Txeca--, els serveis d'Ashton podran iniciar "de seguida" els contactes amb la part cubana.
Les negociacions podrien durar entre un i dos anys, segons càlculs europeus, tot i que també serà determinant el ritme i intensitat de les reformes que s'espera de l'Havana, i que assumeixi un "major compromís gradual" amb les llibertats fonamentals i el respecte dels drets humans.
Els estats membre han deixat clar en el seu mandat que la cap de la diplomàcia europea haurà d'informar-los periòdicament sobre la marxa de les negociacions, el que els permetrà aturar el procés si, per exemple, es frena el ritme de les reformes o augmenta la pressió sobre l'oposició cubana.
La Unió Europea treballa des de finals de 2012 en aquest mandat negociador, moment en què els governs nacionals van demanar a Ashton "explorar" les opcions per normalitzar les relacions, però aquest procés intern s'ha dilatat per la necessitat de rebre un suport unànime de les capitals. Un consens que no s'ha donat fins que un petit grup de països, amb Alemanya al capdavant, van aixecar el seu bloqueig aquest mes de gener.
La Unió Europea va donar un primer pas d'acostament amb L'Havana el juny del 2008, quan els líders europeus van decidir aixecar les sancions diplomàtiques que va imposar al règim castrista el 2003, com a resposta a la detenció de 75 opositors dins l'anomenada 'primavera negra'. Tot i que les sancions estaven suspeses des de 2005, aquesta decisió va permetre reprendre la cooperació amb la part cubana.
